Elena Trap¨¦: ¡°El cinema espanyol no ¨¦s ni de bon tros paritari¡±

Cinc anys despr¨¦s de Les dist¨¤ncies, la directora Elena Trap¨¦ (Barcelona, 1976) acaba d¡¯estrenar Els encantats, ambientada en un poble del Pirineu catal¨¤, on la protagonista, interpretada per Laia Costa, afronta una ruptura demolidora i comen?a a encarar el futur que l¡¯espera.

Per qu¨¨ hi ha tantes fugides al camp i a la muntanya en els ¨²ltims films del cinema espanyol? En el nostre cas, la muntanya catalitza moltes coses que li passen a la protagonista, perqu¨¨ la confronta amb el seu dolor. Tot el que apareix a la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s real, no hem canviat els noms i hem intentat que la hist¨°ria s¡¯integr¨¦s al territori. Tot i aix¨°, soc conscient d¡¯estar mirant aquest entorn rural des de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica idealitzada que en tenim la gent de ciutat.

La seva pel¡¤l¨ªcula alterna el catal¨¤ i el castell¨¤. Per qu¨¨ el cinema espanyol es torna biling¨¹e? Per fi ens atrevim a reflectir la realitat ling¨¹¨ªstica que vivim a moltes zones del territori nacional. Sense complexos i tamb¨¦ amb respecte pels diversos accents. Em considero molt afortunada de ser biling¨¹e.

Es parla sense parar d¡¯una feminitzaci¨® del cinema espanyol. Fins a quin punt ¨¦s real? ?s un titular fruit de l¡¯¨¨xit d¡¯algunes pel¡¤l¨ªcules meravelloses que posen al centre de la hist¨°ria personatges femenins o aporten nous punts de vista pel fet d¡¯haver estat escrites o dirigides per una dona. Per¨° la pres¨¨ncia de directores i caps d¡¯equip no ¨¦s parit¨¤ria, ni de bon tros.

Va dirigir Les dist¨¤ncies i despr¨¦s ?lite. ?s esquizofr¨¨nic? Gens ni mica, ¨¦s divertid¨ªssim. He apr¨¨s molt en tots els projectes de ficci¨® de televisi¨® en qu¨¨ he participat. Vaig trobar la manera de rodar Els encantats gr¨¤cies tamb¨¦ a l¡¯experi¨¨ncia d¡¯haver estat en s¨¨ries com Rapa o ?lite.

Qu¨¨ ha apr¨¨s de les seves pr¨°pies ruptures? Que una retirada a temps ¨¦s una vict¨°ria. I que ¨¦s un infern haver de canviar la funda del n¨°rdic tota sola.

Quina ¨¦s la millor cr¨ªtica que ha rebut? Un espectador del Festival de Tarazona ens va dir, despr¨¦s de veure Les dist¨¤ncies, que all¨° era un festival de com¨¨dia i que ell no havia rigut gens amb la pel¡¤l¨ªcula.

I la m¨¦s demolidora? El m¨¦s demolidor ¨¦s generar indifer¨¨ncia.

Qui s¨®n els seus tres cineastes de cap?alera? Kelly Reichardt, Luca Guadagnino, Hiro Murai.

Quina ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula que ha vist m¨¦s vegades? Kramer contra Kramer.

I una que li recordi la infantesa? N¡¯hi havia dues que la meva germana i jo ens sab¨ªem de mem¨°ria: What¡¯s New Pussycat? i Set n¨²vies per a set germans.

Quina actriu voldria que la interpret¨¦s en un biopic sobre la seva vida? Doncs avui diria que Olivia Colman.

Esculli¡¯n un: Pedro Almod¨®var, V¨ªctor Erice, Pilar Mir¨®. Pedro Almod¨®var.

Esculli¡¯n un: J. A. Bayona, Albert Serra, Isabel Coixet. Isabel Coixet.

Una estrena recent que l¡¯hagi fascinat? Mai plou a Calif¨°rnia (Palm trees and power lines), l¡¯¨°pera prima de Jamie Dack, a Filmin. Em va semblar una pel¡¤l¨ªcula s¨°bria, delicada i demolidora. Els actors s¨®n magn¨ªfics. Em va encantar.

Qu¨¨ detesta en una pel¡¤l¨ªcula? Que tot sembli de cartr¨® pedra o que es prengui massa seriosament.

Amb quin actor o actriu somia treballar? Amb Matthew Macfadyen, el Tom de Succession. Que complicat que ¨¦s defensar aquell personatge tan absurd i extrem. En soc fan.

Quin cineasta admirat per tothom li sembla m¨¦s aviat un de tants? Alexander Payne.

Quin llibre li agradaria adaptar al cinema? Sabrina, la novel¡¤la gr¨¤fica de Nick Drnaso.

Citi les seves tres s¨¨ries preferides de tots els temps. El ala oeste de la Casa Blanca, A dos metros bajo tierra, Friends.

Quin llibre t¨¦ ara mateix a la tauleta de nit? El retrat de matrimoni, de Maggie O¡¯Farrell.

I un que no hagi pogut acabar? En aquest m¨®n, per un moment, som grandiosos, d¡¯Ocean Vuong.

Quina ¨¦s la seva llibreria de refer¨¨ncia? A Barcelona, Terranova, Sendak i La Central.

Un m¨²sic que admiri especialment? Franco Battiato.

Quina can?¨® no li para de sonar al cap ara mateix? Heart of Mine, de Calvin Love.

A quin museu li agradaria viure? A El Prado.

T¨¦ algun plaer culpable en mat¨¨ria cultural? El programa dels bessons que reformen cases.

Quina feina no acceptaria mai? No podria treballar mai com a metge o sanit¨¤ria. Soc massa hipocondr¨ªaca i aprensiva.

Qu¨¨ est¨¤ socialment sobrevalorat? L¡¯¨¨xit.

Si no fos directora, li hauria agradat ser¡­ Hereva d¡¯una gran fortuna.