Literatura i pol¨ªtica

No ¨¦s f¨¤cil definir qu¨¨ sigui i qu¨¨ no sigui ¡°literatura¡±, per¨° la major part dels homes i dones que han parlat d¡¯aquest objecte solen estar d¡¯acord en aix¨°: ¨¦s un artefacte, o artifici, o mecanisme, d¡¯ordre est¨¨tic, elaborat amb paraules. La tend¨¨ncia dels ¨²ltims decennis a considerar que qualsevol cosa que s¡¯escriu i es publica pot ser considerada ¡°literatura¡± no fa m¨¦s que perjudicar la creaci¨® liter¨¤ria del futur. Les po¨¨tiques cl¨¤ssiques, o doctrines sobre com cal escriure ¡ªn¡¯hi va haver fins que el romanticisme va espatllar-ho tot¡ª, eren molt m¨¦s r¨ªgides que ara, i no consideraven bona literatura cap cosa que estigu¨¦s feta de qualsevol manera o mancada d¡¯una certa reglamentaci¨®.

Posem uns quants exemples de desviaci¨® del c¨¤non est¨¨tic: una feminista o un gai poden considerar ¡°gran literatura¡± un llibre que exalci les virtuts dels homosexuals; un membre d¡¯un partit prosovi¨¨tic podia considerar que no hi havia m¨¦s literatura bona que la que cantava els desficis de Stalin (pobre Brodsky!); un floklorista pot considerar que tan bo ¨¦s el teatre popular m¨¦s malgirbat que un drama de Shakespeare. Totes aquestes tend¨¨ncies desvirtuen el criteri fonamental segons el qual un llibre ha d¡¯estar tan ben fet com una cadira amb tres o quatre potes, no menys, i una paret o una columna han de cr¨¦ixer perfectament verticals: aix¨ª ho creia Plat¨®, i despr¨¦s quasi tothom, menys Gaud¨ª.

Un dels factors que m¨¦s han espatllat la literatura ha estat la ideologia, i, m¨¦s exactament, la ¡°correcci¨® pol¨ªtica¡±. Posem uns exemples. L¡¯enorme W. H. Auden va escriure un poema durant la Guerra Civil espanyola, ¡®Spain¡¯, que ell mateix, per trobar-lo ¡°propagand¨ªstic¡±, mai va voler que form¨¦s part de cap antologia de poe?mes seus. Salvador Espriu va escriure un vers que posseeix una m¨¨trica adequada, per¨° que no ¨¦s res m¨¦s que un esl¨°gan, com es va demostrar amb el temps: ¡°Ens mantindrem fidels per sempre m¨¦s al servei d¡¯aquest poble¡±. (Ben diferent ¨¦s ¡®B¨¨lgica¡¯, el gran poema d¡¯exili de Josep Carner.) El vers de l¡¯aspriu salvador ja era dolent, per¨° ara ja no val quasi res, despr¨¦s de la utilitzaci¨® pamflet¨¤ria que se n¡¯ha fet l¡¯¨²ltim decenni.

Li va passar el mateix a H?lderlin, el poeta de Su¨¤bia: els nacionalsocialistes (Heidegger, tamb¨¦) es van apropiar dels seus poemes patri¨°tics ¡ªargument habitual en la poesia rom¨¤ntica¡ª, i va anar de poc que el futur no el consider¨¦s un poeta feixista. Durant la Segona Guerra Mundial, els soldats portaven al sarr¨® una petita antologia de poemes d¡¯ell, en qu¨¨ una tria sibil¡¤lina desnaturalitzava del tot el valor de la seva poesia. Uns portaven el llibre H?lderlin vaterl?ndische Ges?nge (Cants patri¨°tics; Ed. Kohlhammer), d¡¯altres una antologia anomenada Deutsche Gedichte (Poemes alemanys; Ed. B?hlau), d¡¯altres el llibre de t¨ªtol sospit¨®s Heldentum (Heroisme, Ed. Walter). Hi solien apar¨¨ixer passatges de l¡¯Hiperi¨® (tot i que cont¨¦ una cr¨ªtica molt severa dels alemanys del temps del poeta), i poemes solts com ara ¡®Morir per la p¨¤tria¡¯, ¡®Als alemanys¡¯. ¡®Cant dels alemanys¡¯ i ¡®Germanien¡¯.

I all¨° que, llegit als primers decennis del segle XIX entrava dins l¡¯exaltaci¨® rom¨¤ntica de la p¨¤tria com a espai de fraternitat, es convertia, llegit al temps de Hitler, en un manifest totalitari: ¡°Verdeja el camp al preludi de temps m¨¦s feixucs ... l¡¯ofrena est¨¤ a punt per al sacrifici...¡±; ¡°Ja ets aqu¨ª, batalla! Dels pujols baixen a la vall onades de joves per fer front als invasors insolents, segurs del seu art i del seu bra?. Per¨° m¨¦s segura que tot, l¡¯¨¤nima dels joves cau sobre els enemics, perqu¨¨ els justos colpegen com uns mags i els seus cants patri¨°tics paralitzen els genolls dels infames¡±. Fora del context dels t¨°pics que escauen a la poesia rom¨¤ntica alemanya, antinapole¨°nica sobretot, aquests versos ho tenien tot per convertir-se en un clam a favor de l¡¯imperialisme del Tercer Reich i de la guerra.

Aix¨° ¨¦s el que li passa a la literatura quan la pol¨ªtica se n¡¯apropia barroerament per a un designi del tot oposat a l¡¯emoci¨® est¨¨tica, el pacifisme i el respecte al Sagrat, com va ser el cas de la poesia de H?lderlin. Aquells mateixos anys, Nietzsche, en el camp de la filosofia, patiria la mateixa mena de tergiversaci¨®, en aquest cas de la m¨¤ de la irresponsable Elisabeth, la seva germana, molt amiga de Hitler. Va passar una cosa semblant amb la m¨²sica de Wagner, que els seus hereus van servir en safata nibelunga a Goebbels i tota la colla.

Per¨° vegeu qu¨¨ va fer Carles Riba quan va portar al catal¨¤ unes quantes versions de H?lderlin. Va deixar els poemes patri¨°tics de banda ¡ªno fos cas que...¡ª, i va traduir uns poemes molt ben triats, per exemple, ¡®Gr¨¨cia¡¯: ¡°Tant com ho s¨®n els homes la vida ¨¦s fastuosa. / Els homes s¨®n sovint senyors de la natura, / la fastuosa terra als homes no ¨¦s oculta, / amb enc¨ªs apareix l¡¯hora foscant i l¡¯alba.¡±

Pol¨ªtics del m¨®n sencer: no grapegeu els poe?tes! Deixeu intocada la literatura, que la lletra sigui ferma i el signe ben interpretat.