De 'Pa negre' al CCCB

D'aqu¨ª a uns mesos, a Hollywood, se sentir¨¤ parlar en catal¨¤ quan s'anunci?n les pel¡¤l¨ªcules que opten per a l'Oscar a la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua estrangera. Pa negre, el film d'Agust¨ª Villaronga, narra de manera brillant una hist¨°ria local amb un llenguatge universal; no reclama cap p¨¤tria i continuaria sent una excel¡¤lent pel¡¤l¨ªcula si s'hagu¨¦s rodat en bret¨®.

Pa negre no ¨¦s un m¨¨rit de la pol¨ªtica cultural del Govern de CiU, que es va estrenar precisament ara fa un any. S¨ª que ho ¨¦s, per¨°, la manera com va gestionar la fi de la guerra del cinema contra les grans productores nord-americanes en qu¨¨ s'havia ficat de quatre potes el tripartit. Tant el titular de Cultura, Ferran Mascarell, com el director de l'ICIC, F¨¨lix Riera, van assumir el que es coneix com el principi de la realitat i van negociar en base a aquesta premissa.

Fins a l'estiu, el nou Govern —absorbit per la gesti¨® del deute— semblava instal¡¤lar-se en un cert rigor, com a m¨ªnim en el terreny de la cultura, i m¨¦s concretament en el dels equipaments culturals, tan sovint objecte de desig per part dels qui menys capacitats estan per dirigir-los. El desprop¨°sit de la gesti¨® de la sortida de Josep Ramoneda del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) i l'improvisat i inquietant proc¨¦s d'elecci¨® del successor, ens ha tornat la cara m¨¦s grotesca de la pol¨ªtica de poble.

Una vella frase ap¨°crifa atribu?da a Jordi Pujol definia el CCCB con "aquell lloc amb moltes ces on cap vol dir Catalunya". El nacionalisme conservador —i tamb¨¦ el republic¨¤— ha estat sempre b¨¤sicament d'acord amb aquesta apreciaci¨®, que no ¨¦s res m¨¦s que una arma llanc¨ªvola contra el suposat cosmopolitisme d'aquesta instituci¨®, amb un prestigi reconegut arreu del m¨®n i en els nivells acad¨¨mics m¨¦s alts. Per a un sector poder¨®s de CiU, els ja no tan joves llops de l'entorn d'Agust¨ª Colominas i la Fundaci¨® Cat-Dem, era la pe?a per cobrar, aquella que visualitzaria el canvi en la pol¨ªtica cultural. A Ramoneda li va arribar el cessament de cop i volta, per part del president de la Diputaci¨®, un pol¨ªtic que no havia trepitjat mai l'espai del carrer Montalegre, per¨° que tenia aquesta facultat. Primer va sorgir el nom del periodista Francesc Marc ?lvaro per substituir-lo, cosa que ell mateix es va encarregar de desmentir. Des de l'entorn de Jordi Pujol, se li va oferir al professor d'Esade ?ngel Casti?eira, per¨°, tal com va explicar Colominas, Casti?eira representa el pujolisme, mentre que el finalment escollit, el tamb¨¦ periodista Mar?al Sintes, amb un curr¨ªculum que amb prou feines omple dues l¨ªnies, representa la generaci¨® 2.0, "el masisme". Em demano si Artur Mas t¨¦ realment necessitat de tals masistes.