Manel Vidal: ¡°A TV3 nom¨¦s volien la part guai d¡¯un programa amb gent ¡®canallita¡¯¡±

Durant anys, m¡¯he preguntat sovint qui ¨¦s Manel Vidal Boix i qu¨¨ representa per a la nostra cultureta. Li he seguit la vida i obra, des que era molt jove i tenia cabells. Ara ja no ho ¨¦s tant, i de la seva condici¨® capil¡¤lar no ¨¦s aqu¨ª el lloc de parlar-ne. S¨ª que he detectat constants: una mem¨°ria prodigiosa, una capacitat d¡¯an¨¤lisi antropol¨°gica i pol¨ªtica (obviant que a Catalunya s¨®n el mateix) fora del com¨² i un sentit de l¡¯humor devastador que en el fons no vol fer gr¨¤cia.

Destriant les capes d¡¯ironia com pertoqui, se l¡¯ha batejat com l¡¯Analista, per¨° qu¨¨ vol Manel Vidal? Jo crec que vol salvar coses. Les poques vegades que l¡¯agafes amb la gu¨¤rdia baixa, els ulls se li il¡¤luminen amb les an¨¨cdotes de la seva primera experi¨¨ncia laboral, quan exercia de socorrista a la Costa Brava. Surt llavors la pulsi¨® que el domina, la d¡¯un gran santbernat disposat a fer servir els seus superpoders per salvar els seus afectes, siguin personals o col¡¤lectius.

Vist aix¨ª, la nostra vida pot dependre de la mandra que li faci tirar-se a l¡¯aigua per socorre¡¯ns. Qui t¨¦ por de Manel Vidal? Doncs gaireb¨¦ tothom, sobretot des que les seves habilitats natat¨°ries han transcendit l¡¯esfera de Twitter i han arribat a les comissions de control del Parlament. El curs que acabem ha estat marcat pel retorn del socialisme catal¨¤ al poder absolut i perqu¨¨ Vidal ho va fer veure en un gag a TV3 que va incendiar el pa¨ªs. Vetat s¨ª, per¨° m¨¦s popular que mai.

No n¡¯ha parlat des d¡¯aquell moment, fa mig any, perqu¨¨ est¨¤ obsedit amb el control de les seves paraules, que molts ja han intentat utilitzar. Ha estat tamb¨¦ l¡¯any de la consagraci¨® de La sotana, el p¨°dcast esportiu que ha triomfat en forma de llibre per Sant Jordi. Per tot plegat, el cito a l¡¯enderroc parcial del Camp Nou, i passem un boc¨ª de tarda agradable mirant les obres amb la fonda emoci¨® de veure¡¯s ensorrar simb¨°licament el nacionalbarcelonisme.

Pregunta-av¨ªs. Aix¨° no ¨¦s una entrevista en profunditat, ni vost¨¨ ¨¦s Graupera ni jo soc Burdeus. ?s una acci¨® performativa que t¨¦ com a objectiu que surti a EL PA?S. T¨¦ res d¡¯important a dir-hi?

Resposta. Tu qu¨¨ prefereixes? Que faci de Juana Dolores? Vols dir que soc el perfil?

P. ?s una conversa no racional i emotiva, sigui vost¨¨ mateix.

R. El tema que molta gent no sap ¨¦s que jo he mamat mamella socialista. El meu pare va ser militant del PSC molts anys i regidor de Medi Ambient de Salt. He estat a la Festa de la Rosa i li he donat la m¨¤ a Pasqual Maragall.

P. ?s la primera persona a qui he sentit verbalitzar que ara tots som socialistes.

R. Durant els anys alegres del Proc¨¦s ens vam pensar que el PSC, que era el partit central de Catalunya, estava superat. No ¨¦s que s¡¯hagin recuperat, ¨¦s que dels 15 ajuntaments m¨¦s importants del pa¨ªs 12 s¨®n socialistes.

P. Quan esclata la pol¨¨mica al Zona Franca, vost¨¨ t¨¦ aquesta an¨¤lisi vision¨¤ria al cap o nom¨¦s volia fer la boutade?

R. Anava a fer el gag. Per¨° s¨ª que ¨¦s cert que, en aquella secci¨® i seccions anteriors, volia explicar aix¨°. Que els autoanomenats independentistes pacten amb el PSC a tot arreu. Era el moment de la negociaci¨® dels pressupostos, i em va semblar que les peticions que feien, com el quart cintur¨®, eren de dretes, cosa que no em sembla ni b¨¦ ni malament. Tots sabem que a l¡¯eix nacio?nal el PSC s¡¯escora a la dreta, per¨° per mi, en aquell moment, tamb¨¦ ho feia en l¡¯eix social.

P. El van utilitzar? A vost¨¨ o a la pol¨¨mica...

R. S¨ª, i tant. Ells s¨®n molt h¨¤bils, de tota la vida. S¨®n els m¨¦s llestos. S¡¯ofenen tamb¨¦ performativament. Van posar els ous a la cara d¡¯ERC molts cops, i aquesta va ser una m¨¦s. El missatge va ser ¡°ara podem exercir aquest vet perqu¨¨ a la Corpo ja no maneu vosaltres¡±.

P. La CCMA va perdre una oportunitat? Tinc la sensaci¨® que ara l¡¯espai de s¨¤tira destralera del Zona Franca ser¨¤ molt dif¨ªcil de recuperar.

R. Totalment. El precedent ¨¦s nefast. I sobretot lliga molt poc amb l¡¯aposta pr¨¨via de fer un programa aix¨ª. No nom¨¦s respecte als socialistes. No pots cedir en totes les tensions que genera un espai com aquest. Nom¨¦s volien la part guai d¡¯un programa amb gent canallita i m¨¦s jove que la mitjana d¡¯audi¨¨ncia de TV3, no pas pagar el peatge de presentar batalla i defensar la decisi¨® de posar-ho en antena. La prioritat va ser aprovar aquells pressupostos.

P. El que es pot dir en catal¨¤ t¨¦ l¨ªmits? I en cas que s¨ª, hi ha prou mercat per qu¨¨ sigui rendible traspassar-los?

R. Jo treballo, i crec que tu tamb¨¦, amb la idea que el catal¨¤ ¨¦s una llengua normal, sense l¨ªmits. ?s pervers relacionar el que es pot dir en catal¨¤ amb el que es pot dir a Catalunya. Em for?o a actuar com si no n¡¯hi hagu¨¦s cap, de l¨ªmit. En el tema de la rendibilitat, a banda que torna a ser pervers, hi ha diversos problemes. Pr¨¤cticament nom¨¦s hi ha un pagador de continguts audio?visuals, que ¨¦s la Corpo, i ara est¨¤ completament cooptada. Tamb¨¦ hi ha RAC1, que ve cooptada de casa. I finalment hi ha l¡¯opci¨® gaireb¨¦ rom¨¤ntica de treballar fora dels mitjans, que t¨¦ el risc d¡¯acabar treballant per a productores que tamb¨¦ estan cooptades, per¨° sense la mosca de TV3. Nosaltres, amb La sotana, hem demostrat que es pot fer un producte rendible fora del circuit. Per¨° hi ha una part trista, d¡¯activisme: la gent que es dedica al mateix que jo se¡¯n va a Madrid perqu¨¨ cobra un zero m¨¦s.

P. El llibre de La sotana est¨¤ molt ben escrit. D¡¯on surt aquest escr¨²pol de fer-lo b¨¦ si l¡¯haurien venut igual?

R. Vull trencar l¡¯estigma que no treballem b¨¦. El llibre ¨¦s una proposta de Blackie Books que cau b¨¦ al Mag¨ª Garcia, que es pren les coses seriosament. Jo darrere seu, tamb¨¦. I ara existeix un llibre que no nom¨¦s ¨¦s un artefacte de Sant Jordi, sin¨® que es pot llegir.

P. El t¨°pic diu que va ser el regal perfecte de les noies catalanes als seus n¨°vios semianafabets estudiants de Telecos. Est¨¤ en condicions de desmentir-ho?

R. En absolut. Tot i que el nostre p¨²blic s¡¯hagi diversificat, el gros dels fans ¨¦s aquest. Ha estat una gran operaci¨® de l¡¯editorial.

P. Fins i tot el t¨¦ Xavi Hern¨¢ndez.

R. El t¨¦ en una vitrina, al costat de les portades del Marca on surt ell. No li ha tret ni la faixa. No el beneficia especialment tenir-lo perqu¨¨ el barcelonisme oficialista encara ¨¦s reticent a La sotana. No els agrada que existim.

P. De totes les coses que fa (La compet¨¨ncia, La sotana, El soterrani, Twitter), n¡¯hi ha alguna que li agradi molt molt molt, per dir-ho en guardiolesc?

R. Quan tu dius ¡°agradar molt molt molt¡± jo sento ¡°no et fa gaire mandra¡±. M¡¯agrada molt la meva feina, per¨° no m¡¯agrada treballar. Cada dia penso ¡°ara he d¡¯anar a treballar? Per¨° si ja hi vaig anar ahir!¡±. Ara b¨¦, amb trenta anys no tenia ni ofici ni benefici i ara amb trenta-tres em puc dedicar a feines ¡°creatives¡±, entre les quals hi ha La sotana, que faig de manera ludicofestiva, sense pensar. ?s el m¨¦s a prop que puc estar del nirvana laboral. ?s clar que la millor feina ¡°normal¡± que tindr¨¦ mai ¨¦s a La compet¨¨ncia, que ¨¦s com Els Simpson de Catalunya, com la va definir Carlo Padial. ?s un lloc on cada dia mig mili¨® d¡¯oients senten dir ¡°putaspanya¡± de maneres diferents. Com una mena de nation building. De totes maneres, ja no ¨¦s un lema contestatari, ¨¦s una expressi¨® banalitzada i fossilitzada.

P. En el submon literari catal¨¤, pitjor que el del Bar?a, es diu que ¡°porta un gran llibre dins¡±. No li fa cosa entrar en un gremi que fa servir aquestes expressions?

R. I tant, molt¨ªssim. ?s el nivell de ¡°t¨¦ una veu liter¨¤ria¡±. No tinc gaire s¨ªndrome de l¡¯impostor, per¨° en aix¨° s¨ª una mica. Justificad¨ªssima: no tinc el cervell preparat per escriure un llibre perqu¨¨ tampoc el tinc per llegir-lo.

P. Aix¨° no ¨¦s cap impediment.

R. No ho descarto, segurament ho acabar¨¦ fent i segur que me¡¯n penedir¨¦.

P. Hem vingut a veure les obres del Camp Nou i no li he preguntat res. En el fam¨®s informe de defici¨¨ncies que el club va presentar el 2021, a banda de saber que els fr¨¤nkfurts podien tenir traces de merda de colom, es parlava de fins a 86 punts de patologies estructurals de l¡¯edifici que no han matat ning¨² de miracle. Qu¨¨ has sentit en veure l¡¯estat de la reforma?

R. M¡¯ha impactat visualment, i he pensat en la idea del soci del Bar?a, que en un 70% t¨¦ una gestoria i viu a les Corts. Aquesta mena de persona que fa dos clics per obrir un link ha estat anant cada setmana a un lloc totalment degradat i decadent que posa en perill la seva integritat f¨ªsica, per¨° no se n¡¯ha adonat. Anar al Bar?a ¨¦s per ells una cosa rutin¨¤ria i sense emoci¨®.

P. Com anar a missa.

R. Una mica, per¨° en una catedral que cau a trossos. Com quan veus un amic teu despr¨¦s de deu anys, fet una puta merda, i li dius ¡°tio, has d¡¯anar al metge¡±. I no entens com la seva fam¨ªlia no ha vist aquesta decad¨¨ncia absoluta i que acabar¨¤ consumit per un limfoma. Nosaltres veiem aix¨° com un temple i ¨¦s una ru?na. Com quan el teu cotxe t¨¦ vint anys per¨° continues dient que mola tenir un Ford Mondeo. El soci ¨¦s un zombi.

P. Entenc que la decad¨¨ncia material del Camp Nou t¨¦ una correspond¨¨ncia directa amb la decad¨¨ncia de la instituci¨®.

R. Totalment. I el rentat de cara que es far¨¤ a l¡¯estadi ja no estar¨¤ d¡¯acord amb la salut del club, que si no desapareix continuar¨¤ penjant d¡¯un fil, amb Laporta reunint-se amb Satan¨¤s si conv¨¦, amb l¡¯¨²nica sortida de convertir-lo en una societat an¨°nima. De fet, la imatge present del Camp Nou, en demolici¨®, ¨¦s la que m¨¦s s¡¯adiu amb l¡¯estat real del Bar?a.

P. Vol afegir alguna cosa m¨¦s?

R. No, tio.