Les altres cares de Sartre

No ¨¦s estrany que un llibre tan apassionant com el que comentem avui hagi passat for?a desapercebut, tant a les llibreries com a la premsa: Fran?ois Noudelmann (en traducci¨®, home dels nuddle, una varietat de pasta que es cuina), Un Sartre muy distinto, traducci¨® de Laura Claravall (Barcelona, Ediciones del Subsuelo, 2023).

No ho ¨¦s perqu¨¨ Sartre va n¨¦ixer i morir fa for?a anys (1905-1980) i, endem¨¦s, pel fet que all¨° que ell encarnava, la figura privada-p¨²blica de l¡¯intel¡¤lectual, ¨¦s una figura pr¨¤cticament desapareguda a tot arreu: l¡¯opini¨® comuna ja ¨¦s tan dominant i tan forta, a Catalunya m¨¦s que arreu del m¨®n els darrers deu anys, que tota veu singular i dissident queda eclipsada. Entenem l¡¯ofici d¡¯intel¡¤lectual com el d¡¯un home o una dona, habitualment de lletres, que no es dediquen solament a l¡¯estudi o la doc¨¨ncia, sin¨® que, per les seves opinions emeses p¨²blicament, assoleixen un paper poc o molt representatiu en el si d¡¯una societat ben constitu?da.

Avui solem considerar que els intel¡¤lectuals i el seu comprom¨ªs van apar¨¨ixer amb la persona de Zola i la seva lluita per fer prevaler la veritat en l¡¯afer Dreyfus, a la Fran?a del seu temps. Per¨° aix¨° ¨¦s una paradoxa perqu¨¨, abans de Zola i uns quants m¨¦s ¡ªpotser fins a Sartre i Foucault¡ª tant Fran?a com d¡¯altres pa?sos del continent havien presentat una llarga n¨°mina de persones que van articular el seu pensament amb diversos aspectes de la vida p¨²blica. No podem anar a parar a la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, ¨¦s clar, encara que els seus pensadors estaven poc o molt implicats en la polis i els seus avatars ¡ªPlat¨® va voler fundar a Siracusa la seva teoria filos¨°fica i pol¨ªtica de l¡¯estat, per exemple (sense ¨¨xit). Per¨° s¨ª que podem creure que una colla abundosa d¡¯humanistes dels segles XV i posteriors van assolir, en el si de les respectives societats, un paper equivalent al que hem atorgat a una tradici¨® nom¨¦s contempor¨¤nia: Maquiavel, Bruni, Salutati o Alberti no escrivien solament per a ells, sin¨® per influir d¡¯alguna manera en la res publica. La Mothe Le Vayer al XVII, Diderot i Voltaire al XVIII van tenir un prop¨°sit semblant.

Per¨° van ser els fets pol¨ªtics esdevinguts en les societats democr¨¤tiques dels ¨²ltims dos-cents anys all¨° que va animar la gent de lletres a defensar en veu alta les seves opinions, ara cr¨ªtiques (Camus, Sartre), ad¨¦s reaccion¨¤ries (Burke, Bonald, Spengler, Maurras... S¨¢nchez Drag¨®). El fil¨°sof franc¨¨s de qu¨¨ parla el nostre llibre d¡¯avui va ser, certament, un dels intel¡¤lectuals m¨¦s compromesos amb els fets i les pol¨¨miques a la Fran?a del seu moment.

Per¨° el que fa Noudelmann al seu llibre ¨¦s presentar un Sartre polifac¨¨tic, quasi sempre discordant amb la idea t¨°pica, o m¨ªtica, que n¡¯hav¨ªem rebut. El fil¨°sof va anar a una reuni¨® urgent a la Unesco, el 1963, per¨° li era igual defensar una causa que una altra: volia allitar-se amb la seva traductora al rus, Lena Zonina, que tamb¨¦ hi anava. Sartre li escriu: ¡°Per primera vegada a la meva vida posar¨¦ els peus en aquella casa de putes. Hi vaig per tu, amor meu.¡± Per Simone de Beauvoir sab¨ªem des de fa temps que el seu company, parella o xicot la tractava com a una esclava senegalesa, cosa que no acabava de molestar ni a l¡¯un ni a l¡¯altra. Va escriure uns quants llibres i drames de categoria, per¨° tamb¨¦ d¡¯altres que no s¡¯aguanten, com l¡¯opuscle Qu¨¨ ¨¦s la literatura, que podria haver estat l¡¯inici d¡¯una gran amistat amb Joaquim Molas, perqu¨¨ tots dos consideraven que la literatura ¨¦s una eina que ha de ¡°reflectir¡± i estar al servei de la societat i el seu ¡°proc¨¦s de transformaci¨®¡±, amb una absoluta indifer¨¨ncia (en Joaquim m¨¦s que Joan Pau, el qual va fer un bon llibre sobre Baudelaire, un de molt bo sobre Jean Genet, i un de menys bo sobre Flaubert, L¡¯Idiot de la famille) respecte a la qualitat est¨¨tica d¡¯un llibre.

Sartre no va formar part del Partit Comunista massa anys, per¨° a Fran?a tothom tenia la impressi¨® que no s¡¯havia desempallegat del tot de les estrat¨¨gies politicoculturals de Stalin. Sovint va ser valent i original, intel¡¤ligent sempre, per¨° va acabar la vida sotmetent-se a m¨¦s d¡¯un t¨°pic d¡¯aquells que ara anomenem ¡°all¨° pol¨ªticament correcte¡±, un atemptat directe a la llibertat intel¡¤lectual. Per exemple, amb la dieta: ¡°Abans menjava molta carn ... per¨° despr¨¦s ja no en vaig menjar gaire perqu¨¨ tenia massa present que m¡¯estava menjant un animal¡±. (Per¨° ell sabia m¨¦s b¨¦ que Thomas Hobbes que el dia que no puguem menjar cap animal, ens menjarem els uns als altres.) Bona part de la seva obra la va fer sota la influ¨¨ncia d¡¯amfetamines o equivalents, i d¡¯aix¨° va morir, no gaire vell.

En suma: un llibre magn¨ªfic, que serveix per fer-se a la idea que els grans intel¡¤lectuals tamb¨¦ s¨®n humans, i posseeixen, barrejadament, totes les virtuts, les dignitats i les mis¨¨ries de la humana condici¨®. Per quina ra¨® els intel¡¤lectuals acabaran desapareixent del tot, haur¨ªem de preguntar-ho, entre altres, als ministres d¡¯Educaci¨® i als inventors de les noves tecnologies.