110 euros bruts

Quedaven pocs dies pel dinar de Nadal quan un company de feina deia que el celebraria al menjador de casa seva, i que serien uns trenta. S¨ª que deus pagar lloguer, amb una casa tan gran, vaig deixar anar, presa d¡¯un impuls des?ubicat. La resposta, per¨°, no va venir en forma de xifres sin¨® de paternalisme. Ets tan millenial, em va dir, sentenciant. Amb tanta crisi, veieu la pasta per totes bandes.

Si s¡¯ha normalitzat la indiscreci¨® a l¡¯hora de preguntar pel sou no ¨¦s per deixadesa dels nostres progenitors, dedicats en cos i ¨¤nima que la pol¨ªtica i els diners no es colessin en les interaccions. La seva insist¨¨ncia en l¡¯autocensura tenia sentit en una ¨¨poca en qu¨¨ regnava la falsa mod¨¨stia, perqu¨¨, a la fi, qui vivia c¨°modament era perqu¨¨ s¡¯ho havia muntat b¨¦, no com els funcionaris, masoques que havien triat el cam¨ª feixuc podent haver sigut paletes amb les butxaques plenes. En canvi, ara que vivim en uns temps en qu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil con¨¨ixer un siam¨¨s que un jove de quaranta amb una n¨°mina que passi dels mil cinc-cents, parlar de xifres obertament ¨¦s l¨°gic i necessari. Sense tab¨²s ni por de blasfemar: gr¨¤cies a confessar-nos la mis¨¨ria que cobrem, ens atrevim a reivindicar deu euros m¨¦s anuals o descobrim que ens pertocaven uns dies de vacances que ja no podem recuperar.

L¡¯altra cara de la moneda, no tan efica?, ¨¦s la dessensibilitzaci¨® amb qu¨¨ ens relacionem davant de l¡¯obscenitat del capital. L¡¯absurditat monet¨¤ria ¨¦s alhora tan exagerada i tan inaccessible, que quan ens passen per la cara la riquesa ¡ªel 99%, injusta i immerescuda¡ª responem amb una dist¨¤ncia a anys llum de tota protesta sindical. Si veiem un home amb gavardina obrir un malet¨ª ple de bitllets, no anem a buscar gasolina i foc, sin¨® que ens quedem contemplant-los bocabadats, preguntant-nos si s¨®n de veritat i els podem tocar. Una fredor ¡ªo un mecanisme de superviv¨¨ncia, si no ens en volem responsabilitzar¡ª que explica l¡¯¨¨xit de retrats audiovisuals tan desesperan?adors per a la majoria social com Succession, Exit i Saltburn: s¨®n els que sopen precuinats i no pas llenguado perqu¨¨ ai, ¨¦s massa car, qui s¡¯empassa vint i tants cap¨ªtols de multimilionaris mafiosos que nom¨¦s pensen a invertir en accions, tirar-se escorts i passar la ressaca al jet privat.

En el formidable assaig No siguis tu mateix (Destino, 2022), el fil¨°sof Eudald Espluga reflexiona sobre el terme generacional i apunta que es defineix per un dispositiu social i pol¨ªtic complex, i no pas per nocions tan essencialment estancades com el biologisme o la irrefutabilitat del dest¨ª hist¨°ric. Jo afegiria que ens travessa la p¨¨rdua del sentiment de pertinen?a en general i, en conseq¨¹¨¨ncia, vaguem com ¨¤toms desclassats. En assumir que tenir cal¨¦s ¨¦s una condici¨® que queda fora del nostre abast, el cinisme que carrega la pela no ens regira l¡¯est¨®mac ni ens exigeix reivindicar cap mena de criteri moral. Per¨° si em permeto assenyalar aquesta normalitzaci¨® sup¨¨rflua en la resta, de la qual un sempre acaba formant part, no em queda m¨¦s remei que apel¡¤lar a la pr¨°pia coher¨¨ncia; aix¨ª que faig constar aqu¨ª, per escrit, que per aquesta columna cobrar¨¦ 110 euros. Bruts, per descomptat: perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s el diner i aix¨ª sempre ser¨¤.