Racisme a la catalana

Fa molts anys, quan intentava trobar el meu lloc com a ¡°escriptora catalana d¡¯origen marroqu¨ª¡± i acabada de publicar el meu primer llibre, vaig veure¡¯m tot d¡¯una participant en una activitat que no sabia molt b¨¦ de qu¨¨ anava: els parlaments previs a l¡¯Onze de Setembre al Fossar de les Moreres. Vaig assistir a l¡¯acte amb la meva llista de requisits imprescindibles per garantir una bona ¡°integraci¨®¡± en aquesta societat: feina, educaci¨® i sanitat. Confesso que em van cohibir una mica les torxes enceses, per¨° vaig dir el que creia que havia de dir: que les persones som d¡¯all¨¤ on podem tenir una vida digna. El p¨²blic em va mirar ben b¨¦ com si parl¨¦s una llengua estrangera, i quan vaig acabar el meu parlament se¡¯m va acostar una senyora, em va agafar per banda i, amb el rostre carregat d¡¯indignaci¨®, em va deixar anar un reguitzell d¡¯acusacions que no tenien res a veure amb mi: que hav¨ªem vingut a conquerir Catalunya, que el que vol¨ªem era islamitzar-la i que no par¨¤vem de tenir fills. Atordida pel foc que cremava i per les paraules enfurismades d¡¯aquella dona, vaig fugir com vaig poder d¡¯aquella escena esperp¨¨ntica.

Per experi¨¨ncies com aquella l¡¯allau d¡¯incr¨¨duls desconcertats que han estat expressant les seves opinions des que S¨ªlvia Orriols va ser la llista m¨¦s votada a les darreres municipals em resulta certament sorprenent i, segons com, un punt rid¨ªcula. Com pot ser? Nosaltres tamb¨¦ som racistes i d¡¯ultradreta? I ara! Per¨° si som terra d¡¯acollida! El pecat original del catalanisme ¨¦s el concepte tan elevat que tenim de nosaltres mateixos, i per aix¨°, contradient tots els indicadors objectius, ens pens¨¤vem que est¨¤vem immunitzats davant de l¡¯onada xen¨°foba que s¡¯ha est¨¨s per tots els pa?sos desenvolupats en les ¨²ltimes d¨¨cades. El discurs de la nova alcaldessa de Ripoll no ¨¦s cap novetat, nom¨¦s cal repassar l¡¯hemeroteca per trobar idees molts semblants en CiU i els seus hereus (no fa gaire que Laura Borr¨¤s i Quim Torra participaven en un homenatge a Heribert Barrera). Els atemptats del 2017 van accelerar el proc¨¦s a la localitat on s¡¯havien criat els terroristes, per¨° la xenof¨°bia ja existia abans d¡¯aquell terrible mes d¡¯agost. Durant la primera d¨¨cada del mil¡¤lenni els discursos sobre la immigraci¨® eren calcats als d¡¯Alian?a Catalana. Recordem els cartells de Duran i Lleida proclamant que ¡°Aqu¨ª no hi cabem tots¡±. I aix¨° que eren uns anys en qu¨¨ els immigrants arribaven un divendres amb una oferta de treball en origen i el dilluns seg¨¹ent ja eren a l¡¯obra carregant sobre les esquenes el creixement de la bombolla immobili¨¤ria. El racisme m¨¦s terrible que ha viscut la poblaci¨® estrangera en aquest pa¨ªs no ¨¦s de discurs, sin¨® de fets concrets, de pol¨ªtiques que es van portar a terme per expulsar del pa¨ªs milers de fam¨ªlies que feia anys que s¡¯hi havien instal¡¤lat. Quan amb la recessi¨® econ¨°mica es va acabar la feina, el missatge que es va difondre va ser clar: els ¨²ltims en arribar havien de ser els primers que havien de marxar i es va iniciar una campanya d¡¯aut¨¨ntic assetjament contra un sector de la poblaci¨® que, a m¨¦s, estava patint la crisi d¡¯una manera molt m¨¦s ferotge que la resta de ciutadans. L¡¯assetjament va arribar a uns nivells de viol¨¨ncia insuportables quan van comen?ar les retallades d¡¯Artur Mas; l¡¯acarnissament amb les fam¨ªlies nouvingudes va ser despietat: recordo un estiu en qu¨¨ es va bloquejar l¡¯ingr¨¦s del PIRMI (la renda garantida de llavors) a tots els que n¡¯eren beneficiaris per enxampar els se n¡¯havien anat al ?pa¨ªs d¡¯origen. (No oblidar¨¦ mai les ll¨¤grimes d¡¯una tieta meva que volia anar a veure la mare a punt de morir per¨° temia perdre l¡¯ajuda amb qu¨¨ vivien ella, el marit i quatre fills.) El resultat d¡¯aquell racisme institucional i sistematitzat ¨¦s que a dia d¡¯avui trobem moltes fam¨ªlies catalanomarroquines escampades per tot Europa.

Avui hi ha moltes fam¨ªlies catalanomarroquines escampades per tot Europa pel racisme institucional

Despr¨¦s va arribar el Proc¨¦s i va semblar que la immigraci¨® i els discursos excloents s¡¯havien esfumat, per¨° de fet es van transformar i integrar en una ret¨°rica que va passar a considerar indispensable per condicionar la catalanitat ser independentista. Aqu¨ª ja no nom¨¦s no hi cabien els immigrants, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯expulsava els ¡°unionistes¡± encara que tinguessin tots els cognoms catalans. ERC va tornar a una din¨¤mica comunitarista revifant la figura del xarnego ben integrat amb la creaci¨® de S¨²mate, fent distincions entre catalanoparlants i castellanoparlants. Junqueras va sortir a defensar els nouvinguts per motius utilitaristes: aix¨ª tindr¨ªem catalans que dominen el xin¨¨s, l¡¯¨¤rab, etc. Els republicans es van proposar captar el nou vot dels immigrants per eixamplar la base, i per fer-ho els van oferir reconeixements simb¨°lics que ells no havien demanat en comptes de fer-los propostes program¨¤tiques, en el que ¨¦s una clara actitud de populisme dirigit nom¨¦s a aquest sector de la ciutadania. Vam poder veure la bona sintonia dels d¡¯ERC amb imams salafistes, o m¨ªtings en mesquites amb el p¨²blic separat per sexes. El m¨¦s greu d¡¯aquesta deriva, per¨°, ¨¦s haver assimilat la poblaci¨® musulmana als fonamentalistes presents en tot el territori, un posicionament que comparteixen amb la CUP. En aix¨° no s¡¯equivoca S¨ªlvia Orriols: l¡¯islamisme fa temps que ¨¦s aqu¨ª i t¨¦ objectius pol¨ªtics clars explicitats en congressos i publicacions. Que les esquerres hagin decidit ignorar el fenomen o fins i tot ser-ne c¨°mplices demostra que no s¡¯han pres la mol¨¨stia de con¨¨ixer a fons els ¡°musulmans catalans¡± i continuen confonent els simples creients amb les organitzacions que en volen capitalitzar la pres¨¨ncia a Europa. Proclamar que no som islam¨°fobs mentre donem protagonisme medi¨¤tic i pol¨ªtic a imams i autoproclamats portaveus de la comunitat, alguns amb fosques relacions amb el govern del Marroc o amb els egipcis Germans Musulmans, ¨¦s una contradicci¨® que nom¨¦s s¡¯explica per ignor¨¤ncia o per cinisme. Per no parlar dels drets de les dones musulmanes, sacrificats sense miraments en aquesta entesa entre les esquerres i el fonamentalisme.

Els drets de les musulmanes s¡¯han sacrificat en aquesta entesa entre les esquerres i el fonamentalisme

De manera que s¨ª, que en aquest pa¨ªs hi ha hagut i hi ha racisme. La particularitat que ens fa diferents ¨¦s que aqu¨ª tenim per triar i remenar: podem optar per l¡¯essencialisme espanyol de Vox, el supremacisme independentista catal¨¤ frustrat per la desfeta del Proc¨¦s, o la instrumentalitzaci¨® utilitarista que reconeix identitat i religions mentre s¡¯oblida de l¡¯exclusi¨® material.

Najat El Hachmi ¨¦s escriptora