¡®El dilema de l¡¯amor¡¯, de Llu¨ªs Calvo: L¡¯amor, transgressi¨® i subversi¨®

L¡¯amor ¨¦s altament pol¨ªtic i parla a trav¨¦s dels cossos i dels esperits que s¡¯uneixen i fan conflu¨¨ncia¡±, escriu Llu¨ªs Calvo en el seu darrer assaig El dilema de l¡¯amor, on recorre la hist¨°ria d¡¯aquest sentiment per restituir-li aquell car¨¤cter subversiu, radical ¡ªl¡¯amor, escriu Calvo, ¨¦s ¡°subversi¨® a la norma¡±¡ª, que sembla haver perdut en el nostre temps, on parlar d¡¯amor ¨¦s per si mateix un acte de transgressi¨®.

¡°L¡¯amor entre dues persones ¡ªo tres, o quatre, o m¨¦s¡ª s¡¯endinsa en el m¨®n per transformar-lo, per negar-lo¡±, escriv¨ª Pol Guasch a La part del foc. Ell opt¨¤ pels versos; Calvo, tamb¨¦ poeta, prefereix en aquesta ocasi¨® l¡¯assaig, per¨° darrere de tots dos autors hi ha una mateixa voluntat, expressada perfectament per Calvo a les ¨²ltimes p¨¤gines: reivindicar l¡¯amor com a experi¨¨ncia extrema nom¨¦s a partir de la qual ¡°som capa?os d¡¯abandonar la tirania egoc¨¨ntrica i d¡¯abocar-nos, sense por a l¡¯altre¡±. Perqu¨¨, conclou l¡¯autor tot citant Bell Hooks, ¡°anar contra l¡¯amor ¨¦s un acte feixista, perqu¨¨ aquesta ideologia s¡¯abeura en el recel, en el temor i en la creen?a que l¡¯altre ¨¦s un enemic en pot¨¨ncia¡±.

El punt de partida de l¡¯assaig ¨¦s la constataci¨®, gens conformista, d¡¯una actitud nihilista cap a l¡¯amor, que no ha arribat pas al seu final, sin¨® que reclama recuperar el seu sentit primer. A partir de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, Calvo fa una interessant an¨¤lisi filol¨°gica del terme amor, observant les connotacions que el terme ha anat adquirint, les quals s¨®n ling¨¹¨ªstiques i, alhora, socials, pol¨ªtiques i morals. No hem d¡¯oblidar que les paraules creen el m¨®n tal com el percebem, i la paraula amor ha acabat configurant tant el sentiment com la relaci¨® que hi tenim. Calvo s¡¯atura en el romanticisme, que repr¨¨n algunes de les idees fonamentals de l¡¯amor trobadoresc, per q¨¹estionar el concepte d¡¯amor rom¨¤ntic, que, tergiversat, ha perdut aquella pulsi¨® de transgressi¨® que el va definir. El poeta Shelley conceb¨¦ l¡¯amor com un lligam que connectava ¡°no nom¨¦s l¡¯¨¦sser hum¨¤ amb l¡¯altre, sin¨® amb tot all¨° que existeix¡±. Per tant, conclou Calvo, ¡°el veritable amor no ¨¦s un cercle tancat, sin¨® una obertura que s¡¯est¨¦n amb una expansi¨® espiritual que transcendeix la mera configuraci¨® del mateix ego¡±. Shelley es torna fonamental: Calvo repr¨¨n la idea de l¡¯amor com una obertura cap a l¡¯altre i com una sortida del propi jo, i, a partir d¡¯aqu¨ª, en un exercici de close reading, q¨¹estio?na les interpretacions que han dut a pensar l¡¯amor rom¨¤ntic¡± com una forma de control, repressi¨® i submissi¨® de la dona: ¡°El que ¨¦s reprovable ¨¦s l¡¯amor opressiu i subjugador¡±, assenyala Calvo, distingint entre amor rom¨¤ntic i ¡°amor possessiu, patriarcal, tir¨¤nic, violent, edulcorat o rosa¡± i recuperant la idea d¡¯amor apassionat, perqu¨¨, malgrat els seus possibles defectes, ¡°¨¦s capa? de transportar-nos a altres latituds emocionals i intel¡¤lectuals, plenes d¡¯euf¨°ria i de felicitat¡±. L¡¯amor aix¨ª ent¨¨s ens condueix a un ¡°terreny de modificaci¨® individual, per¨° tamb¨¦ social¡±.

La idea principal ¨¦s precisament aquesta: l¡¯amor no ¨¦s nom¨¦s individual, ¨¦s col¡¤lectiu. Les seves implicacions van m¨¦s enll¨¤ dels amants, s¨®n socials i col¡¤lectives en tant que l¡¯amor ¨¦s una obertura vers l¡¯alteritat: ¡°Recordem que la paraula meravella prov¨¦ del llat¨ª mirabilia ¡ªi de l¡¯adjectiu mirabilis¡ª, que es refereix a coses que tenen la propietat d¡¯admirar-nos. Aquestes s¨®n les claus de l¡¯amor: miracle, mirall i possibilitat de meravellar-nos amb la pres¨¨ncia de l¡¯alteritat. Una alteritat que ¨¦s un tu, un vosaltres i, sobretot, un nos?altres¡±. Calvo accentua aix¨ª el poder transformador de l¡¯amor, a fi d¡¯explicar, a continuaci¨®, els interessos per desactivar-lo. En una societat ¡ªja ho apuntava Erich Fromm¡ª que ¡°nom¨¦s considera dignes de ser apreses les coses que proporcionen diners o prestigis¡±, l¡¯amor es torna irrellevant. En una societat individualista, el sentit de l¡¯altre tamb¨¦ perd rellev¨¤ncia, alhora que tota forma d¡¯alteritat es torna un perill de la mateixa manera que tota idea de comunitat es converteix en una possible for?a desestabilitzadora. L¡¯amor, conclou Calvo, ¨¦s una utopia, per¨° tamb¨¦ una possibilitat: ¨¦s risc, ¨¦s exuber¨¤ncia, ¨¦s alegria, ¨¦s subversi¨® i, sobretot, ¨¦s una aventura ¡°que ens lliura fora de nosaltres mateixos, cap al desconegut¡±.

El dilema de l¡¯amor?

Llu¨ªs Calvo?
Angle
216 p¨¤gines. 18 euros