L¡¯Ovidi de Jana

Ovidi l¡¯agafa en bra?os. ?s Jana, Janeta; una formigueta. Ovidi li pren la maneta. ?s Jana, Jan¨¦; un jorn de febrer. Ovidi, cigarret a la m¨¤, se la mira plorar. ?s Jana, Jan¨ª; la branca d¡¯un pi. Repasse el llibre L¡¯Ovidi (Editorial 3i4), una gran cr¨°nica de N¨²ria Cadenes, per mirar eixes imatges tendres de pare i filla. I llig els versos juganers que li va dedicar. Jana, Jan¨®: la lluna major. Jana, Jan¨²; el gat fa cu-c¨². S¨®n nom¨¦s tres fotografies. Tres. Per¨° com totes les imatges d¡¯Ovidi ¡ªrostre ic¨°nic i melanc¨°lic, com els pallassos pintats per Celso Lagar¡ª obliguen a deturar la mirada i t¡¯acaben posant melanc¨°lic. Donen ganes de viure i de plorar. L¡¯esperan?a de viure morint a cada instant.

Torne a estes p¨¤gines, a estes lletres, completament intrigat. S¨®n nom¨¦s dos minuts de v¨ªdeo. Dos. Per¨° obrin un m¨®n de preguntes i sensacions. Jana Montllor Blanes pren la paraula. Jana de Jana, posa¡¯t el pijama. Ja t¨¦ 44 anys. Un cop al llit, Jana s¡¯ha adormit. ?s documentalista i directora de cinema. Ha fundat la cooperativa La Selva. Escriu guions. Ara ha escrit el de la seua vida. O millor, d¡¯aquella vida que vol con¨¦ixer. On eres quan hi eres? Aix¨ª ¨¦s titular¨¤ el documental. Els dos minuts: imatges evocadores, fotos antigues, la mar esborrant la sorra i una veu en off.

¡ªEl primer record de la meua vida ¨¦s amb el meu pare. Jo devia de tenir tres o quatre anys i viv¨ªem a Canet de Mar. Ell acabava d¡¯arribar despr¨¦s d¡¯haver passat uns dies fora, no s¨¦ si de rodar una pel¡¤l¨ªcula, de cantar¡­ Jo li servia caf¨¨ fet amb aigua i sorra i el pren¨ªem molt educadament, com persones adultes. Uns anys despr¨¦s, a la universitat, un professor de Psicologia em va dir que el primer record que un t¨¦ ¨¦s inventat. No tinc records amb el meu pare.

Impressiona el flaire d¡¯este viatge ¨ªntim cap a un pare de matrimoni separat i a qui Jana va perdre amb quinze anys. Un pare de caps de setmana i estius. Un pare de postals enviades des de qualsevol lloc mentre rodava o cantava. Estudia molt, li deia sempre en aquelles targetes. Aix¨ª ho va fer ella. Ara, quasi trenta anys despr¨¦s, la filla menuda d¡¯Ovidi fa un pont entre el passat i el futur. Un pont com els que salven els barrancs d¡¯Alcoi: vertigin¨®s d¡¯emocions. Un pont per alliberar-se de la mem¨°ria p¨²blica d¡¯un mite i, aix¨ª, poder reconstruir la mem¨°ria personal.

Este mes de novembre han iniciat el rodatge. Busquen suport econ¨°mic per crowdfunding. L¡¯home que deia haver-se enamorat 480.000 vegades, que portava l¡¯amor tremolant al tel dels ulls, sempre a punt de ser esgarrat, ser¨¤ vist com mai l¡¯hav¨ªem vist.

Ovidi no s¡¯acaba mai. ?s l¡¯hora que per a Jana comence de veritat.

Dins de les estrelles galtetes vermelles, i un coret petit que fa tic, tic, tic.