El misteri Carmen Calvo

Potser siga la mat¨¨ria primera de l¡¯art: el misteri. Aix¨° ¨¦s el que es percep en entrar al taller de Carmen Calvo i sentir com es viola un territori ¨ªntim, enigm¨¤tic secret.

Fora, com en una altra dimensi¨®, ha quedat l¡¯aroma faller d¡¯una Val¨¨ncia desimbolta i exuberant feta de bunyol i p¨®lvora. Dins emergeix una altra realitat. El regne del misteri. Dels records de la inf¨¤ncia, els objectes resignificats, la viol¨¨ncia callada dins la fam¨ªlia, el silenciament de les dones. Totes les fronteres de la llibertat.

Envoltats pels centenars d¡¯objectes del seu gabinet de meravelles, Carmen convida a caf¨¦ i pastissets de moniato. Conta d¡¯aquell pare castell¨¤ que va arribar a Val¨¨ncia en plena guerra dalt d¡¯un cami¨® de la CNT. Conta del temps del caraelsol i la llet en pols a l¡¯escola. Conta d¡¯aquella Transici¨® idealista en la qual ella ¨Ctan jove, tan somrient a les fotos, tan seductora com ara¨C va prendre partit: repartint propaganda als autobusos, fent m¨ªtings en una f¨¤brica, posant l¡¯art al servei d¡¯unes idees. Tot ho conta amb un somriure i alguna broma, sense rastre d¡¯¨¨pica. Tanmateix, el somriure es congela en contemplar les seues obres. Per exemple, eixes fotografies en blanc i negre, com de vell ¨¤lbum familiar, que Carmen Calvo manipula amb cordes, cabells, agulles o m¨¤scares. Oculta rostres de dona, silencia boques emmordassades, esborra la individualitat dels individus. ?s poesia de la mem¨°ria; una cr¨ªtica ferotge al m¨®n d¡¯ahir.

Mentre el seu gos busca les sabates del convidat per trobar calor, Carmen fa un mat¨ªs important. Les nines, els joguets, els quaderns antics. Res de tot aix¨° ¨¦s nost¨¤lgia. ¡°La nost¨¤lgia ¨¦s nyonya; no m¡¯interessa. Una altra cosa ¨¦s la mem¨°ria, i jo la reivindique. Perqu¨¨ hi ha hist¨°ries que no puc oblidar. I el seu record ¨¦s necessari per seguir avant¡±, solta. Ella tampoc pot ¡ªni vol¡ª atenuar la contund¨¨ncia art¨ªstica que la distingeix. Alguns galeristes, de vegades, li han suggerit ser un poc m¨¦s suau. M¨¦s subtil. Menys dura. Per si espanta els clients. ¡°No espanta m¨¦s la tele?¡±, respon ella.

Carmen Calvo ¨¦s, a m¨¦s de Premi Nacional d¡¯Arts Pl¨¤stiques, la gran artista valenciana viva. Aquesta primavera, en la seua plenitud, l¡¯obra de Calvo arribar¨¤ a Barcelona, al Museu Picasso, amb una exposici¨® que s¡¯inaugura al mes de maig. Per fi. Resulta incomprensible com han tardat tant en creuar el S¨¦nia els seus collages, els seus dibuixos, les seues fotografies intervingudes, les seues instal¡¤lacions. Eixa mirada cr¨ªtica sobre el passat. Hi ha corredors mediterranis inexplicablement oxidats. Sempre en la mateixa direcci¨®, clar. El peatge de la doble perif¨¨ria. Afortunadament, el misteri s¡¯acaba obrint pas.