Ester Xargay, l¡¯¨¦ssera riallera

Hi ha un afluent del Cinca que es diu ?ssera. En aquest hidr¨°nim tan peculiar, Ester Xargay hi va llegir la possibilitat d¡¯una feminitzaci¨® de l¡¯?sser, de l¡¯entitat existent, i va comen?ar a utilitzar la paraula en aquest sentit, ¨¦s a dir, va renovar la vida d¡¯un mot per donar-li un valor que encaixava perfectament amb el bategar del nostre temps i les nostres necessitats, una resignificaci¨® de caire marcadament feminista i reivindicatiu: fins i tot l¡¯ess¨¨ncia del real t¨¦ una versi¨® en femen¨ª, l¡¯¨¦ssera.

Es tracta d¡¯una troballa, d¡¯un mot que va sonar-li a l¡¯orella i (patapam!) hi va esclatar en l¡¯accepci¨® que el cor hi freturava, com un fet totalment natural: va donar a la paraula una nova funci¨® amb valor art¨ªstic i c¨ªvic. ?s una manera de fer hereva de l¡¯objet trouv¨¦, del ready-made de Marcel Duchamp, i que formava part del procedir corrent d¡¯Ester Xargay (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1960-2024), educada a la Fran?a del Maig del 68: ¡°All¨¤ vaig viure les d¨¨cades dels seixanta i setanta, un per¨ªode ben reivindicatiu, revoltat, existencia?lista i sartri¨¤. A aquest entorn sociopol¨ªtic, s¡¯hi afegia un m¨®n educatiu inquiet, que em duia, dia s¨ª, dia tamb¨¦, a La Maison de la Culture de Bourges, un centre experimental de tot, de l¡¯art, de la literatura, del teatre, del cinema, de la m¨²sica...¡±. Aquest p¨°sit feia que certes actituds i plantejaments de l¡¯art contemporani fossin connaturals a la seva persona, li sorgissin amb una espontane?tat quasi ing¨¨nua perqu¨¨ els havia mamat de petita.

L¡¯educaci¨® va complementar-la fent Hist¨°ria de l¡¯Art a Barcelona i fou amb la cr¨ªtica d¡¯art (¡°interpretaci¨® metacr¨ªtica i ultraantropol¨°gica¡±) que comen?¨¤ a escriure. Cre¨¤ revistes com S¡¯Espadell o projectes editorials com Darrere les tanques, i es va llan?ar a fer poesia per vies que es troben amb les arts pl¨¤stiques i audiovisuals. Estirava el joc po¨¨tic cap al joc tipogr¨¤fic o el videopoema amb la facilitat de qui, simplement, aprofita els recursos que t¨¦ a m¨¤. I aix¨ª Ester Xargay esdevingu¨¦ una creadora sense l¨ªmits de disciplina, g¨¨nere o to. I ho fou amb un profund comprom¨ªs per causes concretes.

Sempre alegre, trencava motlles sense viol¨¨ncia estrident o agressiva, amb un ¨ªmpetu entremaliat i fervor¨®s

Llavors va con¨¨ixer Carles Hac Mor i es van fer parella vital i art¨ªstica amb totes les conseq¨¹¨¨ncies. Van traduir plegats, van escriure llibres a quatre mans, van ser l¡¯¨¤nima d¡¯un munt d¡¯actes i projectes que funcionaven an¨¤rquicament organitzats, van teoritzar i desteoritzar, van desaprendre molt i van compartir de tot. ¡°Ella i ell viuen el desig del dret al somni in¨²til, a les envistes d¡¯una po¨¨tica del desvari, de la il¡¤lusi¨®, de les cab¨°ries¡±, deien a Un pedr¨ªs de mil estones (Edicions del M¨¨dol, 1992), una novel¡¤la curios¨ªssima en qu¨¨, ells mateixos autors i protagonistes, trossejaven un cad¨¤ver exquisit.

La seva associaci¨® art¨ªstica i liter¨¤ria fou molt fruct¨ªfera. Hac Mor venia del textualisme i l¡¯art conceptual i ella venia de Fluxus i de John Cage. L¡¯una i l¡¯altre, l¡¯altra i l¡¯un, s¨®n inseparables per entendre una q¨¹esti¨® tan important com ¨¦s l¡¯actitud amb la qual feien i desfeien: ¡°D¡¯un tan ambigu ver¨ª per a benpensants disciplinats, tant els irritables com els indiferents, i joia per als qui creuen en l¡¯humor neutre ¡ªamb comicitat i sense¡ª com a mitj¨¤ seri¨®s de saviesa, tots dos solament n¡¯hem estat els fabricants ¡ªo per ventura ni aix¨°¡±, deien al pr¨°leg del llibre Ep¨ªtom infra nu o no (Pag¨¨s Editors, 1998).

Amb l¡¯Ester hi havia sempre alegria, trencava motlles sense viol¨¨ncia estrident o agressiva, sin¨® amb un ¨ªmpetu entremaliat i fervor¨®s. Podia escriure seguint les formes estr¨°fiques m¨¦s cl¨¤ssiques i m¨¦s constrictives (es va inventar els ¡°haikus ensextinats¡±), per¨° sempre com en un joc, en un esbarjo conscient i labori¨®s que podia desembocar en l¡¯absurd, en una manca de sentit definitiva i atmosf¨¨rica. Aix¨° s¨ª, passant per les idees m¨¦s complexes, seguint elucubracions inesperades i trames de pensament intel¡¤ligents i sensibles i estirabots totalment desacomplexats i extemporanis. Com deia al llibre Trenca-sons (Llibres del Segle, 2002): ¡°I l¡¯art s¡¯esmuny entre els conceptes / que el van creant com a discurs que / torna a ren¨¦ixer amb els dies / comptats amb els dits dels amants de la / pr¨¤ctica de la paradoxa de / tot artista que es compromet a / ser-ho, oh! sigui, de qui mata / el temps com qui mata l¡¯aranya / pel comprom¨ªs vital de fer-ho¡±.