"Escric gr¨¤cies a V¨¢zquez Montalb¨¢n"

Andreu Mart¨ªn (Barcelona, 1949) ha guanyat molts premis, a dins i a fora de l'Estat espanyol, fins i tot un Nacional de Literatura Juvenil per No demanis llobarro fora de temporada, per¨° el que rep avui, a BCNegra, el VI Premi Pepe Carvalho, l'emociona i l'omple de records. "S¨®c escriptor perqu¨¨ V¨¢zquez Montalb¨¢n va escriure Tatuaje. En aquella ¨¨poca, feia guions de c¨°mic per¨° despr¨¦s de Tatuaje i tamb¨¦ de Joc brut, de Pedrolo, i de Mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster, vaig comen?ar la meva primera novel.la, Aprende y calla. La vaig presentar a un premi que convocava Libros de la Frontera i no me'l van donar. I vaig tornar als c¨°mics".

Aleshores treballava a la revista Muchas gracias i a l'altre costat del passad¨ªs hi havia Por favor. Un dia, un company li va dir que hi havia alg¨² que el volia con¨¨ixer. Mart¨ªn se'n va anar cap a la porta i es va trobar amb Montalb¨¢n, Mars¨¦ i Perich. "Tots tres formaven part del jurat que no em va donar el premi. El Manolo em va dir: 'M'agrada molt el teu llibre. Compta amb mi'. Que gener¨®s que era. Perich va afegir-hi: 'No saps on et fiques'. I Mars¨¦ em va agafar per la m¨¤niga i em va donar les gr¨¤cies pel petit homenatge que li feia a Aprende y calla i em va dir: 'La teva novel.la ¨¦s bona per¨° no molt bona'. Vaig sortir flotant del despatx. Eren els meus ¨ªdols. Aquella trobada em va fer escriptor".

'Abans d'escriure una novel.la, ja me la s¨¦ de mem¨°ria'

'Ara a la meva edat, no escriuria 'Pr¨®tesis'

Aprende y calla es va publicar el 1979 i des de llavors Mart¨ªn no ha parat d'escriure i de publicar. De vegades fa la sensaci¨®, com passava amb V¨¢zquez Montalb¨¢n, que t¨¦ un munt d'ordinadors i que en cadascun hi escriu una hist¨°ria diferent.

Ara mateix, Mart¨ªn est¨¤ embarcat en una novel.la de 900 p¨¤gines sobre els pistolers, des del 1920 fins al 1945, amb maquis inclosos, i per la que desfilen personatges com ara Francesc Segu¨ª o Salvador Segu¨ª, el noi del sucre. Es titula Cabaret Pompeia i era al Paral.lel, on ara hi ha la sala porno Bagdad. El Pompeia va patir una bomba el 1920 i, explica l'escriptor, al Bagdad encara li diuen Pompeia al magatzem de begudes. "La Barcelona d'aquells anys era m¨¦s dura que Chicago". La novel.la es narra a trav¨¦s de tres personatges nascuts el 1900. "?s la hist¨°ria d'una generaci¨®". "Abans d'escriure una novel.la ja me la s¨¦ de mem¨°ria".

No ¨¦s la primera vegada que Mart¨ªn barreja hist¨°ria i g¨¨nere negre. Barcelona tr¨¤gica, per exemple, es desenvolupa durant la Setmana Tr¨¤gica del juliol de 1909.

Mart¨ªn alterna les novel.les juvenils amb les negres. Entre les primeres, destaca la s¨¨rie del detectiu adolescent Flanagan, escrita a quatre mans amb Jaume Ribera, nou novel.les de les quals es van vendre dos milions d'exemplars. "La literatura juvenil m'agrada, perqu¨¨ d¨®na m¨¦s llibertat que la que suposadament escrius per a adults, per¨° tamb¨¦ pot ser excloent".

T¨¦ una altra s¨¨rie protagonitzada per una jove mossa, es publica simult¨¤niament en catal¨¤ i en castell¨¤ i ja n'han aparegut tres t¨ªtols: La nit que Wendy va aprendre a volar, Wendy ataca i Wendy i l'enemic invisible. "No volia un policia d'elit, sin¨® alg¨² que patrull¨¦s els carrers".

De vegades costa d'imaginar que aquestes s¨¨ries, aptes per a joves i adults, plenes d'humor i amables, les hagi escrit el mateix autor de novel.les tan dures com Pr¨®tesis, El se?or Capone no est¨¢ en casa, Por amor al arte o El d¨ªa menos pensado. "Si parlem de Pr¨®tesis, t¨¦ un component adolescent de rebel.lia contra les institucions. Quan la vaig escriure, hauria dinamitat moltes coses. Andreu Mart¨ªn s'ha fet gran, ara, a la meva edat, no escriuria Pr¨®tesis. La viol¨¨ncia no ¨¦s ¨¨pica, no ¨¦s la soluci¨® a res".

M¨¦s madur, com diu ell, escriu tamb¨¦ amb Jaume Ribera, una saga protagonitzada per l'investigador privat ?ngel Esquius. Han aparegut quatre t¨ªtols: Con la muerte no se juega, La clave de la llave, La monja que perdi¨® la cabeza i Si hay que matar se mata. I, en solitari, t¨¦ una altra s¨¨rie molt original: Asesinatos en clave de jazz. De la banda sonora, que s'inclou en un disquet, s'encarrega David Nel.lo.

Mart¨ªn es diverteix molt amb aquesta col.lecci¨®, el protagonista de la qual ¨¦s un saxofonista que t¨¦ una banda anomenada El Signo de los Cuatro (picada d'ullet a Conan Doyle i a Sherlock Holmes), en la qual barreja g¨¨nere negre amb metaliteratura. Als diversos t¨ªtols, com El blues del detective inmortal o El blues de la semana negra, ret homenatge a V¨¢zquez Montalb¨¢n, La Semana Negra de Gij¨®n, Juan Madrid, Jorge Mart¨ªnez Reverte, Juli¨¢n Ib¨¢?ez...

Andreu Mart¨ªn t¨¦ molta experi¨¨ncia acumulada. El que ara valora m¨¦s ¨¦s la "imaginaci¨® de la ficci¨®". "El realisme ¨¦s com una bola de ferro enganxada al peu. Quan vaig escriure Pr¨®tesis no em vaig preocupar pel sistema d'investigaci¨® policial d'aleshores i Philip Marlowe mai no es va intentar apropar a la realitat. Ens trenquem les banyes perqu¨¨ la ficci¨® superi la realitat, perqu¨¨ la realitat ¨¦s inversemblant i la ficci¨® per definici¨® ha de ser versemblant".