Cossos que importen

AL LABERINT

?ngels Rib¨¦. Macba. Pla?a dels

?ngels, s/n. Barcelona. Fins al

23 d'octubre. Comiss¨¤ria:

Teresa Grandas

L a retrospectiva que el Macba dedica a ?ngels Rib¨¦ (Barcelona, 1943) ¨¦s l'¨²nica i indiscutible d'una autora que ¨¦s gaireb¨¦ secreta, i potser pot servir per desvetllar una cosa que ella mai no deuria haver volgut destacar: un profund sentiment del jo aplicant els instruments de la vida i la natura al seu cos i induint-hi un gest lleu com a resposta, met¨¤fora de la mateixa consci¨¨ncia que la poesia de Matthew Arnold va descriure com "el di¨¤leg de la ment amb si mateixa". Cada un dels 80 treballs seleccionats per la Teresa Grandas per a l'exposici¨® s'associa amb el que sembla que s¨®n les intencions metaf¨ªsiques de Rib¨¦, una ontologia complexa on se solapen ambicions feministes que tenen a veure amb el cos performatiu, extramoral. Les seves obres, com les de les de les seves contem-por¨¤nies Fina Miralles, Eul¨¤lia Grau o Eug¨¨nia Balcells, responen a aquells "cossos que importen" —si seguim a Judith Butler— plens d'ambig¨¹itat i flu?desa simb¨°lica, cosa que sens dubte ¨¦s una ra¨® per la qual els que escriuen la hist¨°ria art¨ªstica d'aquest pa¨ªs han pensat que resultava dif¨ªcil assignar-li un lloc, i pot ser que no fos el d'artista conceptual, feminista o postminimalista, sin¨® un exemple est¨¨s de narrativa ansiosament filos¨°fica.

Unes obres plenes d'ambig¨¹itat fan dif¨ªcil assignar-li un lloc en la hist¨°ria de l'art

?ngels Rib¨¦ estableix una relaci¨® amb l'espai i ho fa a trav¨¦s del seu propi cos

Una vegada rere una altra, l'obra d'?ngels Rib¨¦ insisteix en trastocar el mite cultural de la forma, el volum i l'espai p¨²blic (mascul¨ª) per substituir-lo per un entorn prometeic on es pugui incorporar una geometria pr¨°pia basada en un sistema personal de mesures. Ho veiem en la seva producci¨® que va de finals dels seixanta fins a mitjans dels vuitanta, el seu relat m¨¦s paradigm¨¤tic que discretament es va obrir cam¨ª en les convencions dels grans textos del conceptualisme encara en voga, des de les seves primeres obres fetes a Par¨ªs, on va viure pocs anys, fins que es va traslladar als Estats Units.

Laberint, creada en pl¨¤stic transparent de color taronja, ¨¦s una escultura participativa que es va presentar origin¨¤riament el 1969 en un esdeveniment a Verderonne, a prop de la capital francesa, com un recorregut sensorial que subverteix l'opacitat habitual del laberint. Amb aquesta mateixa idea d'escultura din¨¤mica i socialitzadora, Rib¨¦ crea Acci¨® al parc: en una s¨¨rie de fotografies en blanc i negre, veiem uns nens en un jard¨ª infantil manipulant uns tubs de conducci¨® d'aire per a avions. De la seva etapa a Chicago i Nova York s¨®n les obres m¨¦s notables que t¨¦, on juga amb elements naturals i artificials —llum i ombra, el corrent d'aire, l'aigua del mar, parets mitgeres— i tra?a una cartografia de possibilitats per descontextualitzar-ho o fer-ne la translaci¨® (The Best Way of Expresing it, Light Interaction, Wind Interaction).

Rib¨¦ estableix una relaci¨® amb l'espai a trav¨¦s del seu propi cos i la materialitza en fotografies, instal.lacions, films o performances; Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory il.lustra el seu recorregut diari d'anada i tornada al llarg del pont de Williansburg a Nova York; i a Triangle les formes geom¨¨triques es creen amb el cos o ¨¦s l'artista la que transporta la llum (Transport d'un raig de llum). Els seus ulls tamb¨¦ cisellen una escultura (Invisible Geometry 3), i amb la mateixa subtilesa penja un n¨²vol d'escuma en una paret (Escuma).

Les performances que va fer a la N.A.M.E. Gallery de Chicago i la Vehicule Galerie de Mont-real, el 1974, li van permetre examinar la intervenci¨® del subconscient i la subjectivitat en la percepci¨®, incorporar aspectes relacionats amb la seva condici¨® de dona i contra l'abnegaci¨® su?cida que suposaria l'acceptaci¨® "del que no s'ha de fer" o " no es pot fer" (Can't Go Home, Amagueu les nines que passen els lladres). Tamb¨¦, tracen un paral.lelisme amb els mites coercitius del franquisme que encara era vigent a Espanya. Les seves ¨²ltimes peces (Paisatge, 1983), m¨¦s residuals, s¨®n una pintura alliberada del cavallet —o un ordre invertit d'escultura— que comparteixen amb els treballs anteriors el cisma intern que divideix l'artista que experimenta la protecci¨® de la naturalesa: un poder que ho controla tot, per il.luminar o velar.