¡®El soldat de Baltimore¡¯, de Xavier Pla: Els ¡®entra-i-surt¡¯ de la ficci¨®
Pla revisa la literatura del jo, l¡¯assaig i l¡¯autoficci¨®, alhora que s¡¯endinsa en les connexions que hi ha entre la novel¡¤la, la literatura de viatges, la hist¨°ria i la biografia
La literatura actual viu un ¡°exc¨¦s de realitat¡±. Una part del que llegim s¡¯alimenta de fets i experi¨¨ncies viscudes i es vehicula a trav¨¦s d¡¯un jo imp¨²dic que serveix de reclam als lectors. Tot i que mai com ara la realitat sembla haver tingut tant de protagonisme en la literatura, aquest s¨ªmptoma d¡¯exc¨¦s de rea?litat no remet a cap fenomen nou. La relaci¨® entre la realitat i la seva representaci¨® ¨¦s un tema clau en el desenvolupament dels estudis literaris i porta a la idea de ficcionalitat, ¨¦s a dir: all¨° que fa que la ficci¨® sigui identificada com a ficci¨®. El m¨¨rit del llibre de Xavier Pla, que aplega textos publicats en diaris i revistes, ¨¦s el d¡¯haver situat aquest fenomen en el context d¡¯unes reflexions cr¨ªtiques recents, aprofundint en algunes de les preguntes que es formula com a lector.
Si, com defensa Erich Auerbach a Mimesi (1946), cada representaci¨® de la realitat est¨¤ condicionada pel model del m¨®n que configura una determinada cultura, podem dir que, d¡¯en?¨¤ de la modernitat, bona part de les representacions constru?des a partir del real es modelen partint de la idea del jo. Del jo com a objecte i subjecte de la representaci¨®. I del jo com a resultat d¡¯una determinada consci¨¨ncia hist¨°rica, que ¨¦s problematitzada. En la literatura que Xa?vier Pla analitza, filtrar la realitat a trav¨¦s del jo implica posar en evid¨¨ncia unes viv¨¨ncies inc¨°modes, que ens acaren a l¡¯experi¨¨ncia directa que tenim del m¨®n.
El que l¡¯atreu de la literatura de no-ficci¨® ¨¦s l¡¯ambig¨¹itat gen¨¨rica: imita els textos factuals
El soldat de Baltimore no enganya i, ja des de l¡¯inici, es posiciona a favor dels autors que produeixen ¡°pres¨¨ncia i dicibilitat¡±, ¨¦s a dir, dels que, amb la seva literatura, conjuren un determinat ¡°efecte de realitat¡±. D¡¯entre aquests, destaquen Michel de Montaigne, Stendhal, Marcel Proust, Josep Pla i Joan Fuster. La seva obra es basa en la construcci¨® d¡¯una representaci¨® autorial, un jo convencionalment autobiogr¨¤fic, fragmentari i discontinu, amb el qual establim un determinat pacte de lectura que ens fa creure que el que llegim ¨¦s aut¨¨ntic. La pres¨¨ncia d¡¯aquest ¡°jo-escriptor-de-si-mateix¡± ¨¦s el que provoca, justament, l¡¯efecte de realitat.
En un llibre ple d¡¯episodis autobio?gr¨¤fics, a trav¨¦s dels quals revisa la seva relaci¨® amb la literatura i la cr¨ªtica (Roland Barthes i Jacques Derrida hi apareixen com a personatges), Pla dedica un espai important a l¡¯autoficci¨®, que ¨¦s entesa com a derivaci¨® de la novel¡¤la. Emmanuele Carr¨¨re, Mircea C?rt?rescu, Karl Ove Knausg?rd, Sergi P¨¤mies, Francesc Ser¨¦s, Toni Sala, Al¨ªcia Kopf o Anna Ballbona s¨®n alguns dels autors que li interessen perqu¨¨ construeixen hist¨°ries basades en un jo ficcional, que s¡¯exterioritza escrivint.
Al llarg dels cap¨ªtols, Pla no nom¨¦s revisa la literatura del jo, l¡¯assaig i l¡¯autoficci¨®, sin¨® que s¡¯endinsa en les connexions que hi ha entre la novel¡¤la, la literatura de viatges, la hist¨°ria, la biografia i la literatura de ¡°segon grau¡± (com la cr¨ªtica). El que l¡¯atrau de la literatura de no-ficci¨® ¨¦s l¡¯ambig¨¹itat gen¨¨rica: ¨¦s una literatura que imita els textos factuals. En aquest sentit, la seva reflexi¨® conflueix amb la de llibres com La hist¨°ria ¨¦s una literatura contempor¨¤nia (2014), on Ivan Jablonka vindicava l¡¯¨²s de la literatura com a llenguatge per a les ci¨¨ncies socials. O amb Passats singulars (2020), d¡¯Enzo Traverso, on destacava la import¨¤ncia que havia adquirit la subjectivitat en l¡¯escriptura de la hist¨°ria. En lloc d¡¯entendre la ficci¨® com una desviaci¨® de les formes de vehiculaci¨® d¡¯uns determinats coneixements human¨ªstics i socials, tots dos historiadors la consideren una forma leg¨ªtima per apropar aquests coneixements i fer-los comprensibles (i sensibles) a la societat.
A parer de Xavier Pla, la literatura del real pot ser, tamb¨¦, una literatura de la reparaci¨®, amb una funci¨® micropol¨ªtica, perqu¨¨, en la seva atenci¨® al min¨²scul i el banal, fa possible la reconnexi¨® amb la realitat. Per ressocialitzar la literatura, ens diu, cal observar-la a trav¨¦s de la construcci¨® d¡¯un observador, en una relaci¨® d¡¯¡°extimitat¡±.
Aquesta aposta est¨¨tica i ¨¨tica implica un desafiament que, en la seva an¨¤lisi, estimula a repensar no nom¨¦s la ficcionalitat que regeix la nostra experi¨¨ncia del real, sin¨® tamb¨¦ la manera com podem interpretar-la i posar-hi paraules. En un m¨®n desgastat que recela, aix¨°, sens dubte, ¨¦s tot un repte.
El soldat de Baltimore?
Lleonard Muntaner Editor, 2022
208 p¨¤gines. 23 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
