Cervantes i el feminisme

La prova que hi ha molt poca gent que llegeixi el Quijote, o que llegeixi en termes generals, ¨¦s que no s¡¯ha vist enlloc una glosa dels cap¨ªtols XII, XIII i XIV de la primera part d¡¯aquell llibre: una declaraci¨® feminista de gran categoria. S¡¯hi explica que Gris¨®stomo, un pastor de l¡¯encontrada, est¨¤ enamorat de Marcela, com molts altres homes d¡¯aquell lloc que l¡¯han coneguda. Marcela ¨¦s una pubilla de gran fortuna, ¨°rfena, bell¨ªssima, que ha estat cuidada per un oncle que no la casar¨¤ amb el primer que passi. Ella mateixa tampoc no es vol casar ¡ªnom¨¦s t¨¦ catorze o quinze anys¡ª i un bon dia decideix, sense renunciar als seus b¨¦ns, ser pastora i viure en companyia d¡¯altres zagalas i del ramat de bens.

Gris¨®stomo se n¡¯ha enamorat bojament, que ¨¦s la manera com la gent sempre s¡¯ha enamorat: un estat path¨¨tic que cont¨¦ m¨¦s sorpreses que durada. Marcela no li fa cas, i Gris¨®stomo es su?cida a causa del desengany: la vida i la literatura s¨®n plenes d¡¯aquesta decisi¨® esbojarrada. Els amics del pastor el porten a enterrar al lloc que ell desitjava, a la falda d¡¯un penya-segat, i pel cam¨ª troben don Quijote, que els acompanya encuriosit. Cervantes no s¡¯oblida d¡¯esmentar que en una fageda d¡¯all¨¤ a la vora tots els arbres porten gravada a l¡¯escor?a el nom de Marcela amb una corona al cim, pr¨¤ctica encara vigent a les parets urbanes.

Abans de sebollir el cos del pastor enamorat, un pastor llegeix uns versos que el difunt havia deixat escrits, a pesar que havia dit que volia que cremessin tots els seus papers: ¨¦s una can?¨® desesperada molt llarga, i els versos no s¨®n gaire bons, com sol passar amb l¡¯obra m¨¨trica de Cervantes. Llavors apareix inesperadament dalt el penya-segat Marcela que, en sentir les cr¨ªtiques que li han adre?at aquells versos i tots els amics del pastor su?cida, fa un dels discursos m¨¦s bellament feministes que s¡¯han fet mai: res a veure amb els que es senten avui dia.

El discurs gira, b¨¤sicament, a l¡¯entorn de dues idees, que en s¨®n una de sola: una noia (o un noi) es casa amb la persona que vol, no amb la que hagin determinat els seus progenitors o cap altra autoritat; i ¨¦s propi del desig amor¨®s que res no progressi si aquest desig no es concorda amb el desig de l¡¯altre. (Tanmateix, hi ha teo?ries psicol¨°giques for?a convincents que diuen que aquesta ¡°acordan?a de desigs¡± no deixa de ser una fantasia i, doncs, una sensaci¨® poderosa i vehement, amb data de caducitat.)

Diu Marcela (citarem el Quijote en castell¨¤, llengua for?a coneguda al pa¨ªs): ¡°Yo conozco, con el natural entendimiento que Dios me ha dado, que todo lo hermoso es amable; mas no alcanzo que, por raz¨®n de ser amado, est¨¦ obligado lo que es amado por hermoso a amar a quien le ama ... Pero, puesto caso que corran igualmente las hermosuras [Gris¨®stomo tamb¨¦ era guapo], no por eso han de correr iguales los deseos, que no todas las hermosuras enamoran: que algunas alegran la vista y no rinden la voluntad; que si todas las bellezas enamorasen y rindiesen, ser¨ªa un andar las voluntades confusas y descaminadas ... Y, seg¨²n yo he o¨ªdo decir, el verdadero amor ha de ser voluntario, y no forzoso ... Yo nac¨ª libre, y para poder vivir libre escog¨ª la soledad de los campos: los ¨¢rboles de estas monta?as son mi compa?¨ªa; las claras aguas de estos arroyos, mis espejos; con los ¨¢rboles y con las aguas comunico mis pensamientos y mi hermosura¡±.

Els pastors queden tots muts i empegue?ts ?¡ªtamb¨¦ ¨¦s m¨¨rit de Cervantes convertir Marcela en una dona no solament independent, sin¨® de molta eloq¨¹¨¨ncia, cosa que la societat europea no va recon¨¨¨¬xer oficialment fins que es van obrir els salons francesos de conversaci¨®, presidits per dones, al segle XVIII¡ª, per¨° el cavaller¨®s Quijote diu: ¡°Ninguna persona, de cualquier estado y condici¨®n que sea, se atreva a seguir a la hermosa Marcela, so pena de caer en la furiosa indignaci¨®n m¨ªa. Ella ha mostrado con claras y suficientes razones la poca o ninguna culpa que ha tenido en la muerte de Gris¨®stomo y cu¨¢n ajena vive de condescender con los deseos de ninguno de sus amantes; a cuya causa es justo que, en lugar de ser seguida y perseguida, sea honrada y estimada de todos los buenos del mundo...¡±.

No es troben a la hist¨°ria de la literatura afirmacions de feminisme tan serenes com les que contenen les paraules de Marcela i de Quijote. S¨ª que se¡¯n troben, ara, de precipitades, oportunistes, exagerades i enganyoses. Ara veieu: no tots els homes han parlat de les dones com el misogin Jaume Roig a l¡¯Espill, o Llibre de les dones, obra que un dia cremar¨¤ en una pira feminista.