Gaudir d¡¯Abramovic com a performance

Maria Callas es va convertir en diva de l¡¯¨°pera pel que representava; Marina Abramovic ha esdevingut diva de l¡¯art perqu¨¨ ¨¦s present. ?s un joc de paraules que resumeix una de les revolucions m¨¦s importants de la hist¨°ria de l¡¯art dels ¨²ltims cinquanta anys, que ¨¦s el naixement i l¡¯apoteosi de l¡¯art de la performance, g¨¨nere del qual l¡¯artista s¨¨rbia es declara ¨¤via. En el m¨®n de Callas, el reconeixement art¨ªstic era la recompensa a la interpretaci¨® i el cant o, en altres paraules, la m¨¤scara i el producte. En el m¨®n d¡¯Abramovic, l¡¯art no es pot separar de la vida, i ¨¦s art el que dissol la frontera entre persona i personatge. A The Seven Death of Maria Callas, l¡¯espectacle que Abramovic va dur al Gran Teatre del Liceu el mar? passat en nom¨¦s tres passis, establir distincions n¨ªtides ¨¦s un problema.

Dient que Abramovic ¡°¨¦s present¡± f¨¨iem refer¨¨ncia a The Artist is Present, la gran exposici¨® retrospectiva que el MoMA va dedicar a l¡¯artista el 2010 i amb la qual es va resoldre d¡¯una vegada la pregunta sobre si la performancera mereixia entrar en el reialme de l¡¯Art en maj¨²scules. L¡¯acci¨® que ho lligava tot plegat consistia en Abramovic asseguda imm¨°bil i silenciosa a l¡¯atri del museu durant totes les hores de tots els dies que va durar la mostra (736 hores i 30 minuts), mentre els espectadors s¡¯asseien davant seu per torns, l¡¯artista al?ava el cap i es miraven sense dir res. Cada dia hi havia cua de sol a sol, i Abramovic va clavar els seus ulls negres sobre 1.545 persones, la majoria an¨°nims, per¨° tamb¨¦ James Franco, Lou Reed, Alan Rickman o Bj?rk. La majoria no van dir res, alguns van arrencar a plorar, i Abramovic no va trair la seva impavidesa ni un sol cop, llevat de quan es va trobar, per sorpresa, amb l¡¯artista Ulay, el gran amor de la seva vida, amb qui havien treballat junts durant els anys m¨¦s importants i que feia molt que no parlaven. Abramovic va somriure i es van donar les mans.

L¡¯artista es declara ¨¤via de la performance, que ha portat a Barcelona amb la vida de la diva de l¡¯¨°pera

La pr¨¤ctica de la performance es carrega el dualisme entre objecte i subjecte del qual depenien totes les teo?ries de l¡¯est¨¨tica moderna. Segons el paradigma cl¨¤ssic, els artistes produeixen artefactes independents del crea?dor, que capturen una ess¨¨ncia fixa que es pot preservar per ser contemplada en qualsevol moment. En el cas de les arts vives, se solia dir que l¡¯art es trobava en el text o en la partitura, la forma independent de l¡¯execuci¨®, i cada interpretaci¨® tenia m¨¦s o menys valor en funci¨® de com s¡¯acostava a l¡¯ideal. Per¨° la modernitat erosiona lentament els vells somnis, i l¡¯avantguarda art¨ªstica es llan?a contra el privilegi de qualsevol ess¨¨ncia. De mica en mica, la contemplaci¨® de les formes comen?a a semblar una cosa arnada, i la intensificaci¨® de la vida i el flux material irreversible es converteixen en la veritat.

Les performances d¡¯Abramovic han tingut un paper protagonista en aquest canvi cultural i han accelerat el col¡¤lapse de les velles distincions. D¡¯entrada, una performance es pot documentar, fins i tot gravar, per¨° el v¨ªdeo no captura la comuni¨® entre el p¨²blic i l¡¯artista. Perqu¨¨ el m¨¦s important d¡¯una performance ¨¦s que desapareixen els ¡°simples espectadors¡±. A The Artist is Present aix¨° es veu clar, per¨° ¨¦s una acci¨® relativament inofensiva comparada amb les performances de joventut d¡¯Abramovic, com ara Rest Energy, en qu¨¨ tensa i aguanta la fletxa d¡¯un arc que Ulay li apunta al cor, o Rythm Zero, en qu¨¨ l¡¯artista convida l¡¯audi¨¨ncia a utilitzar setanta-dos objectes sobre el seu propi cos, des d¡¯una ploma a un ganivet, passant per una pistola que cont¨¦ una bala. Abramovic sempre repeteix que ¡°al teatre tot e?s fals. El ganivet e?s de pla?stic, la sang e?s salsa de toma?quet i les emocions no so?n reals. La performance e?s tot el contrari: el ganivet e?s real, la sang e?s real i les emocions so?n reals¡±. En l¡¯art de la performance, les consideracions ¨¨tiques es barregen amb l¡¯actitud est¨¨tica, i aquesta transformaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia impossible de capturar ¨¦s justament el que es reivindica com a art.

El que vam veure al Liceu era teatre o performance? No hi ha dubte que el p¨²blic havia omplert les butaques buscant l¡¯Abramovic performativa, no pas l¡¯actriu o la cantant. Sab¨ªem que l¡¯espectacle comptava amb orquestra simfo?nica i set cantants de primera fila que interpretarien les ¨¤ries de set dels personatges m¨¦s ic¨°nics de Maria Callas: Violetta Val¨¦ry, Desdemona, Cio-Cio-San, Floria de Tosca, Carmen, Lucia Ashton i Norma; set hist¨°ries en qu¨¨ la protagonista acaba morint, fins que la mateixa Abramovic interpretaria la mort de la Callas real. Tot plegat amanit amb veus en off, v¨ªdeos i m¨²sica enregistrada, ajuntant tots els llenguatges per lligar una narrativa t¨ªpicament postmoderna d¡¯hora i mitja.

En els seus xous, les consideracions ¨¨tiques es barregen amb l¡¯actitud est¨¨tica

La gr¨¤cia era que, mentre l¡¯argument s¡¯anava descabdellant a trav¨¦s de les cantants i els v¨ªdeos, Abramovic era present a l¡¯escenari, dormint en un llit. No ¨¦s la performance m¨¦s colpidora i exigent de les que li coneixem, per¨° n¡¯hi havia prou amb el capital simb¨°lic de l¡¯artista per convocar un presagi en l¡¯ambient. Amb uns textos m¨¦s propis de l¡¯autoajuda que de la poesia i uns v¨ªdeos indistingibles d¡¯un anunci de perfum, la primera hora no tenia cap mena d¡¯inter¨¨s fora de la bellesa impossible de resistir de les ¨¤ries cantades, que tothom va aplaudir. Per¨° el conjunt nom¨¦s es justificaria o condemnaria en el moment que Abramovic es despert¨¦s.

I, efectivament, al final de l¡¯espectacle, l¡¯escenari es converteix en l¡¯habitaci¨® de l¡¯hotel de luxe on va morir Callas, i descobrim que les cantants eren dones de la neteja. Maria/Marina (en aquest ordre) es lleva, la veu en off ens crida l¡¯atenci¨® sobre el cos i la respiraci¨® com correspon al registre f¨ªsic de les performances, l¡¯artista obre la finestra, trenca un gerro real, i mor. Tall a negre, i Marina/Maria (en aquest ordre) apareix vestida de diva daurada i fa un playback de Casta Diva, sobre la veu inconfusible de la Callas.

En acabat, costa dir si ha passat alguna cosa m¨¦s que teatre. La pregunta ¨¦s molt important, perqu¨¨, com a obra de teatre i prou, la proposta d¡¯Abramovic ¨¦s desastrosa, kitsch rere kitsch i sense res interessant a dir sobre l¡¯amor, la mort, la vida o l¡¯obra de Maria Callas. I, no obstant aix¨°, alguna cosa elusivament performativa sura en l¡¯aire. No surt de l¡¯actuaci¨®, sin¨® de la pregunta sobre la nostra relaci¨® amb l¡¯art que la traject¨°ria d¡¯Abramovic ha canviat per sempre. Gr¨¤cies al martirologi de les seves performances, Abramovic s¡¯ha assegurat que ja mai m¨¦s podrem separar l¡¯artista de la persona. I no ¨¦s exactament aix¨° el que passava al p¨²blic amb la Callas, o passa avui amb qualsevol altre gran nom contemporani? Que el cos i la hist¨°ria dels artistes no transformen la nostra recepci¨® i condicionen el judici i l¡¯experi¨¨ncia tant com les qualitats musicals i interpretatives? Avui tots podem dir que vam anar a fer d¡¯espectadors del Liceu ¡°com si fos una performance¡±, o que vam ¡°performar el rol de fans¡±, i sabem qu¨¨ estem dient. La possibilitat d¡¯aquest canvi de perspectiva ¨¦s ubic, t¨¦ efectes ben reals en la nostra viv¨¨ncia de l¡¯art i, encara que The Seven Deaths of Maria Callas sigui un bunyol com a pe?a aut¨°noma, el simple fet que la performi Abramovic canvia alguna cosa.