Antoni Serra o un vell (no tant) malsofrit

El passat 11 de mar? ens deix¨¤ Antoni Serra Bau?¨¤ (1936-2023): escriptor, periodista i una de les persones m¨¦s estimades del paisatge literari a Mallorca. La not¨ªcia gener¨¤ tot un corrent p¨²blic i privat de missatges recordant-ne les millors an¨¨cdotes: la seva generositat, el sentit de l¡¯humor, les provocacions m¨¦s sonades, els vespres als calabossos de la dictadura... Jo no n¡¯he estat ali¨¨, a aquest intercanvi de remembrances de l¡¯amic. Com tants altres, el vaig con¨¨ixer prou b¨¦ i s¨®c incapa? de pensar-hi sense somriure.

A primer cop de vista, Serra oferia les traces d¡¯un personatge novel¡¤lesc o cinematogr¨¤fic: fumador de capell i corbat¨ª, ulls clars mig enfollits, barba luciferina, i una eleg¨¤ncia general que ell mateix boicotejava a plaer amb esclats de sensualitat par¨°dica. Conreador d¡¯un enginy l¨²dic, queden per a la mem¨°ria els seus millors cops de sarcasme, com ara qualificar l¡¯illa de ¡°terra inexistent¡± i la universitat auton¨°mica de ¡°territori uibense¡±, rebatiar el cgi com ¡°defectes especials¡±... I sobretot, autodefinir-se ell mateix en termes com ara ¡°invertebrat¡±, ¡°lesbiano¡± o ¡°vell malsofrit¡±. Tot un car¨¤cter que el port¨¤, per exemple, a protagonitzar una relaci¨® tibant amb el seu germ¨¤ Pere A. Serra, poder¨®s editor del diari ?ltima Hora.

La seva biografia, per¨°, contenia v¨¤ries capes de personalitat acumulades al llarg dels anys. Aix¨ª, pels mallorquins que visqueren el tardo-franquisme i la Transici¨®, Serra representa sobretot la resist¨¨ncia c¨ªvica, un comprom¨ªs doble amb les llibertats i la llengua catalana. Entre els seixanta i setanta, particip¨¤ a la tancada d¡¯intel¡¤lectuals a Montserrat, organitz¨¤ la primera setmana del llibre editat a Mallorca, treball¨¤ com a llibreter, top¨¤ reiteradament amb les autoritats o reivindic¨¤ la figura de Gabriel Alomar (pare fundacional del progressisme i la modernitat illenques).

En canvi, per als nascuts en democr¨¤cia, Serra ¨¦s el creador d¡¯una figura fict¨ªcia molt popular, el detectiu Celso Mosqueiro. Corrien els anys vuitanta i la literatura catalana s¡¯entestava a normalitzar les seves condicions de producci¨®; en aquest context, alguns novel¡¤listes s¡¯afanyen a incorporar el g¨¨nere polic¨ªac, entre els quals destacaran dos illencs, el propi Serra i Maria Ant¨°nia Oliver (amb la memorable investigadora L¨°nia Guiu). Mosqueiro ¨¦s una troballa genial: d¡¯origen portugu¨¨s i reminisc¨¨ncies chandlerianes, viu a un lla¨¹t i reprodueix les d¨¨ries vitalistes i antifeixistes del seu creador. Les xifres de venda d¡¯aquest cicle narratiu resulten al¡¤lucinants des d¡¯una perspectiva actual. Aix¨ª i tot, arrib¨¤ un moment, fa devers una d¨¨cada, que els llibres de Mosqueiro quedaren fora de circulaci¨®, fins que la modesta editorial Ifeelbook els recuper¨¤ per als nous lectors.

La darrera informaci¨® ¨¦s m¨¦s rellevant del que sembla, perqu¨¨ parla tant de la p¨¨rdua de visibilitat que ha patit l¡¯obra de Serra com de la seva reivindicaci¨® per part d¡¯alguns editors joves que el consideren una refer¨¨ncia. El lector que avui vulgui acostar-se als textos de l¡¯autor no ho tindr¨¤ f¨¤cil per trobar-los vius al cat¨¤leg de les llibreries, amb l¡¯excepci¨® d¡¯alguns assaigs i dietaris al segell Lleonard Muntaner, els ja esmentats mosqueiros, i no m¨¦s de dues o tres peces esparses m¨¦s. En canvi, ¨¦s impossible localitzar el seu cicle experimental (cosa que ell lamentava especialment), format per t¨ªtols com ara La gloriosa mort de Joan Boira (1973) i El cap dins el cercle (1979), o una novel¡¤la tan celebrada en el seu moment com Carrer de l¡¯Argenteria, 36 (1988).

Per sort, com deia, mai falta qui faci la seva feina. El 2015, Pau Vadell li publica Viatge al prestigi¨®s segell Adia, un recull de relats que sintetitzen l¡¯arc estil¨ªstic i tem¨¤tic que connecta el Serra dels anys seixanta (reciclant amb bon gust materials de la seva etapa en llengua castellana, en particular de la novel¡¤la Radiograf¨ªa) amb el de les darreres d¨¨cades. I el 2020, Tomeu Canyelles llen?a des de la Nova Editorial Moll una curosa traducci¨® de M¨¤rius, a c¨¤rrec de Josep Ramon Santiago (¨¦s a dir, el talentos¨ªssim m¨²sic ¡®Jorra¡¯). Escrita originalment en castell¨¤ i censurada l¡¯any 1967, M¨¤rius ¨¦s sens dubte un dels millors llibres de Serra, una novel¡¤la molt de l¡¯¨¨poca, travessada de brutalitat social i nihilisme, que converteix Palma en l¡¯escenari de la revolta existencialista (i populista) del seu principal personatge, M¨¤rius Andrade, professor mig f¨¤ustic i mig embogit. Per a Serra, veure tradu?t i recuperat el text va ser una de les darreres alegries liter¨¤ries en vida, ben igual que la traducci¨® a l¡¯itali¨¤ de L¡¯arque¨°loga va somriure abans de morir (una m¨¦s de la mitja dotzena de traduccions que ha merescut la seva obra). En mans de Santiago, el to ferotge i atrabiliari de Serra (forjat per il¡¤luminacions per¨° tamb¨¦ amb certes limitacions) brilla amb energia.

Antoni Serra acostumava a emmarcar preguntes i paradoxes entre par¨¨ntesi, preguntes que q¨¹estionaven la veracitat del que acabava de dir just abans o b¨¦ posaven en quarantena qualsevol idea excessivament dogm¨¤tica o c¨°moda al voltant de la realitat. La seva missi¨® va ser doble: provocar i acompanyar. Aquest tarann¨¤ es percebia amb claredat a ¡®La semana tr¨¢gica¡¯, la secci¨® de cr¨ªtica liter¨¤ria que port¨¤ molts d¡¯anys a ?ltima Hora, caracteritzada per una divertida contradicci¨®: primer, Serra carregava a l¡¯engr¨°s contra l¡¯estat actual de la literatura, oi¨®s i banal al seu parer, i a continuaci¨® descobria tres llibres ¡°magn¨ªfics¡± publicats a l¡¯illa cada setmana. I ¨¦s que el nostre amic habitava a una estranya cru?lla on convergien la mala llet i la bondat m¨¦s c¨¤lida. I per aix¨° l¡¯enyorarem.