Sarah Jaffe: ¡°La ideologia de l¡¯amor per la feina ¨¦s una estafa¡±

La periodista Sarah Jaffe (Massa?chusetts, 43 anys) sempre escoltava la mateixa hist¨°ria. ¡°Porto escrivint sobre la feina durant la major part de la meva carrera. I constantment es repetia el relat de gent que havia arribat a la seva feina somiada i de sobte descobria que les condicions eren terribles: treballaven un mili¨® d¡¯hores a la setmana, no descansaven, no cobraven gaire i s¡¯havien traslladat potser a una ciutat cara que no es podien permetre¡±, explica a trav¨¦s d¡¯una videotrucada des de Londres aquesta reportera, de les primeres que va informar sobre Occuppy Wall Street o Fight per 15$ (el moviment que reclama un salari m¨ªnim federal de 15 d¨°lars als Estats Units) i que ha treballat per a publicacions com The Washington Post o The Atlantic.

Qu¨¨ est¨¤ passant amb la feina? Com ¨¦s de diferent tot plegat respecte d¡¯altres per¨ªo?des? Les respostes a aquestes preguntes es poden trobar a La feina no t¡¯estimar¨¤ (Ara Llibres, traducci¨® de Pau Gros), un assaig que posa context hist¨°ric i so?cial sobre per qu¨¨ ens hem oblidat tan de pressa d¡¯aquell ¡°vuit hores per dormir, vuit per treballar i vuit per viure¡± i hem acabat enfangats en una cultura laboral que s¡¯ha apropiat de la nostra identitat, esgotant-nos i mantenint-nos a?llats de la resta.

Pregunta. Ens han enganyat fent-nos creure que haur¨ªem d¡¯estimar la nostra feina?

Resposta. Aquesta idea fa que la feina sigui la seva pr¨°pia recompensa. I si ho ¨¦s, llavors no hem d¡¯obtenir cap pensi¨®. No l¡¯hem de deixar. No cal que rebis un sou decent. No cal que tinguis temps lliure. No has de tenir horaris laborals raonables. Si estimes la teva feina, hauria d¡¯encantar-te fer la teva feina tot el temps. Aquesta pressi¨® et far¨¤ treballar tothora, per¨° ens fan creure que ho estem fent per nosaltres mateixos. La ideologia de l¡¯amor per la feina ¨¦s una estafa.

P. Afirma que el neoliberalisme ha pervertit la noci¨® de llibertat. Ara pensem que nom¨¦s serem lliures gr¨¤cies a la feina que fem.

R. La idea de no treballar ¨¦s impensable. Sembla que no puguem q¨¹estionar-la. A una persona no se li permet pensar en viure sense treballar i tenir una vida decent. En aquest escenari, el millor que pots imaginar ¨¦s que t¡¯agradi la teva feina. Dedicar el teu temps a fer alguna cosa que t¡¯agradi. Per¨°, de nou, la majoria de nosaltres que hem arribat a les nostres anomenades ¡°feines somiades¡±, ens adonarem que ¨¦s feina, ¨¦s esgotadora i ¨¦s cansada.

P. Els treballadors d¡¯aquestes feines somiades, a la gig economy, tampoc fan exactament el que els agrada. Sovint, acomoden la seva creativitat al sistema.

R. La casa on soc ara, a Londres, ¨¦s d¡¯un amic il¡¤lustrador. Fa c¨°mics. Aix¨ª que em miro les seves coses aqu¨ª i penso: ¡°D¡¯acord, dibuixaries aix¨° si alg¨² no et pagu¨¦s per il¡¤lustrar aquesta hist¨°ria? Quin tipus d¡¯art faries si no t¡¯haguessis de preocupar que alg¨² et pagu¨¦s per aix¨°? Quin tipus de llibre escriuria jo si no hagu¨¦s de conv¨¨ncer alg¨² que hi guanyaria diners?¡± El que ¨¦s realment impensable ¨¦s que tinguem temps a les nostres vides per fer el que ens agradi, i no trobar una manera de monetitzar-ho.

P. Diu que si el sistema funciona ¨¦s per la noci¨® essencialista que l¡¯amor ¨¦s la feina natural de les dones.

R. En les economies postindustrials els llocs de treball m¨¦s grans i de m¨¦s creixement s¨®n el treball de cures. Tant a l¡¯atenci¨® domicili¨¤ria, la infermeria i l¡¯atenci¨® sanit¨¤ria. Aquests van ser els llocs de treball que van cr¨¦ixer m¨¦s r¨¤pidament als Estats Units. Es paga molt poc. S¡¯ha pressuposat que una mena d¡¯homes no poden o no faran aquestes feines. Si aquesa feina s¡¯est¨¤ professionalitzant, ¨¦s perqu¨¨ les dones estan sent empeses al lloc de treball i estan fent alguna versi¨® de la feina que s¡¯espera que facin a casa. Fa cent anys hi havia molts menys hospitals i moltes menys infermeres. I la major part d¡¯aquesta feina la feien mares i ¨¤vies, a casa.

¡°Que et paguin pel que fas i tenir bones condicions laborals no ¨¦s per a gent mandrosa. ?s una feina justa¡±

P. Si alg¨² estava malalt, se n¡¯ocupaven perqu¨¨ el marit era qui treballava.

R. S¨ª, aquests llocs de treball s¡¯han convertit en una esp¨¨cie de nova economia assalariada. No pas perqu¨¨, de nou, com diu la hist¨°ria que se¡¯ns vol explicar, les dones volguessin anar a treballar perqu¨¨ volien tenir carreres grans i emocionants. La majoria de dones que formen part de la for?a de treball s¨®n dependentes amb un somriure perenne, ensenyen a nens, exerceixen la infermeria, fan atenci¨® sanit¨¤ria a la llar o tenen cura de criatures. La hist¨°ria que les dones faran la feina per amor est¨¤ realment incrustada en tots aquests tipus de treball. Quan vaig llegir sobre com es va formar el sistema educatiu als Estats Units, quan van comen?ar a muntar un sistema escolar, r¨¤pidament es van adonar que seria car contractar homes per fer l¡¯ensenyament. Per¨° si es contractaven dones, b¨¦, les dones s¨®n naturalment bones amb els nens, no? Aquesta hist¨°ria permet construir el sistema d¡¯escoles p¨²bliques i que costi el que els pol¨ªtics homes consideraven una quantitat raonable de diners.

P. A TikTok s¡¯ha popularitzat l¡¯etiqueta de lazy job girls, noies que defensen tenir feines que requereixen formaci¨® universit¨¤ria, que cobren b¨¦, encara que no es faran milion¨¤ries, per¨° amb responsabilitat limitada i poc estr¨¨s.

R. ?s curiosa aquesta sem¨¤ntica amb la del quiet quitting (renunciar en silenci). Que et paguin pel que fas i tenir bones condicions laborals no ¨¦s per a gent mandrosa. ?s una feina justa. Aquesta evoluci¨® de la concepci¨® de la feina em sorpr¨¨n. Hem passat del work to rule, la vaga de zel ¡ªl¡¯acci¨® sindical industrial que proclamava fer exactament la feina per la qual et pagaven i que va provar que el sistema no podia funcionar amb aquestes condicions, perqu¨¨ la producci¨® s¡¯alentia o es paralitzava¡ª, a tenir aquestes nocions individuals que si fas la feina per la qual et paguen, ets mandrosa.