El barri rebel de Los Galeotes del Oc¨¦ano

A la popular llibreria La Garba de la Barceloneta es detectar¨¤ si la primera novel¡¤la de Llu¨ªs Llach sacseja un barri molt sensibilitzat sobre el seu passat. Mem¨°ria d'uns ulls pintats apareix just el primer cap de setmana de febrer que una jornada de portes obertes celebra la rehabilitaci¨® de la Casa del Porr¨®, edifici del 1761 que els historiadors Merc¨¨ Tatjer i Francesc Caball¨¦, amb el barri al darrere, van salvar de la piqueta.

Fa un any i mig, l'historiador Danio Cortijo, tamb¨¦ de la m¨¤ del ve?nat, va preservar la pintada que durant la guerra va rebatejar el carrer de Sant Miquel amb el nom del ve¨ª i milici¨¤ del POUM Miquel Pedrola. I ara ¨¦s Gala Pin i altres activistes qui, en el marc d'una campanya per salvar la seu de la cooperativa El Segle XX, impulsen un projecte de mem¨°ria hist¨°rica. Han entrevistat ja moss¨¨n Pau, de 96 anys, i tenen cita amb mitja dotzena de ve?ns que, com la mare del diputat Joan Coscubiela, per edat podrien ser els quatre nois i noies que Llach fa n¨¦ixer el 1920 per poder protagonitzar la seva opera prima.

El 1930, el 50% dels ve?ns eran immigrants de fora i amb un parentiu del 71%

La guerra civil deix¨¤ el barri com un gruy¨¨re: els bombardejos hi deixaren 200 morts

L'efervesc¨¨ncia memorial de la Barceloneta cal contrastar-la sobre els pilars historiogr¨¤fics posats fa anys per Tatjer i Caball¨¦, pels periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre i per historiadors de l'anarquisme com Anna Monjo, Eul¨¤lia Vega i Chris Ealham. Per¨° l'obligat contrapunt hist¨°ric a la mem¨°ria novel.lada de Llach ¨¦s La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigraci¨®n y anarquismo en la Barcelona de entreguerras (Ediciones del Serbal) del catedr¨¤tic d'urbanisme de la UPC Jos¨¦ Luis Oy¨®n. Deu anys va esmer?ar Oy¨®n a creuar padrons i censos de barris obrers per extreure'n, el 2008, conclusions encara massa poc divulgades.

El 1930, m¨¦s del 50% dels ve?ns d'una Barceloneta "que s'havia consolidat com una de les zones m¨¦s prolet¨¤ries de la ciutat" eren immigrants valencians, murcians i andalusos. A banda de cosidores, pescadors i estibadors, molts eren obrers fabrils: un 26% de la plantilla de La Maquinista residia a la Barceloneta. El grau de parentiu familiar dins del barri superava el 71%, la xifra m¨¦s alta de Barcelona, i l'endog¨¤mia matrimonial arribava al 50%. A difer¨¨ncia d'altres barris, m¨¦s del 80% de la gent de la Barceloneta no va canviar de casa durant els anys 30. Potser perqu¨¨ el barri va ser un dels focus de la vaga de lloguers de 1931 i molts impagaments es van prorrogar fins al 1939.

El que s¨ª va pagar la rebel Barceloneta fou la guerra civil. Els bombardejos hi van deixar uns 200 morts (dels 2.428 comptabilitzats a Barcelona): ve?ns que no es van resguardar als tres ¨²nics refugis del barri ni als soterranis de l'Estaci¨® de Fran?a, on la mare de Coscubiela recorda que corrien. "El barri va quedar fet un gruy¨¨re", diu Tatjer. Fins al punt que el darrer alcalde republic¨¤ i fill de la Barceloneta, Hilari Salvador, va planificar-ne l'evacuaci¨®.

Altres ve?ns van morir en combat. Des del 19 i 20 de juliol de 1936 (a l'assalt de les Drassanes on Llach evoca la mort d'Ascaso) fins m¨¦s enll¨¤ de 1939. En tots els fronts: Arag¨®, l'Ebre... i el Camp de la Bota. Oy¨®n calcula que la Barceloneta va ser, amb el Raval, la Torrassa i les barriades del Bes¨°s, "un basti¨® fonamental" del reclutament de milicians. I, per tant, de morts i afusellats. Amb comunistes, poumistes i separatistes, molts eren llibertaris com el Germinal Massagu¨¦ que novel.la Llach. Ara b¨¦, la majoria dels milicians no responien al perfil d'Amic Amat llulli¨¤ que idealitza l'autor de Viatge a ?taca. D'origen immigrant, m¨¦s aviat responien al perfil del grup d'afinitat que la FAI tenia al barri, a la secci¨® mar¨ªtima de la CNT: Los Galeotes del Oc¨¦ano.