Girona honora Valverde

La Universitat de Girona, amb el suport de totes les institucions imaginables, acaba de publicar el resultat d¡¯una s¨¨rie de pon¨¨ncies que van tenir lloc els dies 16 i 17 de desembre de 2021 en honor i record del professor Valverde (Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde. Pensament, poesia, llenguatge, editat per Joan Verg¨¦s Gifra). L¡¯spiritus mouens ¡ªall¨° que els no instru?ts anomenen, molt equivocadament, alma mater, que significa ¡°mare nutr¨ªcia¡±, d¡¯¡°¨¤nima¡± res¡ª del simposi va ser Joan Verg¨¦s Gifra, que va convidar molt diverses personalitats del m¨®n acad¨¨mic o no, de tot arreu, entre ells Jordi Amat, Salvador Oliva, Francesc Torralba, prevere, Joan Cusc¨®, Carlos M. Moreno, Tirso Ba?eza i Jos¨¦ M. Bermudo.

El sol fet que una universitat en qu¨¨ Valverde mai no va professar convoqui un acte d¡¯aquestes caracter¨ªstiques ja diu molt en favor de Verg¨¦s, de la UdG i de la C¨¤tedra Ferrater Mora. ?s possible que tamb¨¦ hi tingui a veure el Memorial Democr¨¤tic, actiu en els actes dedicats a Walter Benjamin a Portbou, fil¨°sof que Valverde admirava, i amb el qual vam fer, amb una colla, diversos col¡¤loquis i confer¨¨ncies. (La filiaci¨® benjaminiana de Valverde no s¡¯esmenta en el recull.) Honrar una persona de la qualitat humana i intel¡¤lectual de Valverde, com qui fa honors a Benjamin mateix i les seves obra i persona, ¨¦s una iniciativa bella, bona, necess¨¤ria i fruct¨ªfera: cada dia ser¨¤ m¨¦s important refrescar (o alletar, com una alma mater) la mem¨°ria del personal, m¨¦s indiferent i ignorant del nostre passat cultural com m¨¦s va.

El qu¨ªdam diria que al recull hi ha potser un exc¨¦s de pon¨¨ncies dedicades a la religiositat o el cristianisme de Valverde, cosa lleugerament impr¨°pia per dues raons: perqu¨¨ Valverde no volia que es fes all¨° que en deia ¡°hermen¨¨utica espiritual¡± de les seves creences, i perqu¨¨ podem estar conven?uts que el seu cristianisme va tenir, objectivament parlant, una clara dimensi¨® pol¨ªtica que, per sort, algun ponent ha destacat. Per¨°, pel que fa a la q¨¹esti¨® religiosa, hi ha pon¨¨ncies que fan una olor de sagristia que resulta m¨¦s beata que il¡¤luminadora. D¡¯altra banda, i per romandre en aquesta mat¨¨ria, alg¨² hauria hagut de parlar del paper que va jugar Unamuno ¡ªmolt abans que Kierkegaard¡ª en les idees religioses de Valverde. No era un missaire; tenia una fe verament complicada i, si es pot dir aix¨ª, molt resistent en nom de l¡¯amor i la charitas. Si hagu¨¦s estat jueu en comptes de cristi¨¤, segur que hauria abra?at el credo tan esc¨¤s de Spinoza: Deus sive natura, D¨¦u ¨¦s tot el que ¨¦s, incl¨°s el mal. (Aquest devia ser el quid de la q¨¹esti¨®, cosa que ell mateix explicava quan parlava dels problemes morals que va tenir en traduir Moby Dick, de Melville, novel¡¤la en qu¨¨ el Mal triomfa.)

Per¨° el llibre t¨¦ moltes coses bones. En primer lloc, l¡¯article de Tirso Ba?eza, que s¡¯ha convertit en l¡¯estudi¨®s que m¨¦s a fons i amb m¨¦s solv¨¨ncia ha ent¨¨s els llibres i la vida de Valverde ¡ªell mateix ¨¦s autor de l¡¯obra No hay est¨¦tica sin ¨¦tica o La biograf¨ªa intelectual de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde (Salamanca, 2009, un gran llibre). El seu article ¨¦s una pe?a d¡¯enorme valor, molt ben documentada, sense ciris, ni encens, ni mirra. Jordi Amat, sempre perfecte com a historia?dor dels moviments de pol¨ªtica cultural, obre el volum amb excel¡¤l¨¨ncia. S¨®n bons els cap¨ªtols d¡¯Oliva, de Cusc¨®, de Carlos M. Moreno i de Bermudo. No direm res dels altres, que, en tot cas, s¨®n molt millors que els articles que es troben a les actes dels congressos d¡¯hispanistes.

L¡¯any 2024, que ja ve, es complir¨¤ el primer centenari del naixement de Valverde. Potser llavors ser¨¤ el moment de fer un altre simposi en qu¨¨ es convidi estudiosos que no parlin m¨¦s de l¡¯empremta humboldtiana de l¡¯autor: ¡°No hi ha pensament sense llenguatge¡± ¡ªmassa reiterat en aquest volum¡ª i dediquin les sessions a parlar de la simpatia que Valverde tenia per H?lderlin i l¡¯antipatia per Goethe; de les seves lectures al final de la vida, els diaris de Kierkegaard ¡ªque Valverde no va llegir en dan¨¨s, com diu un, sin¨® en angl¨¨s¡ª; la seva evoluci¨® entre les idees falangistes i les dem¨°crates, revolucion¨¤ries i cristianes; la seva concepci¨® del progr¨¦s hist¨°ric ¡ªcom que en recelava, aplaudia Benjamin¡ª; de les seves lli?ons a l¡¯Institut d¡¯Humanitats de Barcelona ¡ªde les quals no parla ning¨², per¨° que van ser un b¨¤lsam durant la seva jubilaci¨® anticipada als 65 anys¡ª; de les raons per les quals va desapar¨¨ixer la c¨¤tedra d¡¯Est¨¨tica a la UB ¡ªnom¨¦s ho sap un servidor, per¨° no ho explicar¨¤ mai¡ª, i d¡¯altres coses que han quedat al tinter.