Aniversari televisiu del Gran Teatre del Liceu

Per celebrar els 175 anys d¡¯hist¨°ria del teatre, el Liceu ha participat en una producci¨® audiovisual dirigida per ?lex Robles amb RTVE i TV3. Es pot veure els dilluns al canal 33. Es diu Hist¨°ries del Liceu, i aquest plural t¨¦ molta import¨¤ncia perqu¨¨ no obliga a construir una cronologia can¨°nica. Permet agafar episodis solts a conveni¨¨ncia, discrecionalment. No es tracta, a m¨¦s, d¡¯un programa exclusivament dedicat al rescat de la mem¨°ria del teatre, sin¨® que t¨¦ molt de reportatge contemporani amb el seguiment del proc¨¦s per aixecar un muntatge (una Norma) i intervencions de les persones que ara s¨®n al davant de la instituci¨®.

Al primer cap¨ªtol vam veure el director d¡¯escena ?lex Oll¨¦ treballant en la versi¨® de Norma. La producci¨® ¨¦s anterior a l¡¯estrena barcelonina del seu Trovatore, amb una espl¨¨ndida escenografia seva que no va ser del gust de tothom. El millor d¡¯aquest primer episodi va ser la clar¨ªssima explicaci¨® de Xavier Albert¨ª de l¡¯enfrontament fundacio?nal entre el p¨²blic del Principal i del Liceu. Albert¨ª ¡ªque va programar al TNC una versi¨® de Liceistes i cruzados, de Pitarra¡ª defensa que la ¡°febre wagneriana¡± del Liceu tenia un vessant pol¨ªtic. ¡°Barcelona ¨¦s wagneriana perqu¨¨ t¨¦ la il¡¤lusi¨® d¡¯ocupar els mateixos espais que ocupen els estats o les ciutats estat alemanyes¡±. El wagnerisme, explica, no era ¨²nicament una m¨²sica nova, tamb¨¦ volia ser una articulaci¨® pol¨ªtica del pa¨ªs. A l¡¯etern debat de si el Liceu ¨¦s verdi¨¤ o wagneri¨¤, s¡¯hi va tornar al cap¨ªtol segons, que va presentar una sorprenent pobresa d¡¯imatges d¡¯arxiu quan es feien entrevistes, una darrere l¡¯altra, sense il¡¤lustracions.

Un altre programa vinculat a aquest aniversari ¨¦s la s¨¨rie documental ?pera prima, que relata la llarga cocci¨® de La gata perduda, una pe?a composta per Arnau Tordera amb llibret de Vict¨°ria ?Szpunberg sobre el Raval que t¨¦ la singularitat d¡¯haver convocat els ?ve?ns del barri a participar-hi. Un miler de ciutadans s¡¯hi van implicar d¡¯una manera o altra en un treball conjunt amb professionals. Els m¨¦s de tres anys de producci¨® ¨¦s la manera que va tenir el Liceu d¡¯intentar relacionar-se amb el barri que habita. El documental s¡¯enceta mostrant el treball de Szpunberg i Tordera, inclosa alguna tibantor sobre necessitats creatives discrepants, superades educadament. Tamb¨¦ es veu un Tordera defensant un principi d¡¯exig¨¨ncia musical encara que els int¨¨rprets siguin amateurs. Alguna de les estrat¨¨gies per als assajos demostren l¡¯acomodaci¨® de les rutines professionals a uns executants que, majorit¨¤riament, no saben llegir una partitura. Se¡¯ls subministra una versi¨® gravada de la pe?a perqu¨¨ puguin aprendre-la per la via de la imitaci¨®. Tot i que s¨®n molts els plans ambientals de ve?ns esfor?ant-se per dominar la partitura, als dos primers cap¨ªtols tenen poca veu davant dels professionals que hi treballen. I alguna de les intervencions dels ve?ns demostra que en aquest cant¨® de l¡¯equip tamb¨¦ hi havia idees esc¨¨niques amb l¨°gica. Com una ve?na que reflexiona perplexa perqu¨¨ els fan disfressar. ¡°Si es tracta d¡¯una ¨°pera sobre el Raval¡±, comenta, ¡°hau?r¨ªem de sortir vestits com anem sempre¡±. En tot cas, una bona aposta del Liceu a l¡¯hora de convidar el barri a intercanviar una experi¨¨ncia, i de TV3, per seguir el projecte.

Una an¨¨cdota. El dia que Piqu¨¦ va anunciar que penjava les botes, Planta baixa, naturalment, va modificar la seva agenda i va prescindir d¡¯una entrevista amb Tordera. El m¨²sic els va acusar d¡¯ignorar la cultura. L¡¯endem¨¤, el programa va tenir l¡¯honestedat de plantejar un debat sobre els seus propis criteris. ?s veritat que TV3 arracona els continguts culturals... per¨° aquest episodi no ¨¦s la millor manera d¡¯argumentar-ho per part d¡¯un compositor que, a ?pera prima, li donen un paper molt principal.