Menudes fites de bellesa

Un cr¨ªtic itali¨¤ deia que Sandro Penna (1906- 1977) tindr¨¤ la sort de ser m¨¦s llegit que no pas estudiat. Si ho ¨¦s, ser¨¤ gr¨¤cies a la facilitat amb qu¨¨ els lectors contemporanis poden llegir els seus poemes, brev¨ªssims i sentimentals. La simplicitat de Penna fa pensar a vegades en aquella nena que assenyalava el cel a Joan Maragall i nom¨¦s va saber dir: ¡°Els estels!¡±. Maragall en va treure la seva rom¨¤ntica teoria de la paraula viva, segons la qual els poe?tes han de tenir la capacitat de meravellar-se davant l¡¯exist¨¨ncia i d¡¯expressar espont¨¤niament i sense filtres racionals aquesta meravella. Diu Penna: ¡°El mar ¨¦s tot blau cel. / El mar ¨¦s tot en calma. / Al cor hi ha quasi un crit / de joia. I tot ¨¦s calma?. Aix¨° no ¨¦s l¡¯inici d¡¯un poema, ¨¦s tot el poema. No ¨¦s pas que el traductor s¡¯hi hagi deixat res ¡ªexcepte la intradu?ble rima assonant de ¡°azzurro¡± (blau cel) amb ¡°urlo¡± (crit)¡ª, com tampoc en aquest altre poema, tamb¨¦ sencer: ¡°L¡¯aire de primavera / inunda la ciutat. / Als nois la llum del vespre / fa cr¨¦ixer un xic l¡¯edat¡±. No hi ha cap sentit ocult: aqu¨ª no hi ha m¨¦s aire que el de primavera que envaeix (m¨¦s que no pas inunda) la ciutat, que deu ser Roma, per¨° podria ser qualsevol altra. Aix¨° ¨¦s tot: la mera transmissi¨® d¡¯un sentiment la intensitat del qual, deu pensar el poeta, no requereix m¨¦s paraules. Aix¨ª es va autoretratar Penna: ¡°Tot ho estimava al m¨®n. I no tenia / sin¨® el meu blanc quadern sota el sol¡±.

Aquest llibre que ara ens arriba en catal¨¤ ¨¦s una antologia, feta pel mateix autor, que cont¨¦ ¡°els poemes que, al marge de qualsevol cr¨ªtic, respecto per damunt de tots. Serien en definitiva el que deixaria a la posteritat si exist¨ªs la posteritat¡±. Poca fe hi tenia. Penna mai no es va guanyar b¨¦ la vida i va anar publicant, poesia i tamb¨¦ prosa, gr¨¤cies al suport econ¨°mic i moral d¡¯amics m¨¦s ben situats en el camp literari, Umberto Saba en primer lloc, amb qui comparteix el prop¨°sit de fer una poesia sincera, que reflecteixi els fets quotidians i explori la pr¨°pia consci¨¨ncia. Aquests seus poemes es poden veure com menudes fites de bellesa en un itinerari vital fet de pobresa i contratemps, com si amb ells prov¨¦s de salvar els instants fuga?os de felicitat i bellesa que troba en el seu vagareig per carrers i suburbis en cerca de ragazzi di vita. ¡°Sempre nois en les meves poe?sies¡±, afirma, ?per¨° no s¨¦ parlar d¡¯altres coses¡±. L¡¯atracci¨® homosexual ¨¦s una constant de la seva vida i de la seva poesia, on ¨¦s ben expl¨ªcita encara que sense arribar a l¡¯obscenitat.

Per vocaci¨® o per insufici¨¨ncia, Penna estava condemnat a ser sempre un poeta marginal, com va dir un dels seus grans amics, Pier Paolo Pasolini, que, en una de les seves provocatives ocurr¨¨ncies, va dir que m¨¦s hauria valgut que el premi Nobel que va rebre Eugenio Montale, el 1975, l¡¯hagu¨¦s obtingut Penna. Certament, l¡¯hermetisme i la sofisticaci¨® de l¡¯un no tenen res a veure amb la superficialitat i la transpar¨¨ncia de l¡¯altre, per¨° aix¨ª avan?a tamb¨¦ la poesia, en la dial¨¨ctica de contraris. En el cas de Penna, la bondat de l¡¯experi¨¨ncia evocada sembla voler suplir el treball de compondre un gran poema, per¨°, i aquesta ¨¦s la seva grandesa, aconsegueix fer-nos-la palpable. El que diu Pasolini parlant d¡¯un seu llibre de prosa es pot aplicar tamb¨¦ als seus poemes: ¡°L¡¯alegria ¨¦s gran fins al punt de ser dolorosa. Un dolor sense l¨ªmits amb prou feines hi ¨¦s contingut, com si fos el pressentiment de perdre aquesta alegria¡±.