L¡¯esquerra il¡¤lustrada i la guerra freda cultural a Catalunya

A la mem¨°ria se¡¯m creuen les lectures de l¡¯assaig L¡¯os de Couvier de Valent¨ª Puig, la biografia de N¨¨stor Luj¨¢n d¡¯Agust¨ª Pons i el combatiu Els assassins de Franco de Francesc-Marc ?lvaro. El dos primers s¨®n del 2004 i el segon del 2005. Proposaven una revisi¨® confluent sobre la hist¨°ria cultural i pol¨ªtica del pa¨ªs perqu¨¨ posaven en q¨¹esti¨® la constru?da pel progressisme nostrat, que havia estat dominant. Eren els anys del primer Tripartit i, en paral¡¤lel, els dies de gl¨°ria de la Fundaci¨® Catalunya Oberta, que plantejava un combat sense complexos contra l¡¯esquerranisme. Puig havia redactat els principis de la Fundaci¨® que va becar Pons per investigar la vida de Luj¨¢n, i ?lvaro va ser premiat per la mateixa instituci¨®, un reconeixement que l¡¯any anterior havia estat concedit a Jean Fran?ois Revel ¡ªel combatiu publicista reivindicat per Aznar i que havia dedicat el gros de la seva traject¨°ria a la impugnaci¨® de l¡¯esquerra caviar francesa¡ª. Revel havia admirat Luj¨¢n gaireb¨¦ tant com Pons mateix.

Els tres llibres em van fer molt d¡¯efecte. Igual que L¡¯home de l¡¯abric de Puig, refundaven la comprensi¨® de la hist¨°ria cultural catalana recent perqu¨¨, amb major o menor intensitat, hi projectaven l¡¯¨°ptica del final de la Guerra Freda, la fallida sovi¨¨tica i la vict¨°ria liberal en termes similars a la conceptualitzaci¨® que n¡¯havia fet Fukuyama. No obligava aquest canvi de paradigma a repensar el passat i formular-se un seguit de preguntes que havien quedat pendents? Pons va comen?ar a respondre a aquesta pregunta en primera persona a Temps ind¨°cils. All¨¤ hi havia diversos cap¨ªtols que assenyalaven la intel¡¤lectualitat marxista de postguerra a Catalunya i que enllacen amb el seu nou llibre, que s¡¯enriqueix de les recerques biogr¨¤fiques i de lectures que ha fet per substanciar la seva hip¨°tesi. Posem per cas Winock. All¨¤ descobreix l¡¯impacte que va tenir el cas del dissident sovi¨¨tic Victor Kravchenko i el ress¨° que el 1948 va tenir la seva den¨²ncia del gulag a Yo eleg¨ª la libertad. Per qu¨¨ no va sotraguejar les consci¨¨ncies dels ide¨°legs marxistes i dels seus companys de viatge locals? Per qu¨¨ no han reconegut el seu error?

Cat¨°lics, comunistes i cia ¨¦s un assaig que encaixa amb els estudis sobre la guerra freda cultural, i Pons l¡¯escriu prenent partit: denuncia all¨° que considera una impostura de les elits que van imposar una est¨¨tica i una ideologia ¡ªofegant-ne d¡¯altres¡ª, que no es corresponien amb la seva posici¨® de poder en el sistema cultural, exercint una peculiar forma de marxisme burg¨¨s pagat a compte d¡¯altri. Segurament el m¨¦s interessant s¨®n les pol¨¨miques que rescata: des de la cl¨¤ssica que va provocar Catalanisme i revoluci¨® burgesa fins a algunes de menys conegudes, com la de Calders quan el van silenciar a Serra d¡¯Or o les que van mantenir Maria Aur¨¨lia Capmany amb V¨¢zquez Montalb¨¢n o el t¨¤ndem Castellet/Molas. No falla Sacrist¨¢n, malgrat que el cap¨ªtol que li dedica ¨¦s brev¨ªssim i no t¨¦ en compte les 10 hores de documental de Juncosa; torna a carregar contra Xavier Folch, a qui atorga una influ¨¨ncia superior a la que va tenir o que pot demostrar; i suma un episodi tan rellevant com el posicionament entorn del refer¨¨ndum de l¡¯OTAN. ?s important plantejar debats com els del llibre.

El meu dubte, que vaig comen?ar a plantejar-me mentre escrivia la biografia de Josep Benet i volia entendre aquesta connexi¨® tan potent entre cat¨°lics i comunistes, ¨¦s si precisament aquell relat del catalanisme progressista, que es va fer hegem¨°nic a la d¨¨cada dels seixanta i que Pons vol problematitzar, va ser la millor resposta, la m¨¦s ¨²til des d¡¯un punt de vista c¨ªvic, a les coordenades del desarrollismo franquista. La meva hip¨°tesi ¨¦s que va ser gr¨¤cies al discurs d¡¯aquells intel¡¤lectuals ¡ªdes del cat¨¤leg de 62 o Ariel Quincenal fins als recitals de Raimon¡ª que es va reconstruir un nosaltres sense el qual tampoc s¡¯entendria la consolidaci¨® de la democr¨¤cia a Catalunya.

Cat¨°lics, comunistes i cia?

Agust¨ª Pons?
Edicions de 1984
251 p¨¤gines. 17,95 euros