La felicitat de no acabar una s¨¨rie

Netflix m¡¯ha enviat un correu recordant-me que tenia pendent d¡¯acabar The Crown. M¨¦s que una gentilesa per a un desmemoriat, ¨¦s una maniobra de m¨¤rqueting perqu¨¨ la s¨¨rie no perdi un espectador a mig cam¨ª. Per¨° l¡¯abandonament de s¨¨ries per una part del p¨²blic no ¨¦s tan estrany, i ho saben. L¡¯acumulaci¨® hipertr¨°fica d¡¯estrenes pot generar ansietat ¡ªi si m¡¯estic perdent un t¨ªtol molt millor?¡ª, a m¨¦s d¡¯incrementar l¡¯exig¨¨ncia de l¡¯espectador perqu¨¨ la s¨¨rie satisfaci les expectatives que tenia o li proposaven els il¡¤lusionants, hiperb¨°lics, anuncis que havia vist. Evidentment, he abandonat la darrera temporada de The Crown i, malgrat l¡¯av¨ªs, no l¡¯acabar¨¦. I aix¨° que es tracta d¡¯un t¨ªtol respectable i del qual he gaudit tot veient que l¡¯epis¨°dica duresa en el tractament de la reina ¡ªque interposa una suposada obligaci¨® reial a qualsevol necessitat fami?liar¡ª estava calculadament pensada per entronitzar la bona imatge del pr¨ªncep Carles. Se¡¯l presenta amb idees pr¨°pies i desobedient amb el govern. Per exemple, a la cerim¨°nia d¡¯investidura com a pr¨ªncep de Gal¡¤les. La darrera temporada, els tres cap¨ªtols que he vist, tenen un to decebedor, massa proper a la premsa rosa. No l¡¯enyoro i estic satisfet d¡¯haver-ho deixat.

Edith Warton, parlant de llibres, criticava el ¡°lector mec¨¤nic¡± que no ¨¦s capa? de discernir si paga el tret acabar o no acabar un llibre i se¡¯ls empassa tots sencers. I quan els acaba tampoc no sap donar-ne valoracions convincents. Indubtablement, abandonar una s¨¨rie t¨¦ els seus perills. El principal, el de ser injust amb l¡¯evoluci¨® d¡¯un treball. M¡¯hauria passat, per exemple, amb la s¨¨rie de Berto Romero El otro lado (Movistar+). Les primeres escenes retarden excessivament l¡¯aparici¨® del nucli de la pe?a: el negoci i la manca, o no, d¡¯¨¨tica dels xous sobre fen¨°mens paranormals i el silenci protector del protagonista, un membre amb remordiments d¡¯aquesta col¨°nia de paparazzis del m¨¦s enll¨¤, per no perjudicar una v¨ªctima d¡¯una determinada situaci¨® matrimo?nial. Gran final.

En altres ocasions, per¨°, et penedeixes d¡¯haver tingut la paci¨¨ncia d¡¯arribar a la darrera escena. La s¨¨rie australiana The Newsreader (Filmin, Cosmo) va tenir una bona primera temporada. Parla de periodisme televisiu i fa un joc cl¨¤ssic: combinar en l¡¯argument una not¨ªcia (Txern¨°bil, la sida...) i la seva cobertura. I ho feia b¨¦. Situada en els anys vuitanta del segle XX, fins i tot el llenguatge narratiu de la s¨¨rie t¨¦ uns aires vintage. A la segona temporada, per¨°, la intriga sentimental guanya al tractament dels conflictes professionals. Tamb¨¦ aqu¨ª trobem que, de vegades, callar ¨¦s una conducta m¨¦s period¨ªstica del que sembla. Per¨° la hist¨°ria principal consisteix a esbrinar si la parella protagonista continuar¨¤ junta presentant les not¨ªcies i igualment junta al llit.

I una s¨¨rie que probablement no acabar¨¦ ¨¦s Berl¨ªn. Em vaig divertir amb La casa de papel, i la convicci¨® que posaven els actors a l¡¯hora de viure aquella perip¨¨cia et feia acceptar llindars de versemblan?a exagerats. En el cas de Berl¨ªn, diria que el to desmesurat de com¨¨dia un punt estripada s¡¯ha imposat als actors, perqu¨¨ resulta molt dif¨ªcil demanar convicci¨® quan el personatge principal, cervell d¡¯un robatori de dificil¨ªssima artesania, est¨¤ poc atent a la feina per culpa d¡¯un enamorament sobtat, amb unes t¨¨cniques de seducci¨® tan incre?bles com les del robatori. Una cosa semblant passar¨¤ amb 30 monedas, d¡¯?lex de la Iglesia. S¨®n moltes racions de gore ir¨°nic, divertit fins i tot. Tantes que enllarden la salsa.

Comen?o a apreciar s¨¨ries amb cap¨ªtols autoconclusius, on en cada episodi canvien el repartiment, l¡¯argument... tot. Per exemple, ¡®I¡¯m Ruth¡¯, de la s¨¨rie I¡¯m (Cosmo, Movistar). Un recital de Kate Winslet i la seva filla, Mia Threapletonl, en una hist¨°ria de tensi¨® materno?filial.