¡®Storytelling¡¯ existencial

En una altra vida vaig grad?uar-me en Estudis de l¡¯?sia Oriental. El gran aprenentatge que hi vaig fer va ser prendre consci¨¨ncia de fins a quin punt la meva occidentalitat ¨¦s una limitaci¨®. Hi penso de vegades quan llegeixo sobre storytelling, perqu¨¨ aqu¨ª estem malaltissament obcecats amb Arist¨°til, i ens oblidem que a altres bandes del m¨®n tenen altres models. El motiu ¨¦s simple: societats diferents amb valors diferents produeixen estructures narratives diferents.

Recordo, per exemple, llegir amb estupor Els viatges del bon doctor Can, de Liu E. D¡¯entrada em va semblar que molts episodis estaven negligentment inacabats i que tot plegat era massa dispers. Fins que vaig entendre que el problema no era el llibre, sin¨® jo, que estava acostumada (aviciada) que m¡¯expliquessin les hist¨°ries de determinada manera. Molt sovint les ficcions japoneses, xineses i coreanes s¨®n poc conclusives o deixen fils oberts, potser els interessa m¨¦s desplegar una idea que reblar-la amb un ximpum final. I llavors, amb els nostres ulls occidentals miops, trobem que fan girs extravagants o banals.

Ara, per sort, estem cada vegada m¨¦s avesats a altres formes de narrar, formes m¨¦s preocupades per plantejar preguntes que no pas per donar respostes (que sol ser la d¨¨ria americana: alli?onar). Aix¨ª, per exemple, ens hem familiaritzat amb el kish¨­tenketsu, sense ni tan sols saber que existeix una cosa amb aquest nom: una narraci¨® en quatre actes que, a grans trets, es diferencia de la nostra estructura t¨ªpica pel fet que no ¨¦s el conflicte, el que fa avan?ar la hist¨°ria. L¡¯estructura deriva d¡¯unes poesies xineses de quatre versos, i amb el temps es va anar expandint a tota mena de g¨¨neres, fins que avui la podem identificar en moltes ficcions: en mangues de terror (Junji Ito i companyia) i en (algunes) pel¡¤l¨ªcules de Ghibli, en els yonkoma (hist¨°ries en quatre vinyetes) i en les trames sobre les quals es construeixen molts videojocs (les sagues de Zelda o de Mario, per exemple), en algunes novel¡¤les de Murakami o Ishi?guro i en poesies de Wang Wei. Els quatre actes s¨®n introducci¨®, desenvolupament (el terme mateix ja no designa conflicte, com ho fa la paraula nus), gir (que arriba gaireb¨¦ al final) i conclusi¨® (que no sempre ho tanca tot).

Al cap d¡¯uns anys, vaig passar per l¡¯Escola d¡¯Escriptura de l¡¯Ateneu, que t¨¦ moltes virtuts per¨° no la de sortir del meliquisme de l¡¯storytelling occidental. Aprendre a concebre les hist¨°ries en termes no de conflicte (i per tant de problema a resoldre) sin¨® de fets que s¡¯han d¡¯anar entomant, de fets que no es controlen i que provoquen canvis (i, per tant, des d¡¯una perspectiva m¨¦s descriptiva i menys egocentrista, m¨¦s centrada en el desenvolupament psicol¨°gic del personatge), em sembla interessant¨ªssim. No nom¨¦s en termes de ficci¨®, sin¨® tamb¨¦ existencials. Fet i fet, les estructures narratives que mamem condicionen la manera com despr¨¦s ens expliquem la nostra pr¨°pia hist¨°ria, la nostra pr¨°pia vida. I ja que hi som, millor viure-la com un proc¨¦s de desenvolupament que no com un conflicte permanent.