Un xamfr¨¤ geminat

S¡¯ha enllestit una nova resid¨¨ncia d¡¯estudiants. Un llarg edifici amb un cos de cinc plantes i una torre de dotze al xamfr¨¤, cons?tru?t amb ma¨® de color marr¨® fosc, al carrer Sancho d¡¯?vila, tocant a l¡¯avinguda Meridiana, all¨¤ on hi havia el vell tanatori. D¡¯aquest edifici residencial podr¨ªem destacar-ne tres coses, tres caracter¨ªstiques lligades entre si. Una ¨¦s la grand¨¤ria, especialment pel fet de tractar-se d¡¯una illa de l¡¯Eixample barcelon¨ª, tot i la seva posici¨® fronterera que fa excepcional la trama Cerd¨¤ en aquest lloc de subs¨°l complex i topografies infraestructurals. Aquesta condici¨® fa sens dubte que la fesomia de l¡¯edifici destaqui m¨¦s, atesa l¡¯amplada d¡¯aquest primer tram de l¡¯avinguda Meridiana, que amplia la perspectiva, i el deixa exposat fent que el cos llarg sobre el carrer Sancho d¡¯?vila sigui m¨¦s visible, pr¨¤cticament del tot, i que la torre pugui veure¡¯s a la dist¨¤ncia, quasi sense esfor?. Podr¨ªem dir que la seva grand¨¤ria ¨¦s perfectament proporcionada amb el seu empla?ament.

Aquesta qualitat est¨¤ molt lligada a la seva factura, que ¨¦s la segona cosa remarcable d¡¯aquesta resid¨¨ncia. El ma¨®, per ell mateix repetitiu, creix en aquest cas. ?s un mate?rial de juntes i ¨¦s expl¨ªcit en el seu travat, visible una filada rere l¡¯altra. Aquest material, especialment en l¡¯actualitat, sovint s¡¯utilitza com a simple parament, com a ¡°textura¡±, podr¨ªem dir, per¨° aqu¨ª est¨¤ emprat constructivament, fent les coses que esperem que faci aquest material manual per excel¡¤l¨¨ncia. Aix¨° es pot apreciar en la fa?ana i en la forma ¡°elaborada¡± de les obertures. Aqu¨ª la finestra, el tancament del parament i l¡¯estructura s¨®n conseq¨¹¨¨ncia del mate?rial utilitzat segons el seu propi vocabulari. La finestra, vertical, de dos fulls batents, amb persianes de llamb¨ª i una barana simple de br¨¨ndoles verticals, dona escala al conjunt i parla per si sola de la vocaci¨® ¡°dom¨¨stica¡± de l¡¯edifici, sembla dir: ¡°Aqu¨ª hi viu gent¡±. Cada finestra sembla amplificar-se amb les ¡°filigranes¡± de les llindes esgraonades dels tancaments, entre les l¨ªnies d¡¯imposta i les pilastres, que mostren la dimensi¨® de les habitacions. Fins i tot quan dels paraments no tenen finestres, s¨®n iguals. Sembla haver-hi una cad¨¨ncia que pauta totes les fa?anes. ?s aquesta inquietud ¡°cl¨¤ssica¡± i la nul¡¤la intenci¨® en deixar-se portar per variacions originals, esquitxades per caprici, el que li atorga aquest aspecte sobri, ajudat pel ma¨® de color fosc, aqu¨ª en el millor sentit de la paraula. Lluny dels tancaments de plafons met¨¤l¡¤lics o de materials sint¨¨tics i collats amb visos i grapes, aqu¨ª les fa?anes mostren en el seu escor? una vibraci¨® que feia temps que no v¨¨iem en un edifici a Barcelona.

La tercera cosa est¨¤ lligada a les dues anteriors, i ¨¦s fruit del planejament d¡¯aquella part de la ciutat i de la manera com regula la iteraci¨® de torres a les cantonades, semblant a la fa?ana sud de la Diagonal entre la pla?a de les Gl¨°ries i el mar, on els edificis tenen m¨¦s al?ada a la cantonada. En aquest cas, la cantonada ¨¦s un xamfr¨¤ de l¡¯Eixample, amb el cos que destaca per sobre el volum allargat de la resid¨¨ncia i, curiosament, sembla dissoldre la seva condici¨® de xamfr¨¤, especialment la geometria que li ¨¦s pr¨°pia. Aquesta dissoluci¨®, que en realitat ¨¦s una interpretaci¨®, rau en part en el fet de tractar-se d¡¯un edifici ¡°d¡¯habitacions¡±, en les quals la superf¨ªcie, el lligam sem¨¤ntic amb la finestra i la repetici¨®, ¨¦s decisiva a l¡¯hora d¡¯encaixar en la geometria del xamfr¨¤, sempre dif¨ªcil. Per¨° el que probablement ajuda m¨¦s a dissoldre la torre ¨¦s l¡¯acanaladura vertical que recorre les dotze plantes de la fa?ana, un recurs lligat a la soluci¨® estructural per salvar la volta del metro al subsol. Una incisi¨® de forma triangular que paradoxalment fa desapar¨¨ixer el xamfr¨¤, amb l¡¯estratagema de doblar-lo en dos de m¨¦s petits, i que el converteix en una torre geminada i esvelta.