Ni mut ni lat

El maig de 2022 va morir Joan Manuel P¨¦rez i Pinya, mestre d¡¯institut, savi ferrateri¨¤, motor de la revista Veus Baixes i un dels art¨ªfexs del Diccionari de la traducci¨® catalana. Ens va deixar abans d¡¯haver complert els seixanta anys, car era membre de la meravellosa generaci¨® dels nats el 1963, que ha donat a la literatura catalana una s¨¨rie espectacular de personatges irrepetibles.

P¨¦rez i Pinya era un intel¡¤lectual treballador i discret que va descobrir-se¡¯ns com a poeta quan va guanyar el premi Joan Alcover l¡¯any 2019. El seu llegat po¨¨tic publicat ¨¦s, per tant, fruit d¡¯una llarga maduraci¨®, i consta nom¨¦s del llibre que li va valdre el premi, Atletes de la fuga (El Gall Editor, 2019), i d¡¯un segon volum aparegut dos mesos abans del seu trasp¨¤s. Aquesta darrera obra porta un t¨ªtol fant¨¤stic, Fauna mutilada (Lleonard Muntaner, 2022), una renovaci¨® del fam¨®s ¡°faune mutilat¡± del poema ¡°La rel¨ªquia¡± de Joan Alcover, per¨° que, en aplicar-hi un canvi de g¨¨nere, passa de ser una ru?na rom¨¤ntica a ser una naturalesa maltractada, d¡¯un jard¨ª rococ¨® deteriorat per les inclem¨¨ncies a un llebrer baquetejat i abandonat a la cuneta. La for?a del t¨ªtol ¨¦s encara m¨¦s b¨¨stia gr¨¤cies a la imatge de la coberta, el detall d¡¯una escultura de la ciutat d¡¯Hercul¨¤ on es veu un faune fornicant amb una cabra. Jo sempre he barrejat la imatge d¡¯aquesta mena de s¨¤tir banyut amb potes de cabra i la figura del boc de Biterna, de manera que hi desxifro un to d¡¯irrever¨¨ncia diab¨°lica. I, ben cert, el joc esdev¨¦ bellament sacr¨ªleg perqu¨¨ les parts principals del llibre segueixen l¡¯estructura arquitect¨°nica d¡¯un temple grec (pronaos, naos, ¨¤diton i opist¨°dom) i estan farcides de sonets de relectura de mites hel¡¤l¨¨nics.

?s un bon llibre que cont¨¦, a m¨¦s, una oda a Espanya, un tribut a Ferrater i altres perles, per¨° que se sustenta sobretot en els sonets, enmig dels quals hi ha un vers que em va cridar molt l¡¯atenci¨® per un fenomen que, com m¨¦s va, m¨¦s trobo en llocs inesperats: l¡¯ambig¨¹itat en l¡¯agrupaci¨® pros¨°dica. No vull dir que sigui un fet m¨¦s freq¨¹ent en la poesia d¡¯ara, sin¨® que m¡¯he tornat sensible per localitzar-lo. El poema V de l¡¯apartat titulat ¡°Naos¡± comen?a aix¨ª: ¡°Descaradament canalla s¡¯atansa¡±. Com que hi ha una cesura despr¨¦s de l¡¯adverbi, hom tendeix a fer-hi una pausa i resol que, despr¨¦s d¡¯un complement de mode (¡°descaradament¡±), el subjecte ¨¦s una mainada (¡°canalla¡±) que s¡¯apropa (¡°s¡¯atansa¡±). En seguir poema endins, per¨°, la percepci¨® projecta un dubte i es rellegeix el vers i sembla que el complement sigui ¡°descaradament canalla¡± i el subjecte estigui elidit: ¡°[ell/ella] s¡¯atansa¡±. Una coma potser ens ho aclariria, per¨° la doble possibilitat d¡¯interpretaci¨® ¨¦s tan suggestiva, l¡¯equ¨ªvoc ¨¦s tan irresistiblement interessant, que no hi fa cap falta. ?s m¨¦s, l¡¯ambig¨¹itat genera variants de lectura del poema sencer. Es pot llegir de totes dues maneres! ?s una vaguetat saludable que atreu l¡¯atenci¨®: una fresca mescla la pesca.