Dels paisatges duchampians a les ¨°rbites picassianes

¡°Saps que Marcel Duchamp va estar aqu¨ª?¡± Aquest aqu¨ª ¨¦s les Escaules, un llogarret de l¡¯Alt Empord¨¤ que no arriba al centenar d¡¯habitants i on el sogre de l¡¯artista Joan Casellas (Tei¨¤, 1960) hi t¨¦ una casa. Aquesta pregunta ret¨°rica que va llan?ar a l¡¯aire el pare de la seva dona se li va incrustar a l¡¯¨¤nima. No en va, fa ben b¨¦ trenta anys que Casellas ¡ªtamb¨¦ fot¨°graf, documentalista i perf¨°rmer¡ª indaga en la relaci¨® entre l¡¯artista franc¨¨s i Catalunya, on va arribar per primer cop als anys trenta convidat pel seu amic Salvador Dal¨ª. La fascinaci¨® de Frederic Amat (Barcelona, 1952) per la figura de Picasso, en canvi, es remunta a la seva inf¨¤ncia. I la culpa la va tenir El mundo privado de Pablo Picasso, del fot¨°graf David Douglas Duncan, el primer llibre d¡¯art que Amat va rebre del seu pare i que ¨¦s una porta oberta a La Californie, pen¨²ltim refugi del pintor al sud de Fran?a. Aqu¨ª hi va viure del 1955 al 1960, cinc anys feli?os al costat de Jacqueline Roque i art¨ªsticament molt productius. Aquest llibre ¡ªque per a m¨¦s ¨¨pica va salvar-se d¡¯un incendi a la casa familiar¡ª va descobrir a un innocent Amat la joie de vivre, per¨° tamb¨¦ la joie du peintre.

La recerca obsessiva i met¨°dica de Casellas va tenir el seu cl¨ªmax un diumenge de primavera a la sala oval del MNAC. La performance que el convertia en un alter ego de Duchamp en versi¨® capgr¨°s va acabar en una confer¨¨ncia en qu¨¨ va glossar els seus ¨²ltims descobriments basats en l¡¯escodriny de fotografies antigues. Imatges on apareixen i desapareixen Duchamp, la seva dona Mary Reynolds, Man Ray, Dal¨ª i Gala, i que tenen de tel¨® de fons paisatges tan familiars com el casino de Cadaqu¨¦s, el cap de Creus, el salt de la Caula... Tota la investigaci¨® d¡¯aquesta performance-confer¨¨ncia es pot llegir en un article publicat pel mateix Casellas al n¨²mero 500 de la revista Aven?. ¡°Rrose S¨¦lavy i el Pirineu submar¨ª¡± t¨¦ un t¨ªtol enigm¨¤tic i suggerent digne de Duchamp, aquell jugador d¡¯escacs que va transitar pel dadaisme, el cubisme, el futurisme i el surrealisme sense despentinar-se.

Els moments picassians al llarg de la vida d¡¯Amat, en canvi, estan narrats en primera persona. Ho fa a En ¨°rbita Picasso, un text que ha escrit per commemorar el 50¨¨ aniversari de la mort del pintor i el 60¨¨ aniversari de la creaci¨® del Museu Picasso de Barcelona. Despr¨¦s del revelador llibre de fotografies de Duncan, Amat reviu la seva fascinaci¨® particular amb una exposici¨® de dibuixos a la Sala Gaspar el 1960, l¡¯estrena del documental El misteri Picasso (1955) als Publi Cinema del passeig de Gr¨¤cia, l¡¯arribada a Barcelona de la s¨¨rie Las Meninas el 1968, la retrospectiva p¨°stuma al MoMA el 1980... El tret de sortida d¡¯aquesta doble efem¨¨ride del Museu Picasso va ser una tarda d¡¯estiu de fa nom¨¦s dues setmanes. Amat va llegir el seu text a la sala de Las Meninas, la s¨¨rie concebuda precisament a La Californie i que ja va extasiar-lo d¡¯adolescent. Per¨° la petjada amatiana s¡¯allargar¨¤ fins a l¡¯1 d¡¯octubre gr¨¤cies a una instal¡¤laci¨® al museu que relliga la faceta d¡¯escen¨°grafs dels dos artistes.

Rebobinem fins al 1919 al Teatre Alhambra de Londres, on els Ballets Russos de Serguei Di¨¢guilev estrenen El sombrero de tres picos amb m¨²sica de Manuel de Falla, coreografia de L¨¦onide Massine i disseny de vestuari i escenografia de Picasso. Un segle m¨¦s tard, el 2019, el Festival de M¨²sica i Dansa de Granada va convidar Amat a participar en un espectacle que havia de retre homenatge al centenari d¡¯aquella hist¨°rica estrena londinenca. En la seva proposta, la dansa es convertia en una projecci¨® en viu i en gran format del moviment del pinzell, les mans i les taques de tinta. Una banda visual que ballava al comp¨¤s de la Mahler Chamber Orchestra dirigida per Pablo Heras-Casado. L¡¯assaig general va sortir perfecte. Per¨° l¡¯endem¨¤, un diluvi duchampi¨¤ ¡ªimpropi de l¡¯estiu granad¨ª¡ª va arrasar El sombrero de tres picos pocs minuts despr¨¦s d¡¯haver comen?at. La instal¡¤laci¨® d¡¯Amat recupera dibuixos preparatoris i el making of d¡¯aquell espectacle, a m¨¦s de mostrar els figurins dissenyats al seu dia per Picasso. I ho fa d¡¯una manera que tota ella esdev¨¦ una obra que suma, tal com va fer Duchamp amb la cambra-capsa ?tant donn¨¦s (1946-1966), tan desconcertant i bella.