TV3, una festa d¡¯aniversari casolana

Ara fa quaranta anys que TV3 va iniciar les emissions regulars. En un programa d¡¯aniversari corporatiu ja cal imaginar que hi haur¨¤ una bona dosi d¡¯endog¨¤mia i cofoisme. I aix¨ª va ser. 40 anys i una nit va fer una mirada retrospectiva -quasi no es va parlar de futur- basada en el personal de la casa. Albert Om va portar la cosa de manera ¨¤gil i planera, per¨° hi va haver massa racions del mateix xarop: estad¨ªstica recreativa (les 50 vegades que s¡¯ha repetit Mr. Bean o les 16.358 que ha sortit Tom¨¤s Molina als TN, per¨° res sobre costos, productores m¨¦s estimades...), anecdotari i floretes entre col¡¤legues. Una festa simp¨¤tica, per¨° primeta i casolana.

Van comen?ar amb un deepfake de Pepe Rubianes. Figura que fa 40 anys TV3 va gravar amb ell un programa que no es va emetre. Un mon¨°leg del gran Pepe Rubianes, barrejant catal¨¤ i castell¨¤, posant a caldo feixistes i assimilats, divertidament obsc¨¨. Que la primera brometa de la nit sigui sobre la censura interna fa rumiar. Una enredada que no calia. Els mitjans de comunicaci¨® no poden fer massa xerinola amb les confusions que pot fabricar la IA. I era un engany cruel el de fer dir a aquest Rubianes que li agradaria ser a TV3 quan aquesta fes 40 anys.

La gent del Pol¨°nia va salvar el merescut recordatori als professionals que ja no hi s¨®n amb un homenatge fraternal, no gens ploramiques, que fugia de la necrol¨°gica amb ¡®El Cants dels Ocells¡¯. En directe o en diferit (Josep Cun¨ª o Susana Griso) va sortir molta gent. A Joaquim Maria Puyal se¡¯l va mencionar, per¨° hauria estat just dedicar un boc¨ª m¨¦s solemne al seu llegat professional. Cal dir el mateix en el cas de Jaume Figueras i, segurament, d¡¯altres que jo tamb¨¦ oblido.

TV3 est¨¤ en la persecuci¨® de la clientela infantil i juvenil amb l¡¯oferta a la plataforma 3cat o amb l¡¯estrena d¡¯una s¨¨rie sobre una colla adolescent de col¨°nies amb molta m¨²sica i euf¨°ria. Carlos Cuevas deman¨¤, per¨°, atenci¨® al jovent creador i no pensar en aquesta poblaci¨® nom¨¦s per engreixar l¡¯audi¨¨ncia. I la cultura? No n¡¯hi ha prou amb espais d¡¯agenda. Cultura no vol dir, nom¨¦s, parlar de les estrenes de cine o de les novetats editorials, tamb¨¦ ho ¨¦s indagar en formats televisius (cosa que TV3 havia fet), en aproximacions no rutin¨¤ries, en impulsar el risc est¨¨tic. Fer teatre no vol dir programar, en festius assenyalats, comedietes. D¡¯aix¨° no se¡¯n va parlar.

TV3, aix¨° s¨ª, sempre ha tingut una determinada eleg¨¤ncia. No ha practicat, llevat d¡¯errors cridaners, els g¨¨neres m¨¦s barroers que alimenten altres graelles de televisions generalistes. Per¨°, com va dir-me, fa anys, un alt directiu de la casa: no ¨¦s que el teleespectador catal¨¤ no es miri aquests programes (ho fa en altres emissores), ni que no es facin per obedi¨¨ncia a un model exemplar de televisi¨® p¨²blica. Senzillament ¨¦s que el teleespectador catal¨¤ no els vol a TV3. Om, sense allargar-se gaire, va apuntar aquesta mateixa teoria. El projecte va cr¨¦ixer en contra de la voluntat del Govern de Madrid, que la volia folkl¨°rica i dom¨¨stica. Un model del qual TV3 va fugir. Al primer Telenot¨ªcies, marcant territori, la not¨ªcia d¡¯obertura ja va ser de l¡¯actualitat internacional. I aquestes circumst¨¤ncies de naixement la van convertir en una pe?a, la m¨¦s moderna, de l¡¯imaginari nacional. I TV3, ¡°la nostra¡±, no es podia embrutir amb ronya audiovisual.

?bviament en quaranta anys tens ocasions d¡¯encertar-la i d¡¯espifiar-la. El paper de la televisi¨® p¨²blica en la normalitzaci¨® d¡¯un catal¨¤ no gens rovellat ¨¦s important, malgrat que aquesta tasca s¡¯entengui err¨°niament, per alguns que pensen que ha d¡¯anar acompanyada d¡¯una barrera infranquejable al castell¨¤. L¡¯actuaci¨® d¡¯Estopa cantant ¡®La raja de tu falda¡¯ va tenir la seva quota d¡¯indignades piulades contra el programa d¡¯aniversari.

D¡¯aquesta festa se¡¯n va fer pr¨¨viament promoci¨® per tots els racons de la graella. Al Col¡¤lapse, amb entrevista al director i una curiosa, divergent, manifestaci¨® de cr¨ªtics sobre qu¨¨ hi troben a faltar a TV3, on passa com al futbol: tots, quasi, creiem que sabem fer alineacions. Tamb¨¦ van insistir en la rememoraci¨® Albert Om i Eloi Vila a Al cotxe. I al Planta baixa es van celebrar els vint-i-cinc anys de La mem¨°ria dels cargols i van dedicar el reportatge a la catifa vermella de quan, aquest dimarts, es va gravar el programa d¡¯aniversari. Al Telenot¨ªcies Comarques van mostrar a l¡¯espai del Temps els senzillets mapes que acompanyaven el malaguanyat Antoni Castej¨®n, que, primer des del circuit catal¨¤ de TVE i despr¨¦s com a titular de TV3, va reintroduir mots com ¡°maregassa¡± o ¡°calamarsa¡±, que ara ja no ens semblen cap llufa pobletana.

La intromissi¨® pol¨ªtica no ¨¦s desconeguda en el seu historial. Des de Jordi Pujol dictant que es tract¨¦s privilegiadament l¡¯agenda del rei Joan Carles perqu¨¨ ves a saber si Catalunya hauria de necessitar-lo (eren altres temps) a la milit¨¤ncia processista desvergonyida en l¡¯¨¨poca m¨¦s engrescada de l¡¯independentisme. Per¨° malgrat el fariseisme que envolta el discurs dels pol¨ªtics sobre la televisi¨® p¨²blica (diuen que volen cultura, per¨° la volen gratis, i demanen audi¨¨ncia, per¨° b¨¤sicament la volen perqu¨¨ es vegin les seves cosetes d¡¯enc¨¤rrec), i malgrat les tristes mis¨¨ries que, inevitablement, hi ha a l¡¯historial de l¡¯emissora, ara que ¨¦s el seu aniversari, el que cal ¨¦s desitjar-li gosadia, imaginaci¨® i¡­ per molts anys.