Noves desaparicions de Ciutat

Si neixes a la ciutat que anomenem o Palma o Ciutat, i si hi neixes escriptor, el teu dest¨ª ser¨¤ un d¡¯aquests: potser hi quedar¨¤s a viure i la seva pesantor malbaratar¨¤ el teu talent (fins i tot si n¡¯extreus fruits magn¨ªfics, alguna cosa s¡¯haur¨¤ malbaratat pel cam¨ª, creu-me); o potser marxar¨¤s a instal¡¤lar-te fora, per¨° llavors una part de tu hi quedar¨¤ a viure per sempre amb m¨¦s tossudesa que si hi visquessis de bon de veres, sotmesa a la imantaci¨® d¡¯un origen que fermenta en la mem¨°ria, o f¨¨rtil o p¨²trid. En tots dos casos, alguna cosa fonda de la teva escriptura seguir¨¤ trepitjant esgotadorament el mateix empedrat d¡¯uns carrers que d¡¯infant et digueren amb brutalitat ¡°te coneixem i res no et regalarem¡±. Ning¨² no escapa de Palma mentre Palma va morint.

Hi penso ara que Dami¨¤ Alou publica un llibre notable que es diu Cr¨°niques de Palma (Edicions de 1984). S¨®n quatre hist¨°ries fict¨ªcies amb personatges reals, repartides entre d¨¨cades diferents. Si aix¨° fos una ressenya, us diria que paguen molt la pena el seu estil net¨ªssim i els contrastos de cada pe?a. Com que ¨¦s una postal, per¨°, em toca investigar qu¨¨ hi aprenem sobre Palma, en aquestes Cr¨°niques. La resposta no ¨¦s gaire afalagadora.

A m¨¦s de desaparegudes, les Palmes que recrea Alou desprenen l¡¯aspresa dels secrets que ning¨² guarda per¨° tothom fingeix guardar. Les de 1936 i 1966 agonitzen vio?lentes; el primer segment afegeix una nova pe?a (amb prou llic¨¨ncies) a la tradici¨® de textos sobre Lloren? Villalonga i el feixisme, construint un personatge amb la complexitat dels ¨¦ssers vius; el segon parla de resignar-se. En arribar a 1984, temps de la meva infantesa, hi reconec la classe mitjana que il¡¤lus¨°riament es cregu¨¦ convocada a la riquesa amb el boom i la Transici¨®.

Per¨° ¨¦s al fragment final que tot convergeix. En un pla seq¨¹¨¨ncia a trav¨¦s de nombrosos substrats biogr¨¤fics i ficticis, Alou acumula un futur dist¨°pic, un passat arborescent i un present indefinible. Palma el preocupa menys que el record de Palma (si admetem la paradoxa que 2036 sigui un record), les pres¨¨ncies humanes, els cruis atzarosos. La mirada de l¡¯escriptor que ja no hi viu transforma els carrers en una arruixada imparable i informe de Temps; els interiors, en fam¨ªlia i desig; la llengua, en nomenclatura.

De totes les capitals mediterr¨¤nies, Palma ¨¦s la que amb m¨¦s insist¨¨ncia sap fer nom¨¦s una cosa: desapar¨¨ixer mentre ens obliga a veure-la desapar¨¨ixer. Aquest ¨¦s el bess¨® de pr¨¤cticament tota la tradici¨® liter¨¤ria que ens l¡¯ha contat (Verdaguer, Vidal Alcover, Llop, Peric¨¤s, Ramis...), i Dami¨¤ Alou s¡¯hi suma ara amb l¡¯entusiasme dels qui comencem a entendre que, en aix¨°, els seus fills ens hi assemblem molt¨ªssim.