Enric Ucelay-Da Cal: la forja i la traject¨°ria d¡¯un historiador rebel

El 6 d¡¯octubre passat ¡ªuna data farcida de simbolisme en el m¨®n pol¨ªtic i intel¡¤lectual catal¨¤¡ª, l¡¯espai acad¨¨mic de la Universitat Pompeu Fabra va acollir un homenatge a un dels seus mestres, en el m¨¦s veritable sentit del terme, i catedr¨¤tic em¨¨rit d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia, Enric Ucelay-Da Cal. Un acte senzill i emotiu, on es va repassar la traject¨°ria historiogr¨¤fica i humana d¡¯un dels historiadors m¨¦s innovadors, singulars i universals de la historiografia catalana i espanyola des dels inicis de la seva tasca investigadora als anys setanta del segle XX. A l¡¯acte van assistir dues dotzenes de col¡¤legues, com els professors Borja de Riquer, Josep M. Fradera, Anna Sall¨¦s o Susanna Tavera, aix¨ª com deixebles i antics estudiants, amics tots ells, que es van encarregar de rememorar diversos aspectes de la seva oce¨¤nica i multifac¨¨tica obra, amb un repertori nodrit d¡¯an¨¨cdotes, converses i deutes intel¡¤lectuals de tota mena.

Nascut a Nova York el 1948 i de pares republicans exiliats, va cr¨¦ixer en un ambient marcat pels records familiars, la riquesa intel¡¤lectual d¡¯un ambient bildungsb¨¹rgerlich i les oportunitats d¡¯una ciutat multicultural. Format com a historiador al Bard College de la Columbia University, es va interessar per l¡¯estudi de la q¨¹esti¨® nacional de l¡¯Espanya del per¨ªode anterior a la Guerra Civil. Ell mateix s¡¯ha definit alguna vegada com un home de frontera, que havia heretat una sensibilitat especial pel problema de ¡°les Espanyes¡±, per¨° que cercava sempre entendre aquella complexitat en un context europeu i global.

Cercava sempre entendre la complexitat de ¡°les Espanyes¡± en un context europeu i global

Arribat a la capital catalana a inicis dels anys setanta, el seu objectiu inicial fou el de passar-hi un temps, no especialment extens, per fer recerca en arxius i biblioteques sobre el nacionalisme radical catal¨¤ dels anys vins i trenta, que es concret¨¤ en la seva primera tesi doctoral, dirigida per Edward Malefakis (1979) a la Columbia University. Tot i aix¨ª, aquest novaiorqu¨¨s de naixement va fer seva la cultura i la llengua del pa¨ªs on residia, i es va integrar r¨¤pidament en els cercles de la fecunda i emergent historiografia catalana d¡¯aquells anys.

Ucelay-Da Cal va evidenciar-se en els seus primers escrits com un element at¨ªpic, inclassificable, sempre original, suggeridor i fins provocador; en particular, a l¡¯obra que marcaria la seva traject¨°ria docent i historiogr¨¤fica: La Catalunya populista, publicada el 1982. La seva interpretaci¨® del ¡°populisme republic¨¤¡± a la Catalunya dels anys trenta va ser considerada una de les millors obres hist¨°riques sobre el segle XX catal¨¤ i espanyol. Establert definitivament a Barcelona amb la seva dona Dorsey Boatwright (1947-2021), Ucelay-Da Cal va exercir la pr¨¤ctica docent, primer com a professor titular i, posteriorment, com a catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la Universitat Aut¨°noma. A partir del 2007 continu¨¤ el seu mestratge docent com a catedr¨¤tic en el marc de l¡¯UPF, on es va jubilar anys despr¨¦s. Al llarg de la seva ¨¤mplia vida acad¨¨mica, va exercir com a mestre d¡¯historiadors, dirigint i inspirant noves generacions d¡¯estudiants en les seves investigacions sobre temes diversos, des de la Primera Rep¨²blica portuguesa a la Gu¨¤rdia de Ferro romanesa o la participaci¨® dels ¡°voluntaris catalans¡± en la Primera Guerra Mundial.

La seva interpretaci¨® del ¡°populisme republic¨¤¡± va ser considerada una de les millors sobre el segle XX

Tanmateix, la seva obra historio?gr¨¤fica mai va oblidar el complex m¨®n del catalanisme pol¨ªtic al segle XX i la seva interacci¨® amb altres corrents pol¨ªtics, incl¨°s el feixisme espanyol, o la relaci¨® entre identitats imperials i nacionals a l¡¯Espanya metropolitana i del Carib. Aquesta l¨ªnia va culminar en el seu llibre El imperialismo catal¨¢n (2003), ambici¨®s assaig d¡¯interpretaci¨® del lloc del catalanisme pol¨ªtic i les seves variants a l¡¯Espanya i l¡¯Europa dels segles XIX i XX, aix¨ª com el volum coral, El Mediterrani catal¨¤, publicat el 2022, encara que escrit als anys noranta.

En definitiva, un historiador amb vocaci¨® indestructible, capa? sempre de suggerir i obrir vies d¡¯interpretaci¨® originals i arriscades i, en molts aspectes, avan?at al seu temps. Una feina cont¨ªnua que aquest any es veur¨¤ reflectida en la publicaci¨® d¡¯El fascio de las Ramblas (amb X. Casals) i l¡¯esperada nova edici¨® actualitzada, en catal¨¤ i castell¨¤, del seu cl¨¤ssic La Catalunya populista. Una obra tan immensa com la seva llegend¨¤ria biblioteca personal o la seva generositat envers col¡¤laboradors, deixebles, col¡¤legues i amics, recordada avui amb especial afecte. Per molts anys!