Els Borja, vessant rom¨¤ntica

LUCR?CIA BORJA

Victor Hugo

Introducci¨® i versi¨® de Jes¨²s Cort¨¦s Bromera

120 p¨¤gines. 10,50 euros

La fal.lera borgiana d'aquests darrers temps fa del tot oportuna la incorporaci¨® a les lletres catalanes de Lucr¨¨cia Borja (1833), de Victor Hugo, una de les obres que contribu¨ª a incrementar encara m¨¦s la llegenda negra ordida al voltant de la c¨¨lebre fam¨ªlia valenciana. L'autor de Cromwell i Hernani adapta els aspectes m¨¦s fabulosos del mite dels Borja —que els perfila com a lladres i criminals sinistres, p¨¨rfids i luxuriosos— als par¨¤metres del drama rom¨¤ntic: passions descordades, revenges fora mida, cops d'efecte, espectacularitat fantasiosa.

Com a bon rom¨¤ntic, Hugo escruta els contrastos entre el b¨¦ i el mal, el grotesc i el sublim, la com¨¨dia i la trag¨¨dia: no es queda ¨²nicament amb el costat monstru¨®s de Lucr¨¨cia, sin¨® que tamb¨¦ en remarca el m¨¦s bell. Ens presenta una Lucr¨¨cia que, delerosa de canviar de vida, vol capgirar la fama de sanguin¨¤ria i criminal que t¨¦ i fer gala d'una clem¨¨ncia i una meric¨°rdia ins¨°lites envers els enemics. Encara que dins seu senti lluitar l'¨¤ngel bo i el dolent, el desig de redempci¨® ¨¦s degut a l'amor que oculta amb zel dins dels replecs del cor.

Hugo combina les escenes de m¨¦s tensi¨® dram¨¤tica amb les mes c¨°miques

Hugo esbatana l'¨¤nima d'una dona malvada com ¨¦s Lucr¨¨cia Borja per descobrir-hi que tamb¨¦ hi pot bategar un sentiment noble. Al costat de l'odi i la mal¨ªcia, naturalment. Molt a la manera de Shakespeare, un dels grans referents d'Hugo, el seu personatge femen¨ª es mou impetuosament per les raons ocultes del cor, mentre al mateix temps trama una venjan?a terrible. La seva dualitat —implacable en l'enuig, per¨° vulnerable en l'amor— ¨¦s una arma de doble tall que es gira contra ella mateixa. Tot jugant-hi, Hugo aconsegueix crear una trepidant hist¨°ria d'amor i terror amb un final revelador, espectacular.

Lucr¨¨cia Borja desborda rom¨¤nticament, com no podia ser d'una altra manera, totes les convencions neocl¨¤ssiques. Sense preocupar-se gens de les dificultats t¨¨cniques del teatre de l'¨¨poca, Hugo situa l'acci¨®, d'entrada, en un palau de Ven¨¨cia i, despr¨¦s, en diversos indrets de Ferrara. No s'av¨¦ tampoc a la unitat de temps i, amb un cert desequilibri, limita els actes a tres, en un crescendo que, en el darrer, precipita els fets. Com algunes de les millors obres de Shakespeare, combina les escenes de m¨¦s tensi¨® dram¨¤tica amb les m¨¦s c¨°miques, i no s'est¨¤ d'introduir intrigues i maquinacions tan inversemblants com fant¨¤stiques i de generar un efecte iconogr¨¤fic sensacional, neog¨°tic, en el desenlla?.

Hugo vol mostrar —ho apunta en el prefaci— una "deformitat moral" com la que representaria Lucr¨¨cia Borja per desvetllar-ne un "sentiment pur": el de la maternitat expiat¨°ria. A la monstruosa Lucr¨¨cia, doncs, li concedeix unes molt pregones "entranyes de mare". Tot i partir de la llegenda negra borgiana (Tomaso Tomasi, Francesco Guicciardini, Johannes Burckard), la seva intencionalitat did¨¤ctica —no endebades considera el teatre com una "tribuna" o una "trona"— aspira a propagar una "forma ¨¨tica i compassiva". La lleialtat, la valentia i la integritat de Gennaro —el jove capit¨¤ a qui Lucr¨¨cia omple d'atencions i afecte— s'erigeix en el model exemplar. I tanmateix, en contrast, per m¨¦s infame, cruel i abominable que resulti, la Lucr¨¨cia hugoniana seria finalment redimida per la seva condici¨® de mare. In extremis.