¡®Morir sabent poques coses¡¯, de Joan Enric Barcel¨®: unes narracions sobre el car¨¤cter catastr¨°fic dels fets sense trobar l¡¯equilibri

Potser la clau que explica la tena? m¨²sica de fons que sona al llarg dels onze contes que Joan Enric Barcel¨® (Vidreres, 1981) reuneix a Morir sabent poques coses es troba en un dels m¨¦s curts, ¡®En el sup¨°sit¡¯, una desaforada joguina ret¨°rica de dues p¨¤gines centrades a conjecturar, en exclusiva, sobre l¡¯abast d¡¯una m¨ªnima an¨¨cdota quotidiana entre una mare i un fill mentre estan asseguts en el banc d¡¯una andana, a l¡¯espera de l¡¯arribada d¡¯un tren que du retard, com si ¡°cap dels dos tingu¨¦s res d¡¯important a dir¡±: la mare s¡¯aixeca per informar-se de l¡¯anomalia, i al cap d¡¯una estona el fill la mira i s¡¯adona que t¨¦ la mirada perduda, absorta en ella mateixa durant una estona que li sembla excessivament llarga, tot i que amb un somriure post¨ªs respon que no li passa res quan el fill intenta assabentar-se del neguit que l¡¯atabala. No ser¨¤ fins al final que el lector sap, ¡°en el sup¨°sit que aix¨° pass¨¦s¡± ¡ªen tots els contes Joan Enric Barcel¨® juga amb l¡¯autoconsci¨¨ncia ir¨°nica sobre el mateix acte de narrar¡ª, que la mare ¡°no tindria m¨¦s remei que dir la veritat i respondre: Pensava en una vida diferent¡±. Ajudar a especular sobre una vida diferent ¨¦s tamb¨¦ el prop¨°sit de les notes a peu de p¨¤gina que envaeixen mani¨¤ticament, i trastornen de dalt a baix, el sentit de ¡®La perillositat¡¯, com si s¡¯encarreguessin de conscienciar el seu protagonista que la manera d¡¯interpretar les circumst¨¤ncies que l¡¯envolten ¨¦s m¨¦s aviat falsa, com si des del passat arribessin uns fragments que cal ordenar i la vida fos un exercici de composici¨®.

Els contes tenen un aire lac¨°nic i festiu que sembla contenir la proximitat d¡¯alguna cat¨¤strofe

No s¨®n els ¨²nics contes de Morir sabent poques coses en qu¨¨ Joan Enric Barcel¨® busca trencar els marges tradicionals de la narrativa, com si li calgu¨¦s rec¨®rrer un camins si?tuats a l¡¯extraradi de la convencionalitat per exposar la consci¨¨ncia que t¨¦ d¡¯un present intradu?ble i sense soluci¨®, o com si li calguessin unes elaboracions experimentals de l¡¯experi¨¨ncia, o uns tossuts exercicis d¡¯estil, que revertissin sobre el no-res mateix: tots els contes tenen un aire lac¨°nic i festiu que sembla contenir la proximitat d¡¯alguna cat¨¤strofe. O com si no pogu¨¦s, en fi, estar-se d¡¯explotar al m¨¤xim els aspectes l¨²dics que li prodiga l¡¯artefacte multiforme que ¨¦s la literatura, amb el risc que l¡¯afany de no avorrir a vegades pugui portar a l¡¯esgotament: a ¡®F¨¨lix¡¯ es dialoga amb un personatge que no respon mai, col¡¤locant el lector en la tessitura de pensar que l¡¯interlocutor potser no existeix i es presencia el deliri d¡¯alg¨² que parla sol; a ¡®Atenci¨® al client¡¯ ¡ªpotser un dels m¨¦s fluixos del llibre pel pes que hi t¨¦ la cr¨ªtica de l¡¯ordin¨¤ria bogeria de les relacions comercials¡ª se segueix l¡¯intercanvi d¡¯uns correus electr¨°nics entre un damnificat i una empresa, i a ¡®Impactes¡¯ es viatja cap al territori de la conspiraci¨® televisiva a partir d¡¯una s¨¨rie nord-americana on ¡°cada episodi pivotava al voltant d¡¯un fet real de car¨¤cter catastr¨°fic¡± i comen?ava de la mateixa manera, dient: ¡°Avui necessito compartir amb vost¨¨s la impactant hist¨°ria de...¡±. I ¨¦s aquesta justament la impressi¨® que va agafant en el lector, com si Joan Enric Barcel¨® s¡¯enfront¨¦s a cada conte amb un tarann¨¤ similar, a mesura que els contes de Morir sabent poques coses van passant, com si s¡¯esforcessin tots a emetre una brillantor incessant que s¡¯acaba convertint en una mol¨¨stia i que desllueix la des?olaci¨® moral que pretenen dibuixar.

De cap de les maneres es pot dir que Joan Enric Barcel¨® no domini la mat¨¨ria verbal usada, i tampoc es pot posar en dubte la seva habilitat a l¡¯hora de formalitzar els contes ¡ªla gran majoria no s¡¯escapen del seu domini, sempre atrevits i inesperats, sanament artificiosos¡ª, per¨° a Morir sabent poques coses hi ha alguna cosa que trontolla amb massa persist¨¨ncia: potser ¨¦s que s¡¯abusa massa de la ironia autoconscient ¡ªaquell to tan proper a la carrincloneria que llastava tants de contes de Pere Calders¡ª, potser es deu que el lector es pregunta si tantes innovacions formals aporten alguna cosa fonamental a la lectura, o potser tan sols es tracta que Barcel¨® no ha sabut trobar el punt idoni d¡¯equilibri entre la lleugeresa i la gr¨¤cia narrativa, com si la voluntat constant de ser divertit i enginy¨®s l¡¯hagu¨¦s acabat engolint. O potser l¡¯explicaci¨® del poc plaer que procura Morint sabent poques coses ¨¦s que l¡¯autor encara no s¡¯ha sabut treure de sobre l¡¯ombra tan pesada i perjudicial ¡ªper inimitable¡ª de David Foster Wallace.

Morir sabent poques coses?

Joan Enric Barcel¨®?
Edicions del Periscopi, 2023
213 p¨¤gines. 18,50 euros