Literatura i p¨¤tria

Una not¨ªcia reportada en aquest mateix diari el passat dia 19 d'agost a prop¨°sit d'una visita de la consellera Irene Rigau a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada, Fran?a Sud) venia a dir dues coses de gran calibre quant a l'¨¤mbit de l'educaci¨® i les lletres. La primera ¨¦s que cal refor?ar l'ensenyament de la llengua i de la literatura catalana a les escoles. El principi ¨¦s molt lloable, per¨° quedar¨¤ en no- res mentre nom¨¦s hi hagi dues hores a la setmana dedicades a l'ensenyament d'aquestes mat¨¨ries als nostres centres d'instrucci¨® p¨²blica. Si la consellera aconsegueix doblar o triplicar aquesta dedicaci¨®, doncs moltes felicitats. El prop¨°sit seu que "creixi l'h¨¤bit lector en la societat catalana" nom¨¦s mereix aplaudiment. Tamb¨¦ ¨¦s lloable que digui que "la lectura ¨¦s la porta d'acc¨¦s al coneixement. Se n'ha debilitat el domini i tenim unes mancances importants. Per aix¨° hem elaborat aquest pla". M¨¦s aplaudiments.

"No sembla bona cosa utilitzar la literatura per fer patriotisme"

La segona cosa, que ¨¦s la que resulta enormement discutible, feia refer¨¨ncia a la suposada relaci¨® entre llengua, literatura, naci¨® i patriotisme. En principi, les lleng¨¹es no s¨®n ni patri¨°tiques ni antipatri¨°tiques: s¨®n un instrument que les civilitzacions fan servir per a la comunicaci¨® de totes les coses, les de la realitat, les simb¨°liques i les sobrenaturals, quan ¨¦s el cas. ?s cert que les lleng¨¹es permeten f¨®rmules i expressions que afavoreixen el sentiment patri¨°tic, com ara: "Deutschland, Deutschland ¨¹ber alles" o "Visca Catalunya lliure!", per¨° les mateixes lleng¨¹es permeten f¨®rmules directament oposades a aquestes, igual de gramaticals. Els sentiments patri¨°tics, o s¨®n muts, o s¨®n un derivat ideol¨°gic que poden forjar tant les lleng¨¹es com el folklore, la gastronomia, el paisatge, la vestimenta local i mil coses m¨¦s.

Per aix¨° hem de mirar de treure'ns de sobre la perplexitat en sentir que el govern es proposa de convertir l'ensenyament de la llengua, i encara m¨¦s el de la literatura (que sempre permetr¨¤ m¨¦s f¨¤cilment un tractament esbiaixat, en especial si es recorre a Salvador Espriu i es deixen de banda Riba o Foix) com a formaci¨® de l'esperit nacional: aix¨° ho feia el franquisme amb una assignatura que es deia precisament aix¨ª, deixant est¨¤lvies, gr¨¤cies a D¨¦u, tant la llengua com la literatura: no recordo haver hagut de llegir a les classes de literatura, en ple franquisme, ni una p¨¤gina de Donoso Cort¨¦s o de Ramiro de Maeztu, i menys encara el poema de Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n dedicat al dictador. Encara deia la consellera: "Hi ha molts pares que no s¨®n capa?os de recitar La vaca cega als seus fills, i aquesta funci¨® ha de fer-la l'escola". El nostre punt de vista ¨¦s que els pares fan molt santament en no recitar un poema tan fluix als seus fills, i que l'escola faria tamb¨¦ molt b¨¦ en passar-lo per alt, en favor, posem per cas, del Cant espiritual del mateix Maragall, que no ¨¦s patri¨°tic, sin¨® metaf¨ªsic, i molt bo.

Ja fa anys que els responsables de triar les lectures catalanes per a les escoles s'equivoquen: van comen?ar imaginant que els nois i noies entendrien alguna cosa d'Els fruits saborosos o de Tirant lo Blanc, i van ensopegar; despr¨¦s van fer un tomb de cent-vuitanta graus i van posar-hi un text tan deliq¨¹escent com el Mecanoscrit de Manuel de Pedrolo. Tomba i gira, i gira i tomba, el cas ¨¦s que han passat trenta anys i encara no s'ha fet un llistat de lectures catalanes adequades per tal com els nostres fills i filles agafin gust per la lectura, i el conservin. Perqu¨¨ no es tracta de fer-se m¨¦s o menys patriota llegint literatura. Vegeu Goethe (1827): "El concepte de literatura nacional ja no t¨¦ gaire sentit; ha comen?at l'¨¨poca de la literatura universal i tots hem d'esfor?ar-nos per col.laborar al seu desplegament". Potser seria millor fer llegir als joves —baldament es tract¨¦s de traduccions merit¨°ries de grans cl¨¤ssics estrangers del segle XX al costat de coses nostres adequades— llibres que ens assegurin que, deixant a banda el patriotisme —quatre f¨®rmules, dues can?ons de Llu¨ªs Llach i una senyera, que s'aprenen i identifiquen en una tarda—, siguin capa?os de destriar per sempre la gran literatura de les ideologies i les efusions sentimentals.