Una televisi¨® en obert per als amics del cinema

A Catalunya hi ha un canal de televisi¨®, en obert, sense subscripci¨®, dedicat al cinema. Programa unes tretze pel¡¤l¨ªcules al dia, per¨°, alerta!, no qualsevol mamarratxada. ?bviament hi ha t¨ªtols insignificants, no obstant en una setmana pots trobar Monsieur Verdoux (1947, Charles Chaplin), Senso (1954, Luchino Visconti), la inquietant raresa de Los ojos sin rostro (1960, Georges Franju)¡­ per destacar-ne algunes d¡¯un cat¨¤leg amb moltes manyagues a l¡¯¨¤nima cin¨¨fila. ?s VerdiCl¨¤ssics i amb aix¨° est¨¤ tot dit. Es tracta de portar la cultura d¡¯all¨° que fa temps es van anomenar sales d¡¯art i assaig a la pantalla petita sense que suposi excloure t¨ªtols de menor rang o el pur, i digne, entreteniment.

El canal pel qual transita el t¨¦ concedit l¡¯empresa de 8TV que va ser la que va proposar a la distribu?dora, productora i propiet¨¤ria dels cines Verdi, A Contracorriente Films, fer-se c¨¤rrec ¨ªntegrament de la programaci¨®. A Contracorriente va acceptar l¡¯enc¨¤rrec i administra un cat¨¤leg de 1.800 t¨ªtols. El canal amb prou feines t¨¦ m¨¦s publicitat que la dels mateixos cinemes Verdi. Tot i aix¨°, per a A Contracorriente ¨¦s un ¡°model empresarial c¨°mode, amb un risc molt petit, un marge de beneficis rid¨ªcul que ens dona l¡¯oportunitat que una bona pel¡¤l¨ªcula arribi a un espectador amb gustos afins al p¨²blic del Verdi¡±. Aix¨ª s¡¯explica, Adolfo Blanco, fundador i m¨¤xim directiu de la companyia. La distribu?dora vol aconseguir amb VerdiCl¨¤ssics dos objectius principals: ¡°potenciar la marca Verdi i crear p¨²blics cinematogr¨¤fics¡±.

L¡¯emissora programa t¨ªtols doblats al catal¨¤ (el doblatge que va fer al seu dia TV3), al castell¨¤, subtitulats i sempre hi ha l¡¯opci¨® d¡¯acudir al dual per escoltar-ne la versi¨® original. El doblatge dep¨¨n de la c¨°pia disponible. I de vegades et trobes amb rareses. Per exemple, el dia que van emetre Xarada (Stanley Donen, 1963) doblada al catal¨¤ excepte en dues escenes amb petons discret¨ªssims que es van veure en la versi¨® original amb subt¨ªtols (particularment prescindibles). Per qu¨¨ aquesta raresa? Mr. Belvedere ho havia explicat. Es tracta d¡¯una c¨°pia que TV3 va adquirir fa anys a un distribu?dor que la va subministrar censurada. TV3 va doblar al catal¨¤ aquella versi¨®, per¨° en restituir la integritat de la c¨°pia no es disposava del doblatge de les escenes suprimides. Al final, aquella emissi¨® de fa poques setmanes es convertia en una empremta hist¨°rica de la vilania i ridiculesa de la censura.

Tot i la mod¨¨stia i joventut del canal, va comen?ar a emetre a finals del 2021, una pel¡¤l¨ªcula com El marido de la peluquera (Patrice Leconte, 1990) va tenir 25.000 espectadors i hi ha hagut pics de 50.000. ¡°No es poden comparar aquestes xifres amb l¡¯audi¨¨ncia milion¨¤ria del futbol. Les nostres pretensions s¨®n diferents. ?s un aparador per promocionar el cinema¡±. Un aparador, el de la televisi¨® generalista, que ha anat abandonant el cine. Aquest ¨¦s el gran lament, la gran preocupaci¨® de Blanco, que fa molts anys que batalla perqu¨¨ el p¨²blic no oblidi que la millor manera de veure cinema ¨¦s en pantalla gran, en una sala.

Un episodi personal d¡¯aquesta batalla ¨¦s la carta p¨²blica que va enviar al ministre de Cultura Jos¨¦ Ignacio Wert l¡¯abril del 2012 i que aquest diari va publicar ¨ªntegrament. Blanco comen?ava felicitant el ministre pels recents ¨¨xits dels equips espanyols de futbol. Una felicitaci¨®, per¨°, amb la seva mal¨ªcia. ¡°Potser gent d¡¯Europa com Merkel o Sarkozy, que sempre volen buscar tres peus al gat, es preguntin com un pa¨ªs en fallida, amb ¨ªndexs d¡¯atur tan alts, pot brillar tant a l¡¯esport rei, que no ¨¦s un esport precisament barat¡± . Admetent que una producci¨® cinematogr¨¤fica sense risc ¨¦s una de les causes de la crisi d¡¯aquesta ind¨²stria a Espanya, Blanco assenyalava l¡¯abandonament en qu¨¨ l¡¯Estat tenia la distribuci¨® i exhibici¨® contribuint que aleshores Espanya lider¨¦s al m¨®n el percentatge de p¨¨rdua d¡¯espectadors. I criticava que es pretengu¨¦s solucionar un ajust pressupostari rebaixant en 27 milions les ajudes al cine espanyol. A la carta no demanava un tracte de favor, sin¨® ¡°que sigui coherent i es tracti amb el mateix criteri totes les activitats que no siguin de primera necessitat¡±. I es preguntava si no convindria que els clubs de futbol tornessin els 752 milions d¡¯euros que devien a la Hisenda espanyola.

Per a Blanco el rival de l¡¯exhibici¨® cinematogr¨¤fica a la televisi¨® no s¨®n les pel¡¤l¨ªcules que emeten. ¡°?s el futbol o Operaci¨®n Triunfo. La pres¨¨ncia del cinema a les graelles de la televisi¨® en obert ha baixat dram¨¤ticament i les televisions p¨²bliques haurien de ser conscients del perill que suposa. I tenir-hi un comprom¨ªs. Si no ofereixen cinema no es crea afici¨® i sense aquesta afici¨®¡­ qui es plantejar¨¤ un dissabte a la tarda entrar en una sala?¡±.

Tots els projectes digitals que Blanco i la seva empresa han protagonitzat han tingut sempre un rac¨® pensat per donar suport a les sales de cinema. En plena pand¨¨mia, quan va acabar el confinament, va llan?ar La Sala Virtual de Cine. Era una plataforma per portar les estrenes d¡¯A Contracorriente a casa de l¡¯espectador perqu¨¨ els cinemes estaven tancats. A la maniobra de registre, el client havia d¡¯assenyalar el seu cinema habitual i aquest rebria una part de la despesa que l¡¯espectador fes a la plataforma virtual. ¡°Va ser m¨¦s bonic que reeixit. Era tecnol¨°gicament molt ambici¨®s i vam perdre diners. Podr¨ªem dir que vam fer un m¨¤ster a un preu ru?n¨®s¡±. I d¡¯aquest m¨¤ster va n¨¦ixer Acontra+, una plataforma de subscripci¨®, encara que no exclou el lloguer. I aqu¨ª fa una altra picada d¡¯ullet a les sales. Els subscriptors reben cada mes una entrada per al cinema que hagin triat d¡¯una llista de sales i ciutats que va creixent.

¡°La sequera del cine a la televisi¨® arru?na l¡¯experi¨¨ncia d¡¯anar al cinema¡±, acaba Blanco. I VerdiCl¨¤ssics ¨¦s un humil intent de combatre-la que t¨¦ molt contenta la comunitat cin¨¨fila.