Pere Almeda: ¡°La prioritat estrat¨¨gica del Llull ¨¦s fer una xarxa de resid¨¨ncies¡±

Fa poc m¨¦s d¡¯un any que va assumir la direcci¨® de l¡¯Institut Ramon Llull (IRL) despr¨¦s del pas fuga? de Francesc Ser¨¦s, que va durar quatre mesos en el c¨¤rrec. Pere Almeda (Barcelona, 1976) recorda que el relleu va ser f¨¤cil perqu¨¨ es va trobar amb un equip molt professional i amb molta experi¨¨ncia. Continua pensant que treballar en aquesta instituci¨® de projecci¨® internacional de la cultura catalana ¡ªque ha complert 20 anys¡ª ¨¦s un ¡°privilegi¡± i explica que el 2023 es presenta com un bon any si s¡¯aprova el pressupost, que augmentar¨¤ un 50%, i permetr¨¤ impulsar una xara de resid¨¨ncies per rebre crea?dors de fora i que els d¡¯aqu¨ª puguin sortir a l¡¯exterior.

PREGUNTA. Amb quin equip compta el Llull?

RESPOSTA. Ara som a la vora d¡¯unes 75 persones i la previsi¨® ¨¦s que, si s¡¯aprova el pressupost del 2023, puguem arribar a superar les 80. El Llull havia estat congelat durant molt temps d¡¯en?¨¤ de la crisi del 2009. Abans, el 2007, havia arribat a tenir un pressupost de 20 milions i despr¨¦s es va reduir a la meitat.

P. Quin ¨¦s el pressupost del 2023?

R. Esperem que totes les forces pol¨ªtiques siguin suficientment madures per llegir el moment actual i, per tant, facin l¡¯esfor? d¡¯arribar a un acord. Si s¡¯aprova aquest pressupost, arribarem gaireb¨¦ als 16 milions.

P. En qu¨¨ es notar¨¤?

R. B¨¤sicament creixem perqu¨¨ el Llull ¨¦s un consorci del qual formen part el govern de la Generalitat, el govern Balear i l¡¯Ajuntament de Barcelona. I ara, en la darrera junta rectora, hem aprovat la incorporaci¨® tamb¨¦ de l¡¯Ajuntament de Palma. Per a nosaltres ¨¦s molt important, perqu¨¨ referma el vincle amb les Balears, i la cultura catalana pot tenir molta m¨¦s embranzida.

P. Li falta una tercera zona de parla catalana. Qu¨¨ passa amb Val¨¨ncia?

R. B¨¦, Val¨¨ncia no forma part del Consorci, per¨° s¨ª que contribueix en el nostre pressupost. Contribueix amb partides concretes, sobretot en l¡¯¨¤mbit de la llengua. I evidentment, tenim la porta oberta. Creiem que en algun moment hi ha d¡¯haver el pas perqu¨¨ formin part tamb¨¦ del consorci de l¡¯Institut Ramon Llull, per¨° al seu moment.

P. A les Balears, amb el canvi pol¨ªtic, hi va haver l¡¯acostament a l¡¯Institut Ramon Llull. A Val¨¨ncia no ha estat aix¨ª.

R. Val¨¨ncia ¨¦s una realitat particular, espec¨ªfica. Hi hem de tenir molt respecte. Per tant, tenen els seus propis temps. Tenim un di¨¤leg permanent i esperem que, aix¨ª que sigui possible, puguem donar la bona not¨ªcia que Val¨¨ncia tamb¨¦ forma part del Consorci. Per¨° aix¨° s¡¯ha de treballar amb temps i deixar que els temps pol¨ªtics vagin fent.

P. Podria formar part del creixement del 2023?

R. Ens agradaria molt. Forma part d¡¯unes decisions pol¨ªtiques que s¡¯hauran de prendre, per¨° en tot cas han de ser les institucions de Val¨¨ncia les que hauran de prendre la decisi¨®.

Esperem que, de seguida que sigui possible, puguem donar la bona not¨ªcia que Val¨¨ncia tamb¨¦ forma part del consorci

P. Parlava del creixement que possibilitar¨¤ el pressupost del 2023.

R. L¡¯aplicarem a l¡¯¨¤rea de llengua i universitat, per¨° tamb¨¦ a literatura, especialment a creaci¨®. I tamb¨¦ crearem un nou programa, b¨¦, que ja hem creat, que ¨¦s tot el programa de coneixement, innovaci¨® i resid¨¨ncies. Aquesta ¨¦s una prioritat s¨²per estrat¨¨gica. Ens hem adonat que les resid¨¨ncies s¨®n un dels grans instruments d¡¯intercanvi i de di¨¤leg cultural que atrauen talent internacional. Aspirem a tenir una xarxa de resid¨¨ncies de creadors en tots els ¨¤mbits a Catalunya, a les Balears i segurament tamb¨¦ a Val¨¨ncia. Tamb¨¦ volem arribar a acords i convenis amb les principals resid¨¨ncies del m¨®n perqu¨¨ el talent d¡¯aqu¨ª pugui anar a fer projectes a fora. Creiem que dona molt¨ªssim resultats.

P. En qu¨¨ es concretar¨¤?

R. Volem mapejar el que hi ha i el que falta. Al Llull tenim l¡¯experi¨¨ncia de gestionar la Faberllull, la resid¨¨ncia d¡¯Olot. Ara el que volem ¨¦s pensar la possibilitat de crear resid¨¨ncies espec¨ªfiques en llocs concrets i magn¨ªfics del nostre territori.

P. Alguna que es pugui concretar?

R. Esperem que d¡¯aqu¨ª a uns mesos puguem donar not¨ªcies sobre la creaci¨® d¡¯alguns espais. Aqu¨ª a Catalunya, alguna primera experi¨¨ncia pilot que esperem poder posar en marxa el 2023 en algun lloc emblem¨¤tic. Fa un parell de mesos es va incorporar ?lex Hinojo per liderar aquest projecte.

P. Com definiria la cultura catalana?

R. Definir una cultura ¨¦s una tasca complexa, i qualsevol projecte que intenta definir qu¨¨ ¨¦s la cultura europea o qu¨¨ ¨¦s la cultura francesa acostuma a fracassar. Una cultura ¨¦s moltes coses a la vegada. Representa una forma d¡¯entendre el m¨®n. Per¨° la cultura, sobretot, tamb¨¦ ¨¦s conflicte. Tot i que tamb¨¦ es poden generar consensos. Per tant, una definici¨® de cultura ha de ser necess¨¤riament complexa i oberta. I ho hem d¡¯entendre aix¨ª. I les institucions hem de fer una pol¨ªtica cultural que sigui el m¨¤xim d¡¯oberta sense caure en els essencialismes. Jo crec que la cultura catalana, quan es tanca sobre si mateixa, ¨¦s quan comen?a a tensionar-se en el pitjor dels sentits.