Pere Gimferrer ens honora

El 12 de juliol es va reunir el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona. Entre altres mesures va prendre la decisi¨® de concedir tres doctorats honoris causa. ?s el m¨¤xim reconeixement que atorga la Universitat. El rebran la xef Carme Ruscalleda, la professora Belinda Mdlyn -referent de l¡¯ecologia matem¨¤tica i l¡¯estudi dels efectes dels incendis al canvi clim¨¤tic- i Pere Gimferrer. El poeta ho ser¨¤ perqu¨¨ aix¨ª ho va proposar el Departament de Filologia Catalana i Ling¨¹¨ªstica General. La proposta la va redactar el professor Jordi Marrugat, un dels millors estudiosos de la poesia catalana del segle XX.

¡°Y es, por ejemplo, ahora / esta lluvia en los claustros de la Universidad / sobre el patio de Letras¡±. S¨®n versos del primer poema d¡¯Arde el mar, el llibre de 1966 que va canviar la l¨ªrica espanyola i amb el qual un joven¨ªssim Gimferrer, des dels marges de l¡¯experimentaci¨®, es va situar al centre de la cultura modernitzadora del pa¨ªs. Ser¨¤ al mateix edifici, on va estudiar Dret i Filosofia i Lletres al llarg de la d¨¨cada dels seixanta, on Gimferrer rebr¨¤ un doctorat que honora qui el reps s¨ª, per¨° tamb¨¦ la instituci¨® que el concedeix. A la proposta del conferiment del t¨ªtol es subratlla la vinculaci¨® que ha tingut amb els professors Joaquim Molas i Jordi Gr¨¤cia.

La proposta de conferiment, que pot llegir-se al web de la UB, sintetitza la seva traject¨°ria i el situa al cor de la contemporane?tat: evidencia la irradiaci¨® de l¡¯obra de Gimferrer durant m¨¦s de mig segle.

L¡¯escriptor, nascut a Barcelona el 1945, va obrir camins per a la renovaci¨® de la poesia en castell¨¤ i en catal¨¤, per¨°, a la vegada, va desbrossar camins d¡¯estudi literari i art¨ªstic. ¡°Ell fou un dels primers a recuperar des d¡¯una mirada caracter¨ªsticament acad¨¨mica tradicions marginades durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta tant en la cultura castellana com en la catalana¡±. Aviat va rellegir Rub¨¦n Dar¨ªo o J.V. Foix, aviat reivindicava Octavio Paz o Joan Brossa. I quan es plantejava el debat entre alta cultura i cultura de masses, va tenir la capacitat d¡¯estudiar des de cl¨¤ssics de l¡¯avantguarda pl¨¤stica contempor¨¤nia i esdevenir un referent dels estudis sobre cinema. No s¡¯oblida que Gimferrer, des de Seix Barral, ha estar actor clau de la modernitzaci¨® de la narrativa hisp¨¤nica, com han reconegut Eduardo Mendoza o Antonio Mu?oz Molina.

Si el doctorat honoris causa reconeix m¨¨rits i posa en valor una traject¨°ria, en el cas de Gimferrer s¡¯ha volgut subratllar la import¨¤ncia de la seva figura c¨ªvica. ¡°Cal remarcar que tant l¡¯obra com l¡¯actitud p¨²blica de Gimferrer s¡¯han fundat en el respecte i la defensa dels principis de llibertat, democr¨¤cia, just¨ªcia, igualtat i solidaritat proclamats en l¡¯article 4 de l¡¯Estatut de la Universitat de Barcelona¡±. Va lluitar contra el franquisme des de l¡¯est¨¨tica, es va comprometre pol¨ªticament quan va decidir escriure en catal¨¤ enfront d¡¯un estat que el reprimia i no ha deixat d¡¯eixamplar la mirada sobre les identitats, defensant el llegat feminista de Maria-Merc¨¨ Mar?al o l¡¯est¨¨tica queer de Terenci Moix.