La hist¨¨ria de la Hist¨°ria

Al cap de poques p¨¤gines d¡¯haver-se embarcat en l¡¯aventura que representa la lectura de 1969, una portentosa cartografia m¨°bil en forma de cr¨°nica, o de novel¡¤la documental, de la vida hist¨°rica i espiritual de Barcelona durant l¡¯any del t¨ªtol, el lector pot recordar un dels contes del primer llibre d¡¯Eduard M¨¢rquez (Barcelona, 1960), Zugzwang, titulat ¡®Al¡¤legoria¡¯, que l¡¯autor no va incloure dins la reedici¨® antol¨°gica de la seva obra narrativa breu, Vint-i-nou contes menys: un n¨¤ufrag albira un transatl¨¤ntic i es troba que, en comptes de ser recollit per una llanxa de salvament, nom¨¦s veu com un passatger el fotografia i que ¡°l¡¯esclat del flaix enlluerna el brunzit del vaixell allunyant-se¡±. M¨¦s enll¨¤ de la poderosa visualitat de la imatge, era una informaci¨® conscient de la manera que tenia Eduard M¨¢rquez d¡¯operar amb la mat¨¨ria liter¨¤ria, i que consistia ?¡ªprimer pas¡ª a enlluernar el lector, i ¡ªsegon pas¡ª a aconseguir un resultat d¡¯una extrema concisi¨® narrativa gr¨¤cies a l¡¯esfor? t¨¨cnic que destil¡¤lava el muntatge de cada una de les seq¨¹¨¨ncies argumentals. S¨®n dues estrat¨¨gies que a 1969 el lector trobar¨¤ desenrotllades i elaborades fins a l¡¯infinit, com una aud¨¤cia tan auda? que no tem el risc que comporta: de sobte, potser quan ja duu un centenar de p¨¤gines llegides, el lector s¡¯adona que est¨¤ enmig d¡¯una novel¡¤la gens ortodoxa, i que ¨¦s en va buscar-hi uns personatges protagonistes, que ¨¦s en va buscar-hi una trama, i que ¨¦s vana l¡¯espera d¡¯un desenlla? perqu¨¨ enlloc no hi ha ni un nus ni un plantejament argumental, com si 1969 estigu¨¦s feta de flaixos i de brunzits mentre els dies de l¡¯any se¡¯n van de la mateixa manera que se¡¯n van els dies de qualsevol any.

?s un retaule de gent que s¡¯oposa al franquisme o el defensa amb la voluntat noble o infame de trobar un lloc en el m¨®n

El lector avan?a com un condemnat, sense redempci¨® possible ¡ªp¨¤gina rere p¨¤gina, sense parar, com si fos una novel¡¤la de Balzac ¨°rfena de veu narradora¡ª, per les dues vies que estableix Eduard M¨¢rquez: d¡¯una banda, hi ha el poder de la burocr¨¤cia franquista, els informes i documents policials o jur¨ªdics, amb la seva prosa castellana c¨°micament o tr¨¤gicament enrevessada, i hi ha tamb¨¦ la prosa catalana amb qu¨¨ expressen els seus jerogl¨ªfics ideol¨°gics la milit¨¤ncia d¡¯esquerra o la resist¨¨ncia catalanista; d¡¯altra banda, hi ha la infinitud de testimonis de la gent an¨°nima, que s¡¯oposa al franquisme o que el defensa, amb la voluntat noble o infame de trobar un lloc en el m¨®n, i que s¨®n les biogra?fies m¨ªnimes d¡¯un moment concret que Eduard M¨¢rquez fa emergir com si constru¨ªs un mural o un retaule farcit d¡¯uns herois diminuts cremant-se enmig de les flames de la Hist¨°ria, o com si fos una pel¡¤l¨ªcula de David Lean filmada per Godard i la panor¨¤mica del Cinemascope es fongu¨¦s amb la mirada microsc¨°pica d¡¯una home-movie: des d¡¯un temps que pot ser ara mateix, cada una d¡¯aquestes personalitats an¨°nimes recorda les atzaroses perip¨¨cies viscudes durant un moment determinat de l¡¯any 1969, el seu m¨®n obsessiu i els seus desitjos, les seves contradiccions, com si cada dia la innoc¨¨ncia natural s¡¯an¨¦s perdent a mesura que s¡¯entra en un m¨®n hostil, i una de les gr¨¤cies de 1969 ¨¦s que l¡¯autor concedeix a cada veu una consist¨¨ncia versemblant i indubtable, com si fos alg¨² de carn i ossos. I ¨¦s aix¨°, versemblant i indubtable, i de carn i ossos, el que ¨¦s el verdader i ¨²nic protagonista d¡¯aquesta novel¡¤la, aquest any 1969, gaireb¨¦ com el 14 de juny de 1904 a l¡¯Ulisses de Joyce, i que serveix al lector per veure com la hist¨¨ria de la Hist¨°ria, els seus espasmes i les seves intermit¨¨ncies, les seves seduccions i els seus rebutjos, i amb quina insist¨¨ncia la vida s¡¯ordena per desordenar les vides, afecta uns personatges reals ¡ªFranco, el governador civil, el rector de la universitat de Barcelona, l¡¯abat de Montserrat, la policia, els sindicalistes¡ª, i com aquests, despr¨¦s, afecten uns personatges imaginaris que s¨®n, al cap i a la fi, els que acaben influint en el curs de la hist¨°ria.

Usant un arsenal riqu¨ªssim de recursos t¨¨cnics, amb un repertori inacabable d¡¯hist¨°ries plenes de successos m¨ªnims i insignificants, Eduard M¨¢rquez ha escrit una novel¡¤la documental tan excessiva com pertorbadora ¡ªno per les veus que hi intervenen, sin¨® per com organitza la mat¨¨ria, com si fos un Dziga Vertov m¨¦s pausat¡ª, desbordant, aclaparadora i d¡¯una for?a inapel¡¤lable, i sense caure mai en la temptaci¨® de commoure ning¨² i sense importar-li gens que el lector, a vegades, es pugui avorrir una mica.

1969?

Eduard M¨¢rquez?
L¡¯Altra Editorial. 2022
529 p¨¤gines. 23,90 euros