¡®El cine¡¯, l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula es pot veure al Lliure de Gr¨¤cia

En el moment prec¨ªs que entrem a la sala, ja comen?a la m¨¤gia. L¡¯escenografia hiperrealista de Sebasti¨¤ Brosa ha convertit el Lliure de Gr¨¤cia en un cinema de prov¨ªncies. Butaques gastades, moqueta vermella i crispetes per terra. Fins i tot l¡¯olor ens transporta a un record de sessi¨® doble i cinema de tarda, en una esp¨¨cie d¡¯Odorama teatral que encantaria a John Waters. Annie Baker va guanyar el Premi Obie de dramat¨²rgia i el Pulitzer de teatre amb The Flick, que en la traducci¨® catalana de Neus Bonilla Benages s¡¯ha quedat en un lac¨°nic El cine. Que el muntatge dirigit per Marilia Samper duri tres hores ¨¦s, precisament, l¡¯encert i la pega de la proposta: s¡¯ha d¡¯anar al Lliure amb ganes de deixar-se impregnar lentament per la hist¨°ria d¡¯aquests tres perdedors amb encant.

La crisi del cinema anal¨°gic, de les grans sales de tota la vida amena?ades per les multisales i el m¨®n digital, casa molt b¨¦ amb les crisis personals de Sam, Avery i Rose, tres joves de Massachusetts que semblen trets d¡¯una pel¡¤l¨ªcula indie dels anys noranta. Annie Baker vol portar l¡¯esperit de Tx¨¦khov al segle XXI, i aix¨° es nota: les pauses llargu¨ªssimes i el ritme tedi¨®s de les primeres escenes poden arribar a incomodar m¨¦s d¡¯un espectador ¨¤vid d¡¯acci¨®. Aqu¨ª no hi trobarem grans drames o girs inesperats, sin¨® que serem espectadors privilegiats, com l¡¯acomodadora del quadre Nova York Movie d¡¯Edward Hopper, d¡¯un fragment de vida dels protagonistes.

?s un plaer veure un elenc que sorpr¨¨n, perqu¨¨ no es tracta dels sospitosos habituals. David Marc¨¦ Tarradas interpreta Sam, un bon home que veu passar la vida davant dels seus ulls mentre neteja les deixalles que deixen els espectadors al seu pas. Sara Diego Boladeras ¨¦s Rose, una jove exc¨¨ntrica amb molta personalitat, la projeccionista a qui li interessen m¨¦s els hor¨°scops que el cinema. I el debutant Ton Vieira Poblet encarna un Avery tendre i llumin¨®s, amb les seves zones fosques, en un encert absolut de repartiment. Dona gust descobrir actors nous, i Vieira sembla haver nascut per a aquest paper.

El cine agradar¨¤ m¨¦s als cin¨¨fils que als teatreros, per la nost¨¤lgia que traspua el seu esperit. Tots endevinem el final, com en les obres de Tx¨¦khov, per¨° aix¨° no fa que sigui menys devastador. El cel¡¤luloide ha mort: visca el cel¡¤luloide.