Torna el Born

En vig¨ªlies d¡¯aquesta Diada del 2023, i aprofitant el des¨¨ aniversari de la inauguraci¨® del Born com a centre de cultura i mem¨°ria, el qui fou primer director d¡¯aquest equipament municipal abans d¡¯esdevenir el 131¨¨ president de la Generalitat, Quim Torra, ha sortit p¨²blicament a denunciar el que considera ¡°la decad¨¨ncia de l¡¯espai¡±. Inaugurat, despr¨¦s d¡¯un llargu¨ªssim periple, sota mandat de l¡¯alcalde Xavier Trias, Torra atribueix la situaci¨® actual del Born als vuit anys de govern d¡¯Ada Colau i al ¡°desinter¨¨s¡± hist¨°ric de ¡°l¡¯esquerra internacionalista i sense banderes ni fronteres¡±. Com que Torra -en un article publicat a Vilaweb i a la seva p¨¤gina web institucional- diu que ¡°d¡¯un alcalde socialista investit amb els vots del PP no es pot esperar que la situaci¨® reverteixi¡±, l¡¯expresident apel¡¤la ¡°a tots aquells que s¡¯estimen la nostra hist¨°ria i la nostra cultura¡± a fer ¡°un SOS pel Born¡±. L¡¯objectiu, conclou citant a Goethe, ¨¦s ¡°defensar all¨° que ¨¦s nostre¡±.

M¨¦s enll¨¤ de les lectures sobre la xifra de manifestants d¡¯aquesta Diada i les picabaralles entre independentistes, ¨¦s evident que la conjuntura i l¡¯aritm¨¨tica pol¨ªtiques, i el debat sobre l¡¯amnistia, han revifat el relat nacionalista. I els qui, com Torra o altres (inclosa l¡¯ANC), se senten c¨°modes amb una idea excloent del nosaltres -que t¨¦ m¨¦s a veure amb el Nosaltres sols! dels anys trenta, que va arribar a flirtejar amb el feixisme, que no pas amb l¡¯un sol poble integrador dels anys seixanta i setanta- tornen a la c¨¤rrega en la batalla o pugna hist¨°rica per l¡¯hegemonia del catalanisme. Aix¨° ¨¦s el que es dirimeix al Born des de fa una d¨¨cada o m¨¦s.

Amb perm¨ªs del magn¨ªfic edifici de l¡¯antic mercat central de fruites i verdures de Barcelona -aixecat el 1876 per Josep Fontser¨¦, tancat el 1971 i remodelat el 2013 per Rafael C¨¤ceres i Enric S¨°ria-, el gran jaciment arqueol¨°gic de la ciutat derrotada (i el barri enderrocat) el 1714 ¨¦s, sens dubte, la joia de la corona del Born. Per¨° la mostra permanent, les visites guiades i, en definitiva, els rigorosos treballs hist¨°rics d¡¯Albert Garc¨ªa Espuche sobre la Barcelona i el barri de la Rivera dels segles XVII i XVIII no es poden vendre (i el turisme, efectivament, no ho compra) com la zona zero de la democr¨¤cia o la llibertat a casa nostra. En la fantasia d¡¯alguns, el Born hauria de tenir el mateix atractiu i simbolisme que les runes de l¡¯Acr¨°polis d¡¯Atenes o el memorial de l¡¯11-S al World Trade Center de Nova York. Deu anys despr¨¦s, malgrat haver-hi hissat a l¡¯americana la senyera en un m¨¤stil de 17,14 metres que presideix l¡¯espai, resulta que aix¨° no ¨¦s aix¨ª. Per aix¨° Torra exterioritza ¡°una gran tristesa¡±.

Ara que Barcelona ¨¦s reconeguda per tenir la millor biblioteca del m¨®n (la Garc¨ªa M¨¢rquez de Sant Mart¨ª), t¨¦ sentit revisar els debats pol¨ªtico-culturals (a voltes bizantins) que van envoltar el Born quan havia de ser la seu de la biblioteca provincial que l¡¯Estat encara no ha constru?t. Conservar les restes arqueol¨°giques va ser un encert, com en el seu moment van defensar prestigiosos historiadors i la revista L¡¯Aven?. Per¨° potser no hagu¨¦s estat descabellat apostar per un equipament cultural m¨¦s polivalent que es referenci¨¦s en el Centre Pompidou de Par¨ªs, sense competir amb el CCCB ni amb els futurs centres memorials reivindicats a la Model i a la prefectura de Via Laietana.

Fins i tot en clau de mem¨°ria hist¨°rica i de llibertats, el Born ¨¦s molt m¨¦s que 1714. I aix¨° que l¡¯expresident Torra ignora o no t¨¦ cap inter¨¨s a recordar, resulta que ha donat alguns dels majors ¨¨xits culturals i de p¨²blic de l¡¯edifici de Fontser¨¦. Ens podem remuntar als anys setanta, quan el moviment ve?nal va salvar l¡¯antic mercat de ser enderrocat i, reivindicant-lo com a ateneu popular, va propiciar que s¡¯hi represent¨¦s un m¨ªtic Tenorio dirigit per Mario Gas. Tamb¨¦ el moviment ve?nal va propiciar que, el 15 de mar? de 1997, l¡¯Assemblea d¡¯Okupes hi fes un gran acte despr¨¦s del desallotjament del cine Princesa, en qu¨¨ van actuar Javier Krahe, La Fura dels Baus, Llu¨ªs Llach i Barricada. Altres artistes que han passat pel Born, que en una ¨¨poca va ser la seu de la Fira del Disc, s¨®n Joan Manuel Serrat o Nina Simone. I en clau expositiva, encara es recorda la m¨ªtica mostra de 1985 Catalunya, la f¨¤brica d¡¯Espanya. Un segle d¡¯industrialitzaci¨® catalana, el comissari de la qual va ser l¡¯historiador Jordi Nadal.

Si ens cenyim als darrers deu anys -marcats per pol¨¨miques, canvis de direcci¨® a l¡¯equipament i un pressupost mai suficient-, el Born ha estat molt m¨¦s que el jaciment arqueol¨°gic i que l¡¯exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤ amb qu¨¨, el 2016, Colau va intentar no tant ressignificar l¡¯espai, com ampliar-ne els usos. En ple proc¨¦s, la decapitaci¨® de l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre de Franco exposada com a reclam all¨ª on es feien les justes medievals va fer c¨®rrer rius de tinta. Menys conegudes, exposicions temporals com la dedicada als 50 anys del tancament de l¡¯antic mercat central o la que repassava un segle d¡¯educaci¨® en llibertat a Barcelona han estat un ¨¨xit.

L¡¯exposici¨® Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme ¨¦s el millor exemple del canvi de paradigma que ha volgut impulsar l¡¯actual directora, Marta Mar¨ªn-D¨°mine, assajant una transformaci¨® per tal que el Born esdevingui un espai urb¨¤ modelat pel patrimoni i la mem¨°ria sense l¨ªmits cronol¨°gics ni tem¨¤tics. Un espai per pensar el present i pensar les mem¨°ries. Tamb¨¦ les mem¨°ries silenciades. Darrerament s¡¯hi ha debatut sobre la Transici¨®, la guerra a Ucra?na i aviat sobre el llegat de Jorge Sempr¨²n. Un altre exemple. Divendres es va obrir una exposici¨® temporal sobre els 50 anys de l¡¯assassinat de Salvador Allende: Dos minutos y medio para el mediod¨ªa del 11 de septiembre de 1973 de l¡¯artista Fernando Prats. Inclou ¨¤udios interessant, com la transmissi¨® de l¡¯atac a la Moneda del periodista Ignacio Gonz¨¢lez Camus per R¨¤dio Balmaceda.

Al Born, a m¨¦s, s¡¯hi han fet congressos i jornades de tota mena. ?s la demostraci¨® que l¡¯espai funciona, tot i que podria funcionar molt millor. Va ser justament en una d¡¯aquestes jornades, organitzada pel Centre d¡¯Estudis Hist¨°rics Internacionals de la UB, el 2 de novembre del 2017, que Josep Fontana va dictar al Born la seva darrera lli?¨® magistral, sobreposant-se als dolors del c¨¤ncer que ja el consumia. Al final d¡¯una confer¨¨ncia sobre el centenari de la Revoluci¨® Russa, entre sorolls d¡¯un helic¨°pter i mentre milers de manifestants clamaven davant del Parlament per la vaga general i contra l¡¯empresonament, aquell mateix dia, de bona part del Govern de la Generalitat despr¨¦s del fiasco de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia fake del 27-O, una noia li va preguntar: ¡°El que estem vivint a Catalunya, sobretot a partir de l¡¯1 d¡¯octubre, pot ser considerat una revoluci¨®?¡±.

Amb la sala gran del Born plena a vessar, Fontana va dir que all¨° requeria una confer¨¨ncia espec¨ªfica, que va quedar pendent. Per¨° el mestre d¡¯historiadors no va eludir respondre, en forma de breu comentari, clar i catal¨¤: ¡°Si pretenia ser una revoluci¨®, de moment ¨¦s una revoluci¨® frustrada. Ho contemplo com una cat¨¤strofe i des del m¨¦s absolut desacord. Som en un moment per aprendre a resistir, a no resignar-nos, a tirar endavant i tractar de recuperar el que puguem dels nostres drets i llibertats¡±. Res a veure Fontana i la seva manera de conjugar la primera persona del plural amb la deriva que l¡¯expresident Torra i altres independentistes fa temps que han enfilat cap a la f¨®rmula de nosaltres, sols.