Pedagogia i cat¨¤strofe

La majoria dels diaris espanyols, inclosos els catalans, ja no es preocupen gaire de la q¨¹esti¨® educativa: en un pa¨ªs com Espanya, en qu¨¨ l¡¯analfabetisme funcional sempre ha estat m¨¦s preat que lamentat ¡ªvegeu la Rep¨²blica Literaria, de Saavedra Fajardo¡ª, aquesta indifer¨¨ncia no ¨¦s motiu de sorpresa; en un pa¨ªs com Catalunya, escenari de la millor pedagogia de tot el continent durant el primer ter? del segle XX, hauria de ser motiu de preocupaci¨®. Els uns per letargia cr¨°nica, doncs, i els altres perqu¨¨ el proc¨¦s independentista profetitza per a un dia messi¨¤nic la millor de les pedagogies, sanitat, economia, cultura, l¨ªnies f¨¨rries i tot el que es vulgui, no es llegeixen quasi mai als diaris not¨ªcies assaonades sobre l¡¯educaci¨® a qualsevol dels seus nivells.

Aquest diari, en qu¨¨ ara el lector passa les ratlles de l¡¯article marginal d¡¯avui, s¨ª que inclou peri¨°dicament ¡ªal cap i a la fi, un r¨¨quiem no es pot entonar cada setmana¡ª reflexions i reportatges sobre l¡¯estat de l¡¯educaci¨® i el nivell de coneixements dels nostres escolars i estudiants universitaris. Aix¨ª, per exemple, diumenge passat hi trob¨¤vem no una, sin¨® dues peces del m¨¦s gran inter¨¨s en aquest sentit.

S¡¯hi llegia (p¨¤g. 26 i 27) que uns batxillers, havent estat preguntats sobre la Guerra Civil espanyola i la persona de Franco, un d¡¯ells responia que en tenia not¨ªcia clara, perqu¨¨ havia vist al Museu del Prado el quadre que representa els afusellaments de la Moncloa per part del dictador. (El lector ja haur¨¤ endevinat que l¡¯alumne confonia els crims del dictador amb els afusellaments de 1808, pintats per Goya arran de la invasi¨® francesa.) Un altre, o el mateix, assegurava que la Guerra Civil espanyola va ser la revolta del ¡°poble¡± contra Franco, que va morir de seguida i va ser substitu?t per una democr¨¤cia.

Resultava m¨¦s esfere?dor que un altre digu¨¦s que els exiliats espanyols durant i despr¨¦s de la guerra van ser els seguidors de Franco, que se¡¯n van haver d¡¯anar tement les repres¨¤lies de la democr¨¤cia. Preguntar per les fugides de diversos reis d¡¯Espanya a l¡¯estranger hauria estat endebades i decebedor. Per contra, una noia amb perspic¨¤cia va dir que en la pol¨ªtica d¡¯avui s¡¯hi veia encara reflectit el fatum de ¡°les dues Espanyes¡±. Matr¨ªcula.

M¨¦s endavant, a la p¨¤gina 31, es parlava d¡¯aquells escolars que abans eren anomenats ¡°superdotats¡± i que ara, no se sap per qu¨¨, s¡¯anomenen ¡°nois i noies amb altes capacitats¡±. Pel que es deia en aquell article, sembla que hem de deduir que els alumnes amb altes capacitats s¨®n precisament all¨° que hauria de ser qualsevol alumne a qualsevol nivell de la seva educaci¨®: ¡°Normalment, s¨®n lectors preco?os, fan preguntes que s¨®n impr¨°pies [?!] de la seva edat, tenen una gran motivaci¨® per saber coses de tota mena, ¨¦s a dir, del cosmos, l¡¯univers, la vida i la mort, o l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u¡±. Si tenim present que aquests ¡°superdotats¡± signifiquen un percentatge molt baix de la poblaci¨® escolaritzada, llavors haurem d¡¯arribar a la conclusi¨® que la major part del mateix sector de la societat s¨®n una colla de dropos, br¨¨tols i torrapipes.

Aquesta ¨¦s exactament la situaci¨®, per moltes lloances eufem¨ªstiques que surtin dels llavis del personal docent: l¡¯¨²s de les noves tecnologies ha habituat la gent jove a buscar solucions f¨¤cils als problemes m¨¦s complexos, s¡¯han acostumat a suposar que saber coses ¡ªaqu¨ª hi caben les matem¨¤tiques, les lleng¨¹es catalana, castellana i anglesa, la geografia, la hist¨°ria nacional i internacional, els cl¨¤ssics de la literatura universal, etc.¡ª no serveix absolutament per a res, perqu¨¨, al capdavall, tothom acaba posseint els dos t¨ªtols de l¡¯educaci¨® secund¨¤ria sense haver d¡¯estudiar res ni llegir un sol llibre a partir dels 14 o 15 anys. Vet aqu¨ª la gran virtut del que ara anomenen ¡°compet¨¨ncies¡±, que no se sap exactament qu¨¨ vol dir, i que s¡¯assembla molt a l¡¯aprenentatge dels oficis manuals.

Un dia Jordi Nadal va dir que lloava moltes formes i m¨¨todes de la ¡°nova pedagogia¡±, per¨° que resultava inexcusable ignorar qui venia abans en la hist¨°ria d¡¯Espanya, si Felip II o Carles V. Ni importa aix¨°, ni saber qui va ser Shakespeare o Garcilaso, Newton o Mme Curie, ni ser capa? de resoldre una equaci¨® de segon grau, cosa relativament f¨¤cil antigament. Un altre dia, Jos¨¦ Manuel Blecua, gran professor de literatura espanyola del Segle d¡¯Or, referint-se a uns estudiants que tamb¨¦ tenia procedents dels Estats Units, va dir: ¡°Son de una ignorancia estupenda¡±. Estupendo ser¨¤, amb els anys, l¡¯espectacle d¡¯unes generacions futures que ni voldran aprendre res ni se¡¯ls podr¨¤ ensenyar res. I ser¨¤ escruixidor el panorama que espera a una part de la classe docent, part cada cop m¨¦s menuda, plantada davant aquesta humanitat. Qualsevol mestre o professor sincer us dir¨¤ que aquestes afirmacions no s¨®n catastrofistes: s¨®n la pura realitat de l¡¯actual escenari pedag¨°gic.