El comen?ament del final o el final del comen?ament?

Ja hem estat aqu¨ª abans i probablement hi serem de nou. La ret¨°rica pol¨ªtica centrada en una amena?a a la unitat d¡¯Espanya, combinada amb protestes importants al carrer. Tot aix¨° desemboca en ansietat entre els sectors conservadors, que consideren que el govern d¡¯Espanya (d¡¯Espanya!) ha establert un acord amb els seus enemics per desfer un pa¨ªs que suposadament ha estat unit durant dos mil anys. ?s clar que aquesta visi¨® catastrofista es pot trobar en ¨¨poques anteriors, com el Desastre de 1898, 1907, la Mancomunitat, la Generalitat republicana i fins i tot en el per¨ªode de l¡¯Estatut de 2006-2010. Tot i que no ¨¦s un cas singular, i com a fenomen pol¨ªtic ¨¦s cada vegada m¨¦s freq¨¹ent, podem afirmar que l¡¯Espanya conservadora i nacionalista t¨¦ un problema arrelat en distingir entre l¡¯aparen?a i la realitat. Qualsevol observador raonable de Catalunya podria afirmar que la independ¨¨ncia catalana ¨¦s menys probable ara que en cap moment dels ¨²ltims 10 anys. Tot i aix¨ª, en un moment d¡¯ansietat creixent pel canvi clim¨¤tic, el bombardeig d¡¯Israel a Gaza, la continuaci¨® de la guerra a Ucra?na i poques perspectives futures per als joves, ¨¦s la unitat talism¨¤nica d¡¯Espanya el que ha portat la dreta al carrer.

Que la q¨¹esti¨® de Catalunya no t¨¦ una soluci¨® f¨¤cil es reflecteix de manera contundent en l¡¯acord entre Junts i el PSOE, signat el novembre del 2023. Explicar els or¨ªgens d¡¯un conflicte que el 2017 va generar la pitjor crisi pol¨ªtica d¡¯Espanya des del febrer del 1981 no ¨¦s f¨¤cil. Hi ha m¨¦s de 500 llibres escrits sobre el Proc¨¦s, de qualitat i utilitat variables, tot i que encara n¡¯hi ha sorprenentment pocs sobre la perspectiva de Madrid. L¡¯acord ¨¦s inusual, en primer terme per par¨¤metres que tendeixen al gen¨¨ric i l¡¯anecd¨°tic, i per les declaracions i interpretacions paral¡¤leles de Junts i el PSOE sobre la realitat pol¨ªtica. La paraula ¡°hist¨°ric¡± apareix cinc vegades al document, i podem estar segurs que aquesta refer¨¨ncia prov¨¦ del costat catal¨¤ de les negociacions. I aquesta ¨¤rea de l¡¯acord ha rebut poca atenci¨®. Junts, que actua com si fos representant de tot Catalunya (Jordi Pujol 2.0), afirma que el conflicte pol¨ªtic contemporani t¨¦ les seves arrels en la p¨¨rdua de sobirania catalana el 1714. Alguns han preguntat: per qu¨¨ el 1714 i no el Comprom¨ªs de Casp? Per¨° la fi d¡¯una dinastia mon¨¤rquica catalana, tot i que m¨¦s tard es va presentar com un gran trauma nacional en la historiografia rom¨¤ntica, seria m¨¦s dif¨ªcil d¡¯explicar com a part d¡¯un projecte republic¨¤ catal¨¤ contemporani per a la independ¨¨ncia. La ideologia nacionalista sempre implica un proc¨¦s de selecci¨® i descartament. El 1714 est¨¤ arrelat en la mem¨°ria hist¨°rica catalana com el moment en qu¨¨ va ser destru?da la identitat pol¨ªtica de Catalunya. No obstant aix¨°, el 1714 no va ser marcat com un esdeveniment rellevant i la reinterpretaci¨® del significat del 1714 ¨¦s un fenomen que es construeix m¨¦s endavant, al segle XIX. De manera significativa, el 1812, vint representants de Catalunya van assistir a les Corts de Cadis. Buscaven defensar antics privilegis, i les seves demandes no es van formular en cap sentit nacional catal¨¤ que puguem entendre avui.

Un observador raonable podria afirmar que la independ¨¨ncia ¨¦s menys probable ara que en cap moment dels ¨²ltims

Com a la resta d¡¯Europa, ser¨¤ l¡¯auge del nacionalisme el que crear¨¤ una narrativa de difer¨¨ncia i revifament nacional. Tamb¨¦ es desenvolupar¨¤ una cultura de la commemoraci¨®. La columna de Nelson al centre de Londres no es va erigir fins gaireb¨¦ 40 anys despr¨¦s de la batalla que commemora, el 1805. Fins i tot Joana d¡¯Arc va haver d¡¯esperar fins al 1855 per tenir la seva est¨¤tua com a figura nacional francesa. En un proc¨¦s paral¡¤lel, no seria fins a la segona meitat del segle XIX que es va comen?ar a reinterpretar el setge de Barcelona del 1714 en la imaginaci¨® nacional catalana. A mitjans de la d¨¨cada de 1860, es van escriure poemes sobre els defensors heroics del 1714. No va ser fins al 1886 que es va dur a terme la primera commemoraci¨® organitzada de l¡¯11 de setembre, seguida, dos anys m¨¦s tard, de la construcci¨® d¡¯un monument per commemorar Rafael Casanova. A mesura que el nou moviment nacional catal¨¤ creixia a la darrera part del segle, la hist¨°ria del 1714 es va emmarcar cada vegada m¨¦s com una de resist¨¨ncia heroica contra Espanya. Contra tot pron¨°stic, els catalans havien mantingut a ratlla oponents molt superiors. Al final del segle, trobem socialment constru?t el poble catal¨¤ com un subjecte pol¨ªtic, una categoria que m¨¦s tard es consolida en la vida pol¨ªtica del territori i ¨¦s utilitzada per actors pol¨ªtics. Com a part d¡¯una perspectiva canviada sobre el 1714, en el discurs d¡¯inauguraci¨® de la Mancomunitat el 1914 s¨ª que es fa refer¨¨ncia a la data, afirmant que era la primera vegada des de llavors que Catalunya tornava a governar-se a si mateixa. ?s responsabilitat de les organitzacions pol¨ªtiques patri¨°tiques, des de l¡¯ANC fins a la CUP, articular l¡¯expressi¨® pol¨ªtica del poble catal¨¤ com a entitat unificada. Aix¨ª doncs, el 1714 ¨¦s especialment important perqu¨¨ celebra el sacrifici que va contribuir a engrandir la naci¨® i mantenir l¡¯orgull nacional. I tamb¨¦ proporciona l¡¯origen hist¨°ric del terme bofifler, aquells tra?dors menyspreables que van minar la lluita nacional.

Deixant de banda el context hist¨°ric, l¡¯acord entre el PSOE i Junts ¨¦s un document de reconciliaci¨® i un intent de nou comen?ament. ?s tamb¨¦ important internament perqu¨¨ permet assolir un desig profund de bona part de la societat catalana: el reconeixement. Hem reflectit aqu¨ª la formulaci¨® cl¨¤ssica de la ci¨¨ncia pol¨ªtica: veu o sortida. Tant en un sentit simb¨°lic com en un sentit real, la veu de Catalunya ser¨¤ important per a la vida pol¨ªtica espanyola en els pr¨°xims anys. Tot i aix¨ª, ja que Junts ¨¦s un partit faccional inestable de la manera que el PSOE no ho ¨¦s, resulta essencial que l¡¯acord (tot i ser pragm¨¤tic en realitat) sigui vist com una oferta als veritables creients de la independ¨¨ncia.

El prop¨°sit pol¨ªtic de l¡¯acord ¨¦s m¨¦s clar i menys ambigu en el cas del PSOE. A cert nivell, el document simplement respon al clar desig de Pedro S¨¢nchez i del PSOE de mantenir el poder i plasma el preu pol¨ªtic que era necessari pagar a Junts i Puigdemont per aconseguir-ho. No hem de veure el PSOE com si s¡¯hagu¨¦s convertit de la nit al dia en un partit federal. Simplificant, amb una aritm¨¨tica electoral diferent el juliol del 2023 haur¨ªem vist un acord molt diferent. Malgrat la mobilitzaci¨® pol¨ªtica en contra de l¡¯acord, el PSOE ha pagat un preu comparativament baix per la domesticaci¨® de la q¨¹esti¨® catalana. Tot i aix¨ª, la q¨¹esti¨® catalana no pot simplement desapar¨¨ixer. Si un futur govern conservador arrib¨¦s al poder a Madrid, potser coincidint amb una crisi econ¨°mica, els aspectes irresolubles de la q¨¹esti¨® catalana podrien tornar a ser font de gran disrupci¨®. Seran els desenvolupaments a Madrid els que determinaran si aquest nombre significatiu de descontents a Catalunya pot cr¨¦ixer novament o si continuem pel cam¨ª d¡¯una estabilitat comparativa. La voluntat establerta del poble catal¨¤ encara ha de ser determinada.