Per qu¨¨ la gent fa fotos a les exposicions?

Fa poc vaig escoltar un programa de France Culture que es preguntava per qu¨¨ la gent feia fotos a les exposicions que visitava. De convidat, un investigador que havia publicat un assaig al respecte resseguia les motivacions d¡¯aquesta acci¨® i incidia en el canvi de perspectiva, de manera de mirar. Tant mirava d¡¯entendre qui prenia fotos, qui no en prenia cap com qui en feia per¨° li molestava l¡¯exc¨¦s de fotografies dels altres. Aquesta q¨¹esti¨®, que a l¡¯Europa perif¨¨rica es ventilaria amb un perfecte te¨°ric de barra de bar, en un pa¨ªs com Fran?a, especialista a fabricar investigacions per a cada fenomen, agafa una altra solidesa.

M¡¯agrada prendre fotos de quadres i t¨ªtols que desconec del tot, com una forma de retenir informaci¨® valuosa, que potser despr¨¦s es perdr¨¤ al m¨°bil, accepto la contradicci¨®. Per¨° no suporto que alg¨² fotografi? l¡¯obvietat ¡ªper exemple, l¡¯autoretrat de Van Gogh al Museu d¡¯Orsay (que tampoc t¨¦ m¨¦s gr¨¤cia)¡ª per demostrar que ha passat per davant dels hits. Passa per davant en lloc de mirar. Exactament aquest gest el presencio a l¡¯exhibici¨® antol¨°gica de R¨¤fols-Casamada a la Nau Gaud¨ª de Matar¨®, que reuneix l¡¯obra principal del fons Bassat, amb predilecci¨® per aquest artista. Sota els arcs gaudinians refets, s¡¯aprecia el despullament progressiu de la pintura de R¨¤fols-Casamada (un altre centenari per anotar), que abandona la foscor de postguerra per abra?ar una claredat que toca la llum blava, la nocturna i els ritmes enjogassats. Res d¡¯aquestes sensacions arriba a la parella que hi entra trepitjant fort. Desenfunden els m¨°bils de seguida. Ella, abric fins als peus; ell, gorra que li cobreix un tou de cap. Comencen pels selfies i despr¨¦s fan les postures perqu¨¨ ara em fotografi?s amb aquest fons, ara amb l¡¯altre. S¡¯intercanvien els papers, es reparteixen l¡¯ego. Els quadres nom¨¦s fan de fons per a carn de can¨® de xarxes. Passen tan rabents que ¨¦s impossible que s¡¯hagin aturat davant de La sageta que va sorprendre el m¨®n, un quadre signat pels dos amics, R¨¤fols-Casamada i Bassat, que al¡¤ludeix a una de les fletxes de la cerim¨°nia dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona, que conserva el publicista. El quadre s¡¯havia de subhastar, per¨° el col¡¤leccionista Bassat no es va saber estar de comprar-lo.

Al darrere de la cua d¡¯egotisme, ufanosa, brilli-brilli, que deixa la parella, se m¡¯apareix l¡¯exconseller i exregidor d¡¯Iniciativa Salvador Mil¨¤. I li llan?o la mirada. Es treu el m¨°bil. Ai mareta, qu¨¨ far¨¤? Fotografia un quadre vermell¨®s, titulat Maig 68. I continua sense pressa. Somric perqu¨¨ compleix el gui¨® ideol¨°gic. No recordo que l¡¯investigador franc¨¨s parl¨¦s de les ironies de la pr¨¤ctica de la fotografia dins del museu. En canvi, la parella m¡¯ha fet pensar que, quan un no se sent observat, potser quan no paga entrada, encara li ¨¦s m¨¦s f¨¤cil passar de llarg.