¡®L¡¯ala dreta, de Mircea C?rt?rescu: ?s quan m¡¯encego que hi veig clar

No hem fet b¨¦ la nostra feina (la premsa cultural, dic) perqu¨¨ no hem lloat prou la pot¨¨ncia i la dimensi¨® de Mircea C?rt?rescu. D¡¯oportunitats n¡¯hem tingut. El 2017, l¡¯esdeveniment a celebrar va ser la traducci¨® catalana de Solenoide, una novel¡¤la descomunal que tota sola (atenci¨®, elogi hiperb¨°lic) ja valdria per encimbellar l¡¯autor roman¨¨s fins al pante¨® dels d¨¦us literaris. El 2018 se¡¯n va publicar un recull de la poesia amb el t¨ªtol de Res. Poemes (1988-1992), i aqu¨ª l¡¯oportunitat perduda va ser la d¡¯explicar que C?rt?rescu va iniciar-se com a poeta subversiu en l¡¯aire enrarit de la Romania de Ceau?escu per¨° que, m¨¦s endavant, va renunciar a la poesia, a la versificaci¨® si m¨¦s no, per desmarcar-se amb una de les proses m¨¦s singulars de la literatura europea del segle XXI. Va ser el 2018, de fet, que se li va concedir el premi Formentor i que vam poder llegir L¡¯ala esquerra (Encegador I), primera part d¡¯una trilogia de 1.712 p¨¤gines que C?rt?rescu ha titulat seguint una d¨¨ria entomol¨°gica (molt seva) que fa semblar Nab¨®kov un marrec amb culot i ca?apapallones: la segona part ¨¦s El cos (Encegador II) i la tercera, L¡¯ala dreta (Encegador III). S¡¯ha publicat aquest 2023, i si el tancament de la trilogia Encegador no ¨¦s un esdeveniment de primer ordre que hauria de somoure les llibreries, els suplements literaris i arreu on es comenta quina literatura compta i quina no, ja podem plegar.

L¡¯ala dreta termina el prop¨°sit de compondre unes mem¨°ries del nen i el jove Mircea que captin ¡°la grisor del m¨®n hum¨¤¡± i, en especial, de la Bucarest del socialisme agonitzant on ha crescut. El que podria ser un quadern m¨¦s aviat grisot enlluerna amb reflexos tornassolats: no nom¨¦s s¡¯hi recrea el passat amb cura proustiana sin¨® que, de tant en tant, deixa lliure la imaginaci¨® m¨¦s al¡¤lucinat¨°ria i tot ¨¦s percebut des de l¡¯angle m¨¤gic dels infants i els viatgers psicod¨¨lics. El lector bada els ulls, al¡¤lucina tamb¨¦: en un cap¨ªtol el punt de vista s¡¯enlaira i deixa la descripci¨® dels passatgers d¡¯un tr¨°lei per explicar els moviments de les gal¨¤xies; un soldat ¨¦s eviscerat perqu¨¨ l¡¯ar¨²spice hi interpreti a les entranyes el passat i el futur de Romania; les est¨¤tues de la ciutat cobren vida i, tot i que temen l¡¯esguard monumental de Lenin, s¡¯esbraven amb una orgia de bronze i granit.

C?rt?rescu alterna l¡¯ultradetall memorialista fidedigne amb l¡¯imaginari dels profetes. El dietari li val per a l¡¯apunt personal; tamb¨¦ per estudiar els personatges que l¡¯envolten, com ara la mare idolatrada (el xoc freudi¨¤ en descobrir que no t¨¦ titola) o el pare everyman que li val al narrador per resumir els alts i baixos del socialisme roman¨¨s. Hi destaquen un ve¨ª retardat que abusa de la canalla i en Herman, torturat per la Securitate, que fa discursos apocal¨ªptics des d¡¯un rac¨® fosc, com el Kurtz de Marlon Brando, i proposa una lectura de la B¨ªblia en la l¨ªnia d¡¯Erik von Daniken (¨¤ngels i ovnis). Despr¨¦s hi ha el relat de V¨ªctor, el germ¨¤ bess¨® perdut, que introdueix la idea del desdoblament amb la mateixa angoixa que Philip K. Dick.

Val a dir que, a banda de simetries i figures dobles, hi trobem molts transvestits en l¡¯obra de C?rt?rescu, no tant per un comprom¨ªs amb la teoria queer com per la import¨¤ncia del s¨ªmbol de l¡¯hermafrodita en l¡¯esoterisme. L¡¯autor ¨¦s un m¨ªstic. Agafa volada per superar l¡¯enganyifa de la dualitat i rescata nocions dels gn¨°stics, de Pico della Mirandola, d¡¯?liphas L¨¦vi. Ara recorre al llenguatge de la f¨ªsica i la biologia, ara al de l¡¯Orient m¨ªstic (un llenguatge m¨¨dic del cos eteri: txakres, m¨±l¨¡dh¨¡ra, kundalin¨ª). Seria interessant saber com llegeix C?rt?rescu, posem per cas, Victoria Cirlot i de quina manera l¡¯assimila a les Hildegardes de Bingen i a les Julianes de Norwich de la tradici¨® vision¨¤ria.

Si acceptem la literatura com un deliri guiat, aquesta ¨¦s una de les obres m¨¦s imponents a les quals el lector pot acudir.

Tenim la sort que la traducci¨® transmet un corrent narratiu ple de revesses i un al¡¤luvi¨® l¨¨xic riqu¨ªssim. Ant¨°nia Escandell Tur ha adoptat el rajaploma il¡¤luminat de C?rt?rescu i ha remenat el diccionari rural (i vejam com tradu?m els episodis m¨¦s r¨²stecs sobre els avantpassats): el verb sanar hi consta en la seva accepci¨® origin¨¤ria (la de castrar porcs), o sigui que la feina, en aquest cas s¨ª, ha estat ben executada.