El trag¨ª a la cabina d¡¯una sala de cine

¡°El projeccionista no veu la pel¡¤l¨ªcula, veu la projecci¨®¡±, explica Antoni Garc¨ªa, que ha estat m¨¦s de quaranta anys a les cabines de la filmoteca catalana. Potser ara, jubilat, anir¨¤ m¨¦s sovint al cinema -mai va gaudir, per exemple, de l¡¯enorme pantalla del desaparegut cinema Urgell-. ¡°Quan surts d¡¯haver passat quatre pel¡¤l¨ªcules hi ha poques ganes de tornar-te a ficar en un cinema¡±. ¡°A m¨¦s, quan vaig al cinema com a espectador continuo veient la projecci¨®¡±. Recorda una mala sessi¨® al Club Coliseum, una altra sala que ja no existeix. ¡°Passaven la pel¡¤l¨ªcula desobturada, fet que produeix una resplendor en la part superior o inferior de la imatge. Nosaltres diem llavors que el film ¡®pixa cap amunt o cap avall¡±. Aquesta vegada deixem per a un altre dia les explicacions t¨¨cniques sobre la ¡°desobturaci¨®¡±. A l¡¯Antoni li agrada donar-les i ho fa amb generositat, amb passi¨®, perqu¨¨ el p¨²blic no s¡¯imagina el trag¨ª que hi ha, hi havia, a la cabina durant la sessi¨®.

El seu ¨¦s un ofici i una artesania que amb l¡¯arribada dels estris digitals desapareix. Abans, amb la pel¡¤l¨ªcula fotoqu¨ªmica, era impensable que un operador control¨¦s vuit cabines. ¡°El digital t¨¦ un protocol de funcionament molt establert i s¨°lid. No ¨¦s habitual que hi hagi problemes, per¨° continua havent-los. Que s¡¯aturi, que la imatge surti monocroma¡­ i el que cal corregir ¨¦s el programari. Moltes vegades amb parar, fer reset i reiniciar s¡¯arregla. Els cartutxos amb la pel¡¤l¨ªcula venen estrictament codificats, fins i tot amb el dia i l¡¯hora de projecci¨® perqu¨¨ no facis sessions pirates. N¡¯hi ha que et donen un marge d¡¯un o dos dies, per¨° d¡¯altres, no¡±.

El digital no demana estar pendent de la m¨¤quina, com abans. ?s f¨¤cil i gaireb¨¦ perfecte, per¨° t¨¦ els seus racons enganyosos. ¡°?s molt dif¨ªcil treballar el blanc i negre. No t¨¦ un blanc molt equilibrat. Pateix molt¡±. I recorda vells temps, quan amb cada rotllo calia obrir la llanterna de l¡¯aparell i allargar la barra de carb¨®. Avui, explica, els llums de xen¨® duren fins a 1.600 hores. Per no parlar dels led. ¡°Mai hi he treballat¡±. Per a l¡¯Antoni si alguna cosa defineix la seva antiga feina ¨¦s que ¡°¨¦s ell qui fa la llum, no la m¨¤quina¡±.

Va tenir contacte amb els projectors de 16 mm des de petit perqu¨¨ el seu pare treballava a l¡¯Institut Alemany i, entre altres tasques, s¡¯encarregava del pr¨¦stec de pel¡¤l¨ªcules o de les sessions que feia el centre. La seva primera feina amb un aparell de 35 mm la va tenir, amb el seu germ¨¤, en un col¡¤legi de les Tres Torres. ¡°Ho vam fer de manera potinera, sense haver tocat abans una m¨¤quina d¡¯aquest tipus¡±. Aix¨° s¨ª, la pel¡¤l¨ªcula era de categoria: 2001, una odissea a l¡¯espai.

Haver passat la majoria de la seva vida professional a la Filmoteca li ha estalviat els episodis de censura que sempre s¡¯expliquen. Per¨° fora de la Filmoteca en va viure un, el m¨¦s cl¨¤ssic. ¡°Anava contractat a un col¡¤legi de l¡¯Opus de Barcelona i f¨¨iem Johnny va agafar el seu fusell. A la cabina hi havia una senyoreta molt seriosa que quan va arribar l¡¯escena d¡¯un t¨ªmid nu va posar la m¨¤ a la finestreta perqu¨¨ no es vei¨¦s¡±. ?s l¡¯¨²nica vegada que ho ha viscut. ¡°A la Filmoteca, la sessi¨® m¨¦s desagradable que recordo, a la Travessera, va ser amb Raza, la pel¡¤l¨ªcula amb gui¨® de Franco. Ens va arribar sense l¡¯¨²ltim rotllo i la part del p¨²blic que havia vingut perqu¨¨ all¨° era de Franco va creure que hav¨ªem boicotejat la sessi¨® i va haver desordres al vest¨ªbul¡±.

El mes passat, va rebre l¡¯homenatge de companys i p¨²blic de la Filmoteca. Des de la cabina, la seva darrera pel¡¤l¨ªcula, en 35 mm, va ser My Darling Clementine (J. Ford). L¡¯Antoni ha conegut totes les seus de Barcelona. Al principi, a Mercaders o al cinema Padr¨®, quan encara era Filmoteca Espa?ola, i, despr¨¦s, a Travessera de Gr¨¤cia, l¡¯Aquit¨¤nia i la d¡¯ara, al Raval. En aquests m¨¦s de 40 anys ha tractat amb moltes m¨¤quines. Tamb¨¦ amb les Ossa. ¡°Aquesta marca era m¨¦s coneguda per les seves motos, per¨° feia uns projectors molt correctes. Es dona la casualitat que a Barcelona visc en un edifici que es va aixecar en el solar de l¡¯antiga f¨¤brica Ossa. Hi havia una altra marca catalana, la Mar¨ªn, per¨° mai hi vaig tractar¡±. ¡°A Mercaders hi havia dues ossas i a la Fundaci¨® Mir¨® tamb¨¦¡±. L¡¯Antoni sempre ha treballat amb dos projectors. ¡°La Federaci¨® Internacional d¡¯Arxius F¨ªlmics prohibeix als seus associats fer servir una sola m¨¤quina perqu¨¨ aix¨° implica agafar els rotllos i enganxar-los per tenir una ¨²nica bobina. Una maniobra que perjudica la integritat de la cinta fotoqu¨ªmica. Treballar amb dues vol dir que has de col¡¤locar unes marques a la pel¡¤l¨ªcula, a uns vuit segons que s¡¯acabi cada rotllo, per poder fer el canvi de projector quan toca¡±. I despr¨¦s hi ha les set ¨°ptiques de la cabina de la Filmoteca per als diferents formats, des de l¡¯acad¨¨mic al panor¨¤mic.

Sense desmer¨¨ixer l¡¯enginyeria que hi ha dins d¡¯una m¨¤quina digital -per exemple, els milions de micromiralls que reflecteixen els p¨ªxels-, ¡°comprenc que hi hagi un p¨²blic a la Filmoteca que prefereix el 35 mm. T¨¦ una po¨¨tica imperfecci¨®¡±. En tot cas, repassa, ja queden molt poques sales a Barcelona que puguin programar pel¡¤l¨ªcula fotoqu¨ªmica de 35 mm. ¡°El Zumzeig, la Filmoteca, el Phenomena que, crec, pot fer 70 mm¡­¡±. En qualsevol cas, l¡¯Antoni contempla com l¡¯ofici que ha practicat tota la seva vida, i tal com l¡¯ent¨¦n, s¡¯extingeix.

Durant la xerrada amb prou feines esmentem Cinema Paradiso. Francament, hi ha un altre tribut menys ensucrat al seu ofici: El modern Sherlock Holmes (1924), on un genial Buster Keaton somnia que es fica a la pel¡¤l¨ªcula que projecta on hi ha la seva xicota. I acaba besant-la a la cabina imitant el pet¨® de la parella del film. Per¨° la pel¡¤l¨ªcula acaba mostrant dos fills, productes d¡¯aquell amor. I Keaton dubta de tirar endavant amb la seducci¨®.