Rick Rubin: ¡°Mantenir-se en el present ¨¦s l¡¯¨²nica manera de crear¡±

Rick Rubin est¨¤ considerat per molts el guru de la m¨²sica del canvi de segle: ha produ?t Johnny Cash, Red Hot Chili Peppers, Jay Z o Adele, entre molts, molts altres. Guanyador de vuit Grammys, ha treballat hip-hop, rock, metal i pop. Despr¨¦s de 40 anys de carrera, Rubin desplega en 400 p¨¤gines tot el que ha apr¨¨s a l¡¯estudi de gravaci¨®. L¡¯acte creatiu: una manera de ser (Kultrum, amb traducci¨® de Mart¨ª Sales) no s¨®n unes mem¨°ries, i, de fet, amb prou feines s¡¯hi esmenten noms propis ni encara menys can?ons, per¨° respon a un seguit de preguntes inc¨°modes per als que vivim a l¡¯altra banda de l¡¯escenari: com pensa un artista? Com treballa? Com pot millorar? Certament, el lector no hi trobar¨¤ refer¨¨ncies ni explicacions al voltant dels seus ¨¤lbums preferits, sin¨® una finestra oberta al pensament d¡¯alg¨² que ha dedicat tota la seva vida a l¡¯art. Entre exercicis pr¨¤ctics, reflexions po¨¨tiques i an¨¨cdotes personals, Rubin ens convida a deixar les ulleres de mel¨°man per entrar amb ell en el m¨®n de la creaci¨®.

Com neix L¡¯acte creatiu: una manera de ser? Hi ha una idea de llegat?

Sentia que calia escriure un llibre sobre com fer coses. Sobre com crear. El meu objectiu era compartir tot all¨° que he vist que passa dins l¡¯estudi de gravaci¨®. M¨¦s que deixar un llegat, m¡¯obsessionava la idea de compartir.

El llibre comen?a amb una afirmaci¨®: ¡°Tothom ¨¦s creatiu¡±.

Quan vaig plantejar el llibre, pensava que em dirigiria a m¨²sics i artistes, per¨° a mesura que anava escrivint m¡¯adonava que ¡°crear¡± anava m¨¦s enll¨¤ de ¡°fer¡±. El simple fet d¡¯existir comporta petits gestos constants de creaci¨®, i de cap manera ho podia limitar a l¡¯estudi, ni tan sols a l¡¯art. Com m¨¦s hi pensava, m¨¦s sabia que el llibre havia de ser per a tothom. L¡¯acte creatiu: una manera de ser no ¨¦s un manual, ¨¦s una invitaci¨®.

Coneixent la seva carrera, el lector podria esperar una allau de tecnicismes, noms propis i conceptes musicals, per¨°, sense anar m¨¦s lluny, els primers cap¨ªtols se centren en la idea de ¡°reaprendre¡± a ser conscients.

Nom¨¦s podia comen?ar aix¨ª. Vivim entomant informaci¨® constantment i ens estem acostumant a ignorar tot all¨° que considerem ¡°soroll¡±. Com decidim qu¨¨ ¨¦s soroll? Nosaltres no som l¡¯origen de res, tot el que creem neix d¡¯aquesta informaci¨® que anem col¡¤leccionant. Si deixem fora tot el que no hem triat nosaltres, ens limitem. Som m¨¦s aviat un vehicle: connectem elements, en canviem el punt de vista, ho combinem amb altres experi¨¨ncies¡­

Ha esmentat la import¨¤ncia de ¡°compartir¡±. Hi ha una idea de col¡¤lectiu, en la creaci¨®?

Potser. Alguns artistes aconsegueixen acostar-s¡¯hi, d¡¯altres ni ho busquen. De totes maneres, tots participem d¡¯aquest ¡°tot¡±, digue-li univers si vols, i del seu desenvolupament en forma de cultura. I ho fem, conscientment o no, fixant-nos en el que passa dins nostre quan rebem informaci¨® de fora. ?s un acte solitari, per¨° si cada un de nosaltres es fixa en el seu interior i ho comparteix, al final s¨ª que es teixeix un ¡°tot¡±.

Per qu¨¨ ho fem, aix¨°?

L¡¯autoexpressi¨® ¨¦s clau en la naturalesa humana. ?s una manera de dir: aquesta ¨¦s la meva experi¨¨ncia del m¨®n, com ¨¦s la teva? Compartir tot aix¨° neix d¡¯un impuls del desig d¡¯entendre. ?s un instint, per¨° d¡¯aquesta manera acomplim una funci¨® conscient. ?s per aix¨° que el millor que podem fer ¨¦s, simplement, preocupar-nos de ser la versi¨® m¨¦s aut¨¨ntica de nosaltres mateixos. Anar de la individualitat al tot, no a la inversa. Tamb¨¦ ¨¦s la millor oportunitat que tenim de fer art. Buscar un ¡°jo¡± veritable, perqu¨¨ ressoni en algun ¡°nosaltres¡±. I quan dic veritable no vull dir correcte, all¨° que has de ser, sin¨® un exemple veritable, honest, de la nostra experi¨¨ncia interior.

El millor que podem fer ¨¦s, simplement, preocupar-nos de ser la versi¨® m¨¦s aut¨¨ntica de nosaltres mateixos

Aix¨ª, ¨¦s m¨¦s important el proc¨¦s, l¡¯impuls de la creaci¨®, que el que en resulta?

Al llibre poso com a exemple el cas de l¡¯entrenador de b¨¤squet John Wooden, que inclo?a posar-se b¨¦ els mitjons i cordar-se les sabates d¡¯una manera determinada com a part de l¡¯entrenament. Potser nosaltres nom¨¦s entenem els punts al marcador i les jugades brillants, per¨° l¡¯entrenador Wooden sabia que els detalls que precedeixen els punts i les jugades s¨®n all¨° que els fan possibles. Quan tots els jugadors s¨®n d¡¯alt nivell, unes sabates mal cordades poden marcar la difer¨¨ncia.

En canvi, quan pensem en l¡¯artista i l¡¯acte creatiu, hi pensem sobretot des de la posteritat.

Crec que ser conscients del present i mantenir-nos-hi ¨¦s l¡¯¨²nica manera d¡¯existir en el m¨®n creatiu. Qualsevol pensament sobre el futur, sobre la recepci¨®, la posteritat¡­ pot acabar rosegant l¡¯anhel pur de la creaci¨®. Si et planteges un resultat, acabes pensant en perspectives que ja no s¨®n la teva, en criteris aliens, i acabes dubtant de tu mateix. Quan creem no hi ha manera de saber qu¨¨ ¨¦s bo m¨¦s enll¨¤ del que sentim en aquell moment, o sigui que si sents alguna cosa, si decideixes perseguir alguna cosa, no has de concebre cap autoritat superior a la teva per modular un desig que ¨¦s teu. Una cosa que escric al llibre, i que ara em fa certa gr¨¤cia dir en veu alta, ¨¦s que el p¨²blic sempre ¨¦s al final, quan parlem de creaci¨®.

Aleshores, tamb¨¦ t¡¯has de saber a?llar del m¨®n, per crear?

Hi ha una mica de fe, en la creaci¨®. Has de crear pensant que el que fas val la pena per si sol, independentment de si hi ha p¨²blic o no. Has de creure en la m¨¤gia. Un cop acabat, l¡¯¨²nic que pots fer ¨¦s suposar que, amb sort, alg¨² hi connectar¨¤ de la mateixa manera que hi has connectat tu. Ara b¨¦, si agrada a tothom segurament ¨¦s que no has anat prou lluny.

Arribar a l¡¯¨¨xit, passar de crear a ser artista, ¨¦s una combinaci¨® de talent, sort i perseveran?a, un desig irrefrenable

El llibre t¨¦ un to molt espiritual, per¨° alhora cont¨¦ un munt d¡¯exemples i exercicis extremament pr¨¤ctics. Com conviuen espiritualitat i disciplina, en la creaci¨®?

S¡¯ajuden l¡¯una a l¡¯altra. La disciplina ¨¦s una part molt important de tota pr¨¤ctica espiritual, i jo concebo la creaci¨® com un acte espiritual. He dedicat la meva vida a la creaci¨®, hi penso cada dia, tot el dia. Aquest ¨¦s el comprom¨ªs d¡¯una vida art¨ªstica, de la manera de ser que explico al llibre. Caminant, menjant, conversant¡­ no deixo mai de cercar connexions, d¡¯observar, de mantenir aquest estat de consci¨¨ncia que em permet recollir les llavors que podr¨¦ convertir en art. En el moment no s¨¦ mai si serviran o no, per¨° l¡¯estat de consci¨¨ncia que em permet observar-les ¨¦s el que genera l¡¯espai necessari per crear.

La creaci¨® tamb¨¦ ¨¦s un joc d¡¯atzar?

L¡¯atzar ¨¦s un fenomen meravell¨®s de viure. Ho he vist sovint a l¡¯estudi de gravaci¨®. Malgrat l¡¯atzar, per¨°, sempre hi ha una tria. ?s una altra manera d¡¯arribar al mateix lloc. Quan creem el que fem ¨¦s buscar pistes per resoldre una rondalla.

Fa poc, Serj Tankian (System of a Down) explicava en una entrevista que, per a la gravaci¨® de Chop Suey, va acabar fent servir una frase d¡¯un llibre escollit a l¡¯atzar.

Est¨¤vem treballant al soterrani de casa meva i, quan vam arribar al pont de la can?¨®, res no funcionava. En Serj tenia una idea mel¨°dica, per¨° no quadrava amb la lletra. Vam anar a la biblioteca i li vaig fer agafar un llibre qualsevol, obrir una p¨¤gina i assenyalar una frase, i aix¨ª va sortir el fam¨®s pont que coneix tothom: ¡°father into your hands I commend your spirit¡±. Aquest gest absurd va acabar sent el punt central de la can?¨®, i quan l¡¯escolto tants anys despr¨¦s em continua emocionant. Gaireb¨¦ sento que haur¨ªem de citar l¡¯Univers com a cocreador. ?s per aix¨° que sempre defensar¨¦ que cal parar atenci¨® constantment, a tot arreu, tamb¨¦ fora de l¡¯estudi o on sigui que treballis. Hi ha llavors per a l¡¯art arreu. Alguns projectes creixen i floreixen gaireb¨¦ com si fossin plantes salvatges. Quan fas les coses b¨¦, l¡¯art es torna inevitable.

L¡¯an¨¨cdota de Chop Suey ¨¦s nom¨¦s un exemple d¡¯una llarga carrera treballant amb tota mena de m¨²sics. Existeix una ess¨¨ncia de l¡¯artista?

Una cosa que he pogut observar ¨¦s que no ¨¦s mai q¨¹esti¨® de talent nom¨¦s. Hi ha molta gent amb talent que no acaba fent res. Arribar a l¡¯¨¨xit, passar de crear a ser artista, ¨¦s una combinaci¨® de talent, sort i perseveran?a, un desig irrefrenable. La llibertat que els artistes troben en la creaci¨® ¨¦s contagiosa, i per aix¨° ens commouen encara que no haguem viscut el mateix que ells. El desig veritable ¨¦s contagi¨®s. Per exemple, la m¨²sica country del meu pa¨ªs. Encara que no siguis d¡¯aquelles terres ni hagis viscut res del que explica aquesta m¨²sica, la tristesa que t¨¦ ressonar¨¤ amb tu, perqu¨¨ n¡¯haur¨¤s viscut l¡¯ess¨¨ncia d¡¯una altra manera. Ho veus? Tornem a aquesta idea de la individualitat que connecta al tot.