Tenir llet

El 17 d¡¯octubre de 2004, a Santa Coloma de Farners, dintre dels actes del Primer Simposi Joan Vinyoli, es va celebrar un gran recital amb poetes d¡¯arreu. Fou un acte llarg on cadasc¨² connectava versos de Vinyoli amb la seva po¨¨tica personal, de manera que s¡¯hi va poder veure una mir¨ªada de Vinyolis diversos, com molt b¨¦ explic¨¤ aleshores Bernat Puigtobella en una cr¨°nica publicada aqu¨ª, al Quadern.

Jo hi vaig llegir un poema del llibre A hores petites (Editorial Cr¨ªtica, 1981), que m¡¯agrada molt, titulat ¡®Contra el no-res¡¯ i que comen?a aix¨ª: ¡°Cal fer lloc en nosaltres a les coses / perqu¨¨ siguin parets contra el no-res / que ens d¨®na vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa¡±.

Despr¨¦s del recital, amb una colla, vam anar a la Taverna de Castanyet a remullar la gola i ens van fer molta gr¨¤cia les tassetes de cer¨¤mica en les quals servien la ratafia perqu¨¨ eren com petits porrons en forma de mamelleta: tant podies xarrupar per la vora de la tassa com beure a galet pel petit broc foradat que representava el mugr¨®. Feli?os de la troballa, vam convertir l¡¯objecte en una mena de talism¨¤, i repet¨ªrem l¡¯eixarm d¡¯en Vinyoli: ¡°... i per la set ardent llet verinosa¡±.

Aleshores, amb en Joan Vinuesa, la Neus Dalmau i la Maria Casassas, tots ficats a dins del cotxe d¡¯aquesta ¨²ltima, vam decidir que, la tornada a Barcelona, la far¨ªem a la inversa, i vam tirar muntanya amunt, sense mapes ni GPS, confiant que l¡¯atzar ja ens duria a bon port i que aix¨ª allargar¨ªem l¡¯aventura. De manera que, despr¨¦s d¡¯un bon tros de pujar per una pista, vam anar a petar a una gran masia, un cau de bandolers del segle XVII, i ens vam aturar a parlar amb el masover, que ens va ensenyar algunes joies del conjunt, com la capella, on hi havia, ni m¨¦s ni menys, una meravellosa Madonna Lactans, ¨¦s a dir, una imatge de la Mare de D¨¦u alletant. En aquell cas, el pit de la marededeu llan?ava un raig de llet a Sant Bernat de Claravall que, des d¡¯una dist¨¤ncia prudencial, rebia el doll directament a la boca. Aqu¨ª, la for?a fetitxista del dest¨ª se¡¯ns va fer encara m¨¦s m¨¤gica i vam clamar el sortilegi amb m¨¦s entusiasme: ¡°... i per la set ardent llet verinosa!¡±.

Finalment, quan fosquejava, vam arribar a Sant Hilari Sacalm, on vam decidir aturar-nos a sopar. Vam entrar en un bar a menjar i, entre l¡¯enrenou de la cantina, ens va cridar l¡¯atenci¨® la televisi¨®, on, casualitat de les casualitats, parlaven del Congr¨¦s Espanyol de la Lact¨¤ncia Materna.

La tradici¨® popular sempre ha considerat que una dona que produeix llet ¨¦s afortunada perqu¨¨ pot alimentar un nad¨® o, fins i tot, fer de dida. ?s per aix¨° que, del fet de tenir sort, en diem ¡°tenir llet¡±. Aquell dia vinyoli¨¤ de 2004, nosaltres vam acumular tanta llet, vam trobar tants amulets i senyals, que vam poder consumar els nostres versos ins¨ªgnia i deslliurar-nos del no-res. Contra la llet verinosa del buit, el m¨®n ens va brindar litres i litres apotropaics de llet ant¨ªdot. I encara duren.