Zola i el naturalisme

El per¨ªode de la hist¨°ria de Fran?a compr¨¨s entre l'adveniment del Segon Imperi (1852), la Comuna de Par¨ªs (1871) i la tercera Rep¨²blica fins a la primera guerra mundial ¨¦s un dels per¨ªodes m¨¦s alli?onadors que mai hi hagi hagut per estudiar les relacions entre literatura, societat i p¨²blic lector. En aquest per¨ªode sobreviuen o s'alcen figures de les lletres franceses tan monumentals com Victor Hugo, Gautier, Baudelaire, Flaubert, Zola, Huysmans, Mallarm¨¦ o Proust.

Pel que fa estrictament a la novel¡¤la, ¨¦s el lapse en qu¨¨ encara ressonen els postulats del romanticisme, en qu¨¨ es configura el bo i millor de la tradici¨® realista, en qu¨¨ el realisme ¨¦s despla?at per la novel¡¤la dita "naturalista", i en qu¨¨ es discuteixen els postulats b¨¤sics de l'est¨¨tica liter¨¤ria: art per l'art o art al servei del poble; art per a una minoria selecta o art per a les masses; art per a la burgesia o art per a tothom (amb la notable incorporaci¨® de la classe mitjana-obrera a la classe lectora); art entotsolat o art social; art literari com a destil¡¤lat formal o literatura educadora de la ciutadania, etc¨¨tera.

"La mort d'Olivier B¨¦caille i altres contes' ¨¦s representatiu de l'art de l'autor franc¨¨s"

Enmig d'aquest panorama complex s'eleva la figura d'?mile Zola (1840-1902), un escriptor gens menyspreable —encara que a la Facultat de Lletres de la UB hi tenia detractors seriosos, com Gabriel Oliver i el recentment desaparegut Carlos Pujol, al qual honoro en aquesta l¨ªnia, tots dos amadors de Balzac—, autor d'una tirallonga de novel¡¤les que segueixen el model de la novel¡¤la de nissaga —val a dir que Thomas Mann va despatxar aquesta mateixa empresa amb una sola novel¡¤la, Els Buddenbrook, mentre que Zola en va necessitar una vintena— i representant m¨¤xim del que va acabar denominant-se "naturalisme", terme d'aquells que faciliten les coses als professors de literatura, per¨° que, essencialment, llinda i es confon, moltes vegades, amb el realisme i fins i tot amb el romanticisme: Zola admirava Balzac (i el va emular) i Victor Hugo, inventor d'aquestes descripcions detallades, febroses, que es troben, al capdavall, a les fonts de molts dels procediments del nostre novel¡¤lista d'avui.

Zola va dir —al seu llibret-manifest, Le Roman experimental— que es proposava d'escriure novel¡¤les amb un esperit d'observaci¨® cient¨ªfica tan alt com el que havia definit el metge Claude Bernard en el seu m¨¨tode; per¨°, fet i fet, tamb¨¦ es diu sempre que Flaubert va ser capa? de dissecar la realitat com el seu pare havia practicat disseccions de cad¨¤vers en la seva condici¨® de director de l'Hospital de Rouen. For?a inexplicablement, aquest orfebre de les lletres que va ser Mallarm¨¦ l'admirava, i va considerar que Zola havia treballat en el terreny intermedi entre l'oeuvre-bijou i el roman-feuilleton, ¨¦s a dir, "entre la literatura i alguna cosa m¨¦s, capa? de satisfer les masses i continuar deixant bocabadats els homes de lletres" —els quals, tot s'ha de dir, admiraven i envejaven en Zola el mateix que els anglesos van admirar i envejar en Dickens: no solament la capacitat de narrar, sin¨® tamb¨¦ la de fer una fortuna escrivint novel¡¤les: cal recordar que Zola havia comen?at a guanyar-se la vida treballant com a propagandista per a la casa Hachette. Interessant, sempre ho ¨¦s. I algunes novel¡¤les seves —com ara Au Bonheur des Dames, en qu¨¨ es parla de la desaparici¨® del petit comer?, a Par¨ªs, a causa de l'erecci¨® dels grans magatzems comercials— podrien haver despertat articles de gran volada en un cr¨ªtic com Walter Benjamin.

Potser aquestes paraules serveixin per emmarcar la s¨¨rie de narracions que ara ens lliura l'editorial Accent —La mort d'Olivier B¨¦caille i altres contres, el primer dels quals repr¨¨n el tema que ja apareix en una obra famosa de Ben Jonson, Volpone, la del fals difunt conscient i amatent a la reacci¨® dels seus pr¨°xims, o l'obra m¨¦s rom¨¤ntica i rocambolesca de Poe, The Premature Burial, dedicada a un home que ¨¦s enterrat viu. Tant el conte que d¨®na t¨ªtol al volum com L'atac al mol¨ª —que ¨¦s el que Zola va triar per incloure'l en l'antologia que defineix el moviment naturalista, Les Soir¨¦es de M¨¦dan— s¨®n lectures amables, narracions ben constru?des, i petit exemple del que va ser l'art d'?mile