¡®Guanyar¨¤s una mar llisa¡¯, de Miquel Mart¨ªn: La diab¨°lica mania de recordar

Si la Gona, l¡¯escriptora que protagonitza i narra Guanyar¨¤s una mar llisa, es diu com es diu ¨¦s gr¨¤cies a una de les moltes rondalles i llegendes mar¨ªtimes que al llarg de les generacions s¡¯han anat desgastant i deformant ¡°com una pe?a de roba que, en una fam¨ªlia nombrosa, va passant de germ¨¤ en germ¨¤¡±, que configuren la mem¨°ria de l¡¯estirp a la qual pertany. Com si hagu¨¦s decidit consagrar el seu temps a posar en net, amb pudor i tendresa, potser per no enganyar-se a si mateixa ni a la gent que s¡¯estima, el m¨®n que l¡¯ha envoltat i fet cr¨¦ixer ¡ªBegur i el paisatge de la Costa Brava contemplat com si fos un hort dels cirerers¡ª, la Gona escriu llibres com ¡®Foscor¡¯ ¡ªuns contes a la recerca de les arrels dels seus avantpassats¡ª, ¡®P¨¨l moix¨ª¡¯ ¡ªuna novel¡¤la on ja bategaven les perip¨¨cies d¡¯un besavi seu¡ª, ¡®La doble veritat¡¯ ¡ªon una fam¨ªlia vol esborrar un passat dolor¨®s, incapa? d¡¯enfrontar-se a un present de decad¨¨ncia i a un futur obscur¡ª, o ¡®Pa de pessic¡¯, un fiasco perqu¨¨ els personatges es desinflaven, la narraci¨® era dispersa, i ¡°el ritme s¡¯estroncava¡±, un judici durament negatiu que el lector no comparteix perqu¨¨ ¨¦s impossible que la prosa de la Gona no sigui id¨¨ntica a la del seu art¨ªfex, Miquel Mart¨ªn (Begur, 1969). L¡¯autor ¨¦s propietari, tal com va dir un cr¨ªtic del seu llibre anterior, La drecera (2020), d¡¯¡±una escriptura cristal¡¤lina i seca, a la recerca constant de la conquesta del detall, apassionada per captar el concret, i que sempre aparenta flotar a ras de terra, desprove?da de filigranes verbals, o, m¨¦s ben dit, plena d¡¯unes filigranes verbals tan ben executades que semblen d¡¯una naturalitat radical¡±.

Arribats aqu¨ª, es podria creure que Guanyar¨¤s una mar llisa ¨¦s una novel¡¤la sobre les min¨²cies intr¨ªnseques a l¡¯art d¡¯escriure. Com Flaubert, ¡°llegeixo fragments en veu alta per comprovar-ne el ritme, la musicalitat i la puntuaci¨®¡±, diu la narradora; i, certament, no nom¨¦s admet una lectura aix¨ª, sin¨® que fins i tot ¨¦s necess¨¤ria perqu¨¨ el lector va presenciant de quina manera la Gona, a partir d¡¯una nit de Sant Joan en qu¨¨ explica a la seva filla per qu¨¨ el seu besavi, un pescador que s¡¯aventurava Mediterrani enll¨¤ a la recerca de coralls, es deia Espiridi¨® ¡ªi que devia topar amb alguna sirena, segurament¡ª, es documenta i investiga aquest episodi de la m¨ªtica familiar, no tant obstinada, potser, a aconseguir les dades de la veracitat hist¨°rica com a l¡¯edificaci¨® d¡¯una veracitat liter¨¤ria plausible i convincent on no ocupa un lloc menor una ir¨°nica miseric¨°rdia cap a les relacions humanes. Paral¡¤lelament a aquesta l¨ªnia narrativa, per¨°, i que condueix a la proesa apote¨°sica de llegir el resultat de tant de desfici narratiu, una novel¡¤la curta que la Gona titula igual que la novel¡¤la llarga que Miquel Mart¨ªn presenta al p¨²blic, Guanyar¨¤s una mar llisa, ¨¦s al mateix temps molt¨ªssimes altres coses que encanten, diverteixen i commouen el lector: una novel¡¤la sobre la diab¨°lica mania de navegar, una cr¨°nica fulgurant sobre els viatges al fons del no-res, una ¨¨pica de la Costa Brava abans que el mal i les seves urpes en destru?ssin el paisatge i les seves formes de viure ¡ªsense que hi hagi cabuda per a la nost¨¤lgia ni el sentimentalisme¡ª, un elogi de l¡¯antropologia com a m¨¨tode conscienci¨®s de coneixement, un compendi sobre les transmissions orals que forgen la vitalitat i la m¨²sica i les exageracions d¡¯una tribu familiar ¡ªi el l¨¨xic de la seva mem¨°ria¡ª, un gener¨®s cat¨¤leg sobre les gr¨¤cies de l¡¯amistat, un tractat minuci¨®s sobre com s¡¯apr¨¨n a caminar a for?a de caure i tornar-se a aixecar ¡ªi de com escriure deu consistir en aix¨°¡ª, un manifest molt sofisticat, i molt cert, sobre com escriure exaspera i dol i tamb¨¦ sobre com consola encara m¨¦s ¡ªel literat, evidentment, per¨° sobretot el lector.

El lector de Guanyar¨¤s una mar llisa en surt feli?, de la mateixa manera que experimenta aquesta sensaci¨® mentre dura l¡¯experi¨¨ncia de benestar de les seves p¨¤gines. M¨¦s tard, durant la postlectura, ¡°De vegades, arrossegat per una imatge o una fressa, reviu la tempestat i el naufragi amb tanta vivor ¡ªcrits, brams, udols i, de sobte, un silenci insondable¡ª que li sembla que ha perdut el seny¡±. Aquest ¨¦s un dels m¨¨rits remarcables que aconsegueix Miquel Mart¨ªn.