No cal ciment

En aquest pa¨ªs les coses s¡¯arreglen a cop de ciment. Si un cam¨ª s¡¯enfanga, posa-hi ciment. Si queda una clapa de terreny per urbanitzar, aixeca-hi pisos i un per sobre del que seria raonable. Si amb la urbanitzaci¨® s¡¯han hagut de talar quatre arbres, no vindr¨¤ d¡¯aqu¨ª. I si un centre hist¨°ric no t¨¦ vida, arrasa¡¯l i fes-lo nou de trinca. ?s una l¨°gica que ha operat a tota vela, tota la vida. Per¨° Calonge (Baix Empord¨¤) demostra que hi ha altres maneres de revifar un centre hist¨°ric: posa-hi llibreries. Generalistes i especialitzades en m¨²sica, c¨°mic, gastronomia, viatges... Fes-hi concerts i xerrades, marina-hi un mar i muntanya d¡¯activitats. I un cop al mes porta-hi escriptors a fer de llibreters, com un flautista d¡¯Hamel¨ªn de lectures que fa parada en cadascuna de les llibreries. I m¡¯hi van convidar.

Comencem la ruta a La Viatgeria, llibreria i ag¨¨ncia de viatges, on han preparat un altar amb llibres de viatges a It¨¤lia, a partir de dues recomanacions enlla?ades: Unico grande amore, de Toni Padilla, un viatge futbol¨ªstic i sentimental, i Postals d¡¯It¨¤lia, de Charles Dickens. Quasi un segle i mig els separa. En realitat, ¨¦s quasi res. Gr¨¤cies a la literatura, som quasi enlloc i a tot arreu. A Trieste o el sentido de ninguna parte, un altre llibre de l¡¯altar, l¡¯autora brit¨¤nica Jan Morris parla de l¡¯efecte Trieste. Lliga aquesta ciutat m¨ªtica amb una sensaci¨® d¡¯irrealitat, d¡¯escapar del temps i trobar-se enlloc.

Suspesos en el temps, fem quatre passes m¨¦s i parem en una altra llibreria, a fer un gaspatxo amb Pla i Fuster. A El que hem menjat l¡¯empordan¨¨s explica que una vegada que va rebre el Voltaire de Sueca a casa, aquest li va proposar de fer un gaspatxo. No en trobarien ni en trenta quil¨°metres a la rodona, li va dir Pla, per¨° va vaticinar que la ¡°sopa andalusa¡± guanyaria pr¨¨dica. Els vaticinis planians, complerts o errats, fan tanta companyia! Despr¨¦s, en una llibreria musical, seguim una altra mena d¡¯il¡¤luminacions, les de Jaume Sisa i Patti Smith. Encetem L¡¯any del mico i ens llevem en un motel de Santa Cruz, a Calif¨°rnia, i, com la Patti al pa¨ªs de les meravelles, comencem a parlar amb els r¨¨tols. Aix¨ª com hi ha rehabilitacions de centres hist¨°rics a partir de llibreries, hi ha turisme per a peregrinar-les, ens diu un r¨¨tol trempat. Ens plantegem si ara hem de passar a L¡¯any del jardiner: agafar-nos als consells que dona Karel ?apek per cuidar i fer cr¨¦ixer l¡¯hort... i tenir confian?a, confian?a en la vida que avan?a, que dona fruits i s¡¯obriran les flors. ?s la mateixa confian?a que propulsa l¡¯obra gr¨¤fica del dibuixant Chris Ware, la seva monumentalitat i detall infinit. Quan ens hi aturem, a la llibreria de c¨°mics, embadaliment general. Passeu un cap de setmana amb Fabricar historias o Rusty Brown. Passeu un cap de setmana pel temps flotant de les llibreries de Calonge.